Treball i ocupació

Vostès deuen conèixer les meves últimes previsions: el 2012, a Espanya, la taxa d'atur del factor treball pot situar-se entre 29% i el 30% de la població activa. Tres preguntes: per què aquest nivell tan desmesurat de desocupació?; és evitable arribar a aquest nivell?; si s'hi arriba, com es pot reduir?

1) L'espanyol és un model productiu molt intensiu en factor treball. D'una banda la seva demanda s'està reduint: puja l'atur, però la seva oferta ha estat augmentant: immigració, noves incorporacions al mercat de treball de joves arribats a l'edat laboral, persones inactives que busquen una ocupació a fi de compensar caigudes en la renda familiar. Resultat: l'atur a Espanya tendirà a ser més alt que en països amb un model productiu menys intensiu en factor treball i amb una oferta de treball més equilibrada amb la seva demanda de treball.

2) El creixement econòmic que hi ha hagut a Espanya en aquests anys anteriors ha estat fonamentalment sustentat en el consum de béns i serveis realitzats en l'interior del país i ha estat pagat a crèdit; és a dir, consum per a nacionals i per a turistes finançat a força de deute, contret en gran mesura a l'exterior: el deute exterior del regne equival a gairebé el 170% del PIB d'Espanya.

3) La recentment aprovada reforma laboral va ser útil per facilitar l'acomiadament i per abaratir la finalització d'un contracte, és a dir, serà positiva de cara a reduir els costos laborals, però en molt pocs casos farà augmentar l'ocupació: es contracta qui es necessita si compleix les característiques que es requereixen per al lloc. Punt.

4) Les comparances sempre són molt perilloses. Des de fa un parell d'anys s'està parlant de flexiseguritat, un model que es basa en variats principis, entre ells, un cost d'extinció del contracte laboral relativament baix, un subsidi d'atur finançat a càrrec del pressupost de despeses de l'Estat i un temps de permanència en l'atur reduït; bé, doncs penso que és impossible importar a Espanya aquest concepte. La flexiseguretat funciona a Dinamarca, per exemple, però el model econòmic danès no s'assembla en res a l'espanyol...

5) Una alta taxa de temporalitat com té Espanya (26%, fa quatre dies 33%), no és que sigui bona o dolenta, és conseqüència del model productiu espanyol: generador de baix valor, estacional, dependent; és a dir, aquest nivell de treball temporal no només és inevitable, sinó que l'alternativa a no tenir-lo és més atur. Anem amb les respostes a les preguntes del principi. Espanya ha arribat a l'actual nivell d'atur perquè s'ha reduït el consum dels béns que una part significativa de la població activa fabricava (habitatges, serveis turístics, hostaleria, automòbil…) ja que molts de qui els consumien han esgotat la seva capacitat d'endeutament. Per això l'atur augmentarà moltíssim, ja que no existeixen perspectives que una part de la població activa que fabricava aquests béns torni a fabricar-los, ni tampoc que pugui fabricar altres béns a causa del fet que aquests altres possibles béns no entren dintre de les característiques del model productiu espanyol. Espanya, amb l'atur, té un problema gravíssim.