Economia

SANTA CRISTINA D’ARO

Un poble màgic i envoltat de natura

Aposten per un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient i treballen per atraure els aficionats al golf i al ciclisme

Volen utilitzar l’Espai Ridaura per fer-hi convencions i desestacionalitzar el turisme

Volem turisme esportiu, patrimonial i especialitzat
L’herència cultural del passat és el nostre patrimoni

Santa Cris­tina d’Aro aposta per un turisme sos­te­ni­ble i res­pectuós amb el medi ambi­ent “perquè el nos­tre patri­moni és l’herència cul­tu­ral del pas­sat (l’arqui­tec­tura o el mega­li­tisme)”. “Nosal­tres hem apos­tat per donar a conèixer aquest ter­ri­tori que tenim des del punt de vista de l’entorn natu­ral i del patri­moni històric”, asse­gura la regi­dora de Turisme, Sílvia Fonoll, que comenta que quan van entrar al govern es feien tres o qua­tre rutes guia­des i ara mateix se’n fan una cin­quan­tena i “totes amb molt d’èxit i molt de públic”. Són rutes guia­des tant de natura com de mega­li­tisme i d’escrip­tors il·lus­tres com ara Mercè Rodo­reda.

L’Ajun­ta­ment vol apos­tar també pel turisme de nego­cis apro­fi­tant que el nom­bre de pla­ces hote­le­res al muni­cipi ha cres­cut. “Tenim l’Espai Ridaura, que és un cen­tre de cre­ació i difusió de les arts escèniques que té una capa­ci­tat per a 300 per­so­nes i que pot ser­vir per fer con­ven­ci­ons”, comenta Fonoll, que asse­gura que aquest tipus de turisme es fa fora de l’estació d’estiu.

Pel que fa al turisme espor­tiu, el con­sis­tori té pre­vist reno­var la ruta de la Via Fer­rata per segu­re­tat i adap­tar-la a la legis­lació euro­pea. “Nosal­tres volem com­ple­tar-la amb els ele­ments que demana la Unió Euro­pea per poder-la cer­ti­fi­car”, comenta. També pre­veu tre­ba­llar molt acti­va­ment en el turisme de golf i el de ciclisme perquè és un turisme “que ve fora de tem­po­rada i nosal­tres aspi­rem a tenir turisme tot l’any”.

I per donar encara més força al turisme a la demar­cació, l’Ajun­ta­ment començarà aquest setem­bre les obres de reha­bi­li­tació de l’ofi­cina de turisme que està situ­ada a l’antiga estació del Car­ri­let de Sant Feliu a Girona amb l’objec­tiu d’ampliar ser­veis que fins ara no tenia i millo­rar el seu ús actual.

Els pri­mers esti­ue­jants

Els pri­mers esti­ue­jants al poble van arri­bar als anys qua­ranta. Així ho explica la publi­cació Història de Santa Cris­tina d’Aro, faci­li­tada per l’Arxiu Muni­ci­pal. “A finals dels anys qua­ranta arri­ba­ven els pri­mers esti­ue­jants a Canyet. Més enda­vant s’allot­ja­ven a Can Barnés o en cases par­ti­cu­lars de Santa Cris­tina. Ana­ven a la platja de Sant Pol i a El Cor­tijo (1968), una nova ins­tal·lació als afo­res de Santa Cris­tina amb tablao i pla­ceta de toros.”

En aquesta mateixa publi­cació s’asse­nyala que “l’ini­cial des­vet­lla­ment econòmic deri­vat del turisme i la cons­trucció, dues cares d’una mateixa moneda, com­portà que es pogués fer un nou edi­fici per a l’Ajun­ta­ment (1954) i unes noves esco­les (1957)”.

L’arti­cle de Teresa Costa Els pri­mers turis­tes a Santa Cris­tina d’Aro, publi­cat per la revista Gavar­res, des­criu els records sobre els pri­mers turis­tes al muni­cipi del bar­ber Pere Figue­res. “El pri­mer record que té del turisme a Santa Cris­tina és la senyora Dolors Alsina amb els seus fills, que va arri­bar cap a l’any 50. Com era cos­tum en aque­lla època, s’esta­ven en cases par­ti­cu­lars i ana­ven a fer els repas­sos a la fonda.” La seva arri­bada –con­ti­nua expli­cant– era espe­rada amb delit per un grup de dones del poble que “l’ado­ra­ven amb des­fici”. “Bai­xa­ven ple­ga­des per anar-la a espe­rar quan arri­bava amb la Sarfa, i es bara­lla­ven entre elles per por­tar-li les male­tes. La senyora Alsina, tota con­des­cen­dent, els deia «no us bara­lleu, que n’hi ha per totes».” En l’arti­cle també es relata com Figue­res recorda quan arri­ba­ven la gent de Bar­ce­lona, “amb els seus aires de supe­ri­o­ri­tat i trac­tant d’igno­rants els page­sos i gent del poble”.

I si l’arri­bada dels bar­ce­lo­nins va pro­vo­car “una sac­se­jada”, l’arri­bada dels estran­gers –bel­gues i fran­ce­sos prin­ci­pal­ment– “encara va sob­tar més”. En Pere explica en l’arti­cle que se sen­tien tan poca cosa que quan arri­bava un estran­ger s’aixe­ca­ven de la cadira i li cedien el lloc com a mos­tra de bona edu­cació. “Els desit­jos dels forans eren ordres”, i explica que les “estran­ge­res encara van cau­sar més neguit!” perquè ana­ven en biquini a banyar-se, els escots eren pro­nun­ci­ats i les fal­di­lles més cur­tes; balla­ven arram­bant i “els petons a la boca no eren pecat”. “Els joves del poble ana­ven al càmping o a Sant Feliu a veure si pes­ca­ven alguna cosa i saber mots en francès o anglès era un valor afe­git.”

En el relat també es comenta la cons­trucció d’El Cor­tijo,i la plaça de toros on tore­ja­ven vaqui­lles. En aquest tablao hi havia arri­bat a actuar Anto­nio Gades, “mal­grat que gene­ral­ment els artis­tes no eren d’aquest nivell”. “Allà els dona­ven san­gria i quan ana­ven empa­pe­ri­nats els por­ta­ven a la plaça de toros.”

El patri­moni

El muni­cipi està for­mat per qua­tre nuclis històrics: Santa Cris­tina, Solius, Romanyà i Bell-lloc, i dis­posa d’un munt de patri­moni arqui­tectònic i megalític. La “joia de la corona”, com l’ano­mena la regi­dora, és el dol­men de la cova d’en Daina ja que és un dels més com­plets que es con­ser­ven. Es dedu­eix que es va cons­truir entre el 2700 i el 220 a.C. Però al muni­cipi també hi ha els men­hirs de Can Llau­ra­dor, de la Creu d’en Bar­ra­quer i de la Mur­tra, el dol­men del Mas Bou-serenys i les coves dels Moros i sa Tuna.

Pel que fa al patri­moni arqui­tectònic, es poden visi­tar les ruïnes de la cape­lla pale­o­cris­ti­ana de Santa Cris­tina, situ­a­des a uns tres-cents metres de l’església par­ro­quial. També l’església de Santa Maria de Bell-lloc, l’església par­ro­quial de Sant Martí de Romanyà i el mones­tir cis­ter­cenc de Santa Maria de Solius. Al muni­cipi també es poden visi­tar les anti­gues esta­ci­ons de tren de Santa Cris­tina d’Aro i de la Font Picant i El Gran Museu de la Màgia, La Casa Màgica, on s’espo­sen autòmats, pòsters, apa­rells de màgia de dife­rents èpoques, pin­tu­res, bara­lles de car­tes, tarots, lli­bres i objec­tes curi­o­sos i foto­gra­fies.

FITXA

Habitants: 5.203 Extensió: 67,55 km² Establiments hotelers: 4 Places hoteleres: 367. Hostals i pensions: 1. Hotels d’1 estrella: 1. Hotels de 4 estrelles: 1. Hotels de 4 estrelles superior: 1 Càmpings: 2 (3.966 places) Turisme rural: 3 (42 places) Places de turisme rural: 42 Apartaments: 273 HUT Platges: platja de Vallpresona, platja de Canyet, cala del Senyor Ramon i cala Canyerets. Visites de descoberta: visites a la cova d’en Daina i tallers de prehistòria: ‘La mort al neolític. Fem d’antropòlegs?’, ‘La ceràmica neolítica’, ‘Cosir i teixir a la prehistòria’, “Arqueòlegs de megapedres’ i ‘Un passeig entre dòlmens’. Descobrint Mercè Rodoreda: ‘Viatge als pobles màgics de Mercè Rodoreda’ i ‘Un xerès amb Mercè Rodoreda’.
XAVIER SALA, ‘XEVI’ IL·LUSIONISTA

“He portat la Costa Brava al món”

L’il·lusionista Xevi fa 63 anys que és dalt dels escenaris i és considerat el mag català més internacional. Explica que quan va començar, com que no hi havia ningú més que es dediqués a aquest art, el prenien com un bruixot, i que ha portat el nom de Catalunya i de la Costa Brava al món.

Ha actuat per tot el món?
Sí, em consideren el mag català més internacional perquè he actuat per Europa, Amèrica i Àsia portant el nom de Catalunya i la Costa Brava. A vegades em posava una barretina sota el barret que ensenyava de tant en tant.
Van ser difícils els inicis?
Al principi la gent em veia com un bruixot perquè feia aquestes coses que no havien vist mai. Suposo que en una altra època a mi m’haurien cremat i tot. Quan jo vaig començar va ser molt difícil perquè s’ha de tenir en compte que a la demarcació de Girona no existia l’il·lusionisme i vaig haver de llegir molts llibres, i a mesura que vaig anar actuant vaig tenir connexions amb altres mags de Barcelona. Però jo tenia clar que el que feia ho havia d’ensenyar. Per això vaig decidir promocionar aquest art. Vaig gravar vídeos on ensenyava trucs perquè la gent en pogués aprendre i vaig escriure llibres –el primer de màgia en català el vaig escriure jo el 1989– i vaig crear jocs per a la mainada que es van vendre a tot el món. I evidentment vaig portar la màgia a les escoles en un moment en què ningú no sabia què era.
Però vostè també ha actuat a la televisió, no?
Sí, a la televisió i a la ràdio. Vaig fer màgia per la cadena Ràdio Costa Brava i més tard per la Cadena 13 de Barcelona. I vaig actuar a la televisió espanyola quan només hi havia una cadena i després quan va sortir La 2 també hi actuava. He arribat a fer uns cinc-cents programes a la televisió i pel·lícules de cinema on he actuat amb Anna Obregón, Fernando Fernán Gómez i Victoria Vera, entre d’altres.
I les actuacions en directe les té comptabilitzades?
No. Milers. Hi havia dies que actuava tres i quatre vegades. He actuat en pobles rurals amb molt poques cases que no tenien ni un teatre i no podien veure un il·lusionista en directe, i he fet trucs de màgia on hi havia milers de persones perquè actuava amb la Sara Montiel, la Marujita Díaz o la Mary Santpere i en Capri i amb José Luis Moreno i la Mari Carmen y sus Muñecos. També he actuat amb il·lusionistes de molt prestigi.
Vostè ha organitzat molts espectacles de màgia i ha fet venir primeres figures mundials?
Els primers festivals de màgia que es van fer a Espanya els vaig organitzar jo. El 1981 vaig muntar un festival internacional de la Costa Brava on van venir més de mil mags i a Santa Cristina faig les Nits d’Il·lusió i ja n’hem fet vint.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia