La Borsa
Més valors
Economia

Cooperatives, entre la ideologia i el pragmatisme

A Catalunya, el sector debat si ha de cenyir-se a les essències o, per la via del pragmatisme, escometre la integració entre cooperatives

Com ha passat en crisis econòmiques anteriors, la del COVID-19 ha fet girar l’atenció cap a visions més socials, les que encarnen les cooperatives, les quals, tanmateix, també han de resoldre en el seu àmbit entre cenyir-se als usos més romàntics del cooperativisme o cedir davant el pragmatisme per poder sobreviure en l’entorn del capitalisme mercantil.

La jornada Cap a un món sostenible. El paper de les cooperatives, organitzada per Caixa d’Enginyers amb motiu del Dia Internacional de les Cooperatives ha engegat el debat amb la constatació que “la crisi pandèmica ha servit per posar en valor una altra vegada els valors socials del cooperativisme, vist com una via de desenvolupament cap a una societat més equitativa.”

Eloi Serrano, director de la Càtedra d’Economia Social de l’Escola Superior de Ciències Socials i Empresa del Tecnocampus, té molt clar que la reconstrucció econòmica “necessàriament ha de pivotar sobre el cooperativisme, donat que és l’economia social la que es preocupa per reduir les desigualtats, i pot esdevenir refugi de les empreses”. Amb tot, Serrano es plany que el cooperativisme aparegui com el remei en èpoques d’ensulsiada econòmica, quan hauria de ser un model vàlid tothora “per refer l’actual estructura econòmica.”

Actualment, Catalunya compta amb 3.500 cooperatives, que allotgen 2,6 milions de socis i sòcies consumidors, i genera un volum de negoci de 5.000 milions d’euros.

David Cos, president del grup Clade, creu que, si bé hi ha motius per pensar que l’actual crisi, “ecològica i de consciència humana”, provocarà canvis, com la renovació tecnològica per superar el model actual energètic, basat en combustibles fòssils, “el cooperativisme no està ben posicionat en aquest canvi de paradigma.” Cos també troba a faltar que “ara que tot aquest capitalisme de plataforma està degradant la vida de molts treballadors, el cooperativisme no hagi fet l’esmena amb el seu propi model de plataforma.”

Quim Sicilia, portaveu de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, valora que el sector ara estigui, d’una banda, “consolidant un procés d’integració transversal i de relació amb tot l’univers del Tercer Sector”, i de l’altra treballant amb el govern per una Nova Llei de l’Economia Social.

Però el cooperativisme necessita un canvi cultural pregon. Eloi Serrano es pregunta “fins a quin punt des de les institucions s’anima la gent a constituir cooperatives? Sembla que ha penetrat més la idea de cercar solucions individuals, i per això no hi ha referents de cooperativisme per als emprenedors d’start up.” Això és ben palès al món acadèmic, on “els alumnes, quan al final de carrera estudien que es pot gestionar una empresa amb criteris democràtics i amb els diners com a eina més que com a finalitat, es pregunten què els havien ensenyat fins aquell moment.” Així, “des de l’acadèmia caldria explicar que l’economia va més enllà de les xifres quantitatives.”

David Cos no estalvia la crítica quan considera que la feblesa principal del sector cooperativisme a Catalunya és “la seva actitud etnocèntrica, cada cooperativa no vol sortir d’ella mateix, i li costa molt treballar amb altres per crear estructures més grans. Si no sortim de la zona de confort per assolir objectius més grans, poca cosa tenim a fer.”

Sicilia detecta a Catalunya “un cert conflicte entre ideologia i pragmatisme al món del cooperativisme, algunes entitats se senten més aprop de l’essència i d’altres són tan pragmàtiques que gairebé no es veuen a si mateixes com a cooperatives.”

Per a Eloi Serrano, “com més ens aferrem a la ideologia, més difícil és transformar. La cooperativa no es pot quedar al marge del món que l’envolta.” En un sentit semblant, Joan Cavallé creu que “el cooperativisme ha d’aterrar en el pragmatisme, si vol tenir una impacte social i treballar per la sostenibilitat, i més si tenim en compte que el sector mercantil s’està acostant per necessitat als nostres valors.”

Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives de la Generalitat, s’estima més parlar de la dicotomia entre reformista i transformador, per afirmar que “el que compta, en l’estratègia de cada cooperativa, és en quin moment ets una cosa i en quin moment l’altra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Asseguradores i bancs van finançar la indústria de l’armament amb milers de milions d’euros, segons un informe

barcelona

Girona ajorna fins l’any que ve la creació del baixador de busos turístics a Pedret

girona

L’Estat ja té el decret llei que regularà el teletreball

madrid

Canadell vol que el país sigui “fàbrica d’idees”

barcelona

Sense acord entre govern, patronal i sindicats per “trobar una solució” per als pares amb fills en quarantena

Barcelona

Les pimes creuen que la fusió entre CaixaBank i Bankia no els serà beneficiosa

barcelona

Creix la innovació en bateries i emmagatzematge d’electricitat

barcelona
Fires

Buscant un baló d’oxigen

barcelona

La plantilla de Saint-Gobain ratifica el pacte per a l’ERO

barcelona