La Borsa
Més valors
Economia

Mel Muria aprofita els premis i amplia l’oferta ecològica

L’apícola bicentenària llançarà al mercat caramels ecològics, gelees reals i xarop de pròpolis

L’empresa ha fet una aposta decidida per l’exportació, el 50% de les vendes

No hi ha res millor per seguir en el sender de l’excel·lència que el reconeixement professional, i els premis obtinguts per les mels ecològiques de la bicentenària Mel Muria en la Biolmiel 2020 donaran peu a nous productes sobre la base ecològica, com els primers caramels de mel ecològics, amb un embolcall reciclable, gelees reials i xarop de pròpolis.

Com explica Rafael Muria, president de Mel Muria i representant de la cinquena generació d’una família que es dedica a l’apicultura des del 1810: “Totes les coses noves que surtin d’alguna manera seran la resposta al que ens demanin els mercats exteriors, perquè no hem d’oblidar que els premis ens donen anomenada i esperonen sobretot les exportacions.” I és que aquests apicultors del Perelló (Baix Ebre), que actualment eleven la seva xifra de negoci als 2 milions d’euros, tenen un bon recorregut als mercats d’arreu, on realitzen el 50% de les vendes: França, el Regne Unit, Bèlgica, Holanda, Alemanya, Polònia i Txèquia, a Europa, i l’Aràbia Saudita, Qatar i EAU a l’àrea del Pròxim Orient.

Els afanys de Mel Muria per donar impuls a la mel ecològica durant els darrers sis anys han tingut prou petja per fer que ara mateix Catalunya assumeixi una posició de lideratge en apicultura ecològica. Com explica Rafael Muria, “el sector ecològic creix perquè com més va més s’entén el profit que la natura treu de les abelles per la pol·linització”. I és per això que l’art apícola ha de defugir el producte sintètic. En aquests moments, ja són 800 les arnes ecològiques de les 2.000 de què disposa Muria, que produeix anualment entre 10.000 i 15.000 quilos de mel ecològica, que s’afegeixen a la producció de 100.000 quilos de mel convencional. Mel Muria ha assolit una altra gran fita en aconseguir certificar la primera mel a Europa, i segona al món, que procedeix de boscos amb el certificat PEFC de gestió forestal sostenible.

Val a dir que la conjuntura no és fàcil per al sector apícola. Com explica Rafael Muria, “el mercat de la mel està patint, d’una banda per les conseqüències del canvi climàtic, i de altra per plagues com la de la vespa velutina, un depredador agressiu de les abelles o pels pesticides de l’agricultura intensiva”. En conseqüència, “la producció baixa, i l’any passat va ser un 30% més baixa que l’anterior”. Enguany, però, “sembla un any més normal, perquè al gener ha fet el fred que s’esqueia”.

Una de les particularitats de Mel Muria és que té la doble condició de productor i comercialitzador. Com diu Rafael Muria: “Vam crear la branca de distribució per poder arribar directament a totes les botigues.” A més a més: “Si comercialitzem podem guanyar més marge” i es pot conservar un bé tan preuat com no estar sotmès als preus de les importacions: “Si vens al majorista, dependràs dels preus d’importació del país que sigui. El segell de qualitat fa que, en cas que la mel s’acabi i no es pugui servir a tothom, els nostres clients, que saben apreciar la qualitat, pensin que l’any vinent en compraran més.” Es tracta d’una cosa tan senzilla, però alhora tan complicada, “com no disminuir mai la qualitat de la mel, un producte que, cal saber-ho, és el tercer entre els que sofreixen més adulteracions”. Aquesta tasca per no desviar-se mai del camí de la qualitat ha fet que Muria defugís fer marca blanca per a grans grups de distribució o treballar a l’engròs.

Les varietats de Muria BIO premiades amb la medalla d’or a Biolmiel 2020, tot competint amb tres-centes més de l’Estat espanyol, Grècia, Itàlia o Eslovàquia, han estat, en la categoria monofloral, les de lavanda i romaní, mentre que en la categoria de poliflorals han aconseguit el guardó més preuat la mel de flors i la d’alta muntanya.

Una altra de les tasques que ha contribuït des de sempre a l’anomenada de Muria és el seu centre d’interpretació, el Centre de la Mel, per on passen cada any unes 20.000 persones per endinsar-se en la cultura apícola. Ha romàs obert tots els anys menys el passat, per les restriccions imposades per la pandèmia, que, comercialment, com reconeix Rafael Muria, no ha estat tan perjudicial com s’hauria pogut esperar: “Hem observat la tendència que el consumidor ha optat per cuidar-se més i per adquirir productes més naturals.”

Una nova metodologia

En l’apicultura ecològica, l’abella, que té capacitat per desplaçar-se a tres quilòmetres de la seva arna, no pot tenir en aquest radi de distància un cultiu d’agricultura intensiva, en què es fan servir tota mena d’adobs sintètics i pesticides.

Una de les principals amenaces que sotgen l’abella és l’acció de l’acar Varroa, que causa a les abelles la varroosi. Per lluitar contra aquest paràsit, en agricultura ecològica no és permès fer servir tractaments químics, i cal emprar productes naturals, com àcids fòrmics o oxàlics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol envia una carta al BBVA i CaixaBank per evitar un acomiadament massiu d’empleats

Madrid

Amazon ha generat més beneficis no tributats que el total d’impostos pagats l’última dècada, segons un estudi

Brussel·les

L'IPC a Catalunya creix set dècimes durant el mes d'abril i se situa en el 2%, el màxim des de finals de 2018

Barcelona
Vals de suport al comerç de proximitat
Olot

Vals de suport al comerç de proximitat

ALT EMPORDÀ

Manel Toro, nou president del Cercle Euram

Centenars de treballadors de Nissan reclamen un pla

Barcelona

UP demana batudes de nit per controlar el senglar

GIRONA
Reforç a la ciberseguretat d’infraestructures
ESTATS UNITS

Reforç a la ciberseguretat d’infraestructures

Els acomiadaments per ERO a l’abril cauen per sota el miler per primer cop des de l’octubre a Catalunya

Barcelona