Sortir de la crisi amb dignitat

Aquest Primer de Maig tornem a sortir al carrer, el lloc que ens correspon, el lloc on la nostra lluita es fa visible. Perquè, si no són visibles, les lluites no es guanyen. Ara més que mai és imprescindible que les reivindicacions de la classe treballadora siguin al centre del debat polític. El país està en deute amb la classe treballadora. Ara que comencem a veure llum al final del túnel de la crisi sanitària, es fa imprescindible que ens vacunem de la pandèmia de l’atur, la precarietat i l’exclusió social. I això només es pot fer a través de decisions valentes i compromeses, des de les polítiques d’esquerres. Anem tard, però encara hi som a temps. Per això, des de la UGT de Catalunya considerem urgent la formació d’un govern català amb pressupostos socials d’esquerres que retorni la inversió pública manllevada en la darrera dècada, no només en sanitat, que hem pogut malauradament evidenciar, sinó també en polítiques socials, educació, etcètera.

Al govern de Madrid li demanem que una vegada per totes es defineixi, que esculli en quin bàndol vol estar, si al costat de la classe treballadora o al costat dels lobbies patronals que volen aprofitar-se de la situació. Ara toca derogar les reformes laborals, apujar el salari mínim interprofessional (SMI), derogar la reforma de les pensions. Calen passes fermes que facin unes regles del joc igualitàries, que diguin a empreses com CaixaBank, Nissan, BBVA, Bosch o BIC, que no poden disposar dels llocs de treball com vulguin, amb expedients de regulació d’ocupació presentats sense prèvia autorització administrativa. No pot ser que la gent jove opti abans per comprar un bitllet d’avió que per entregar un currículum aquí. No podem perdre el talent de tota una generació ni menystenir la dels que ens van precedir: el sistema de pensions és sostenible sempre que els treballadors i les treballadores cobrin i cotitzin salaris dignes que el sustentin. No ens fem trampes al solitari, doncs. I, tant a l’Estat com a casa nostra, volem participar en les decisions sobre com es gestionen i quines són les prioritats dels programes europeus Next Generation. No pot ser que els diners que vinguin d’Europa només vagin als comptes de beneficis de les empreses; els New Generation també han d’exigir ocupació de qualitat, i millorar les condicions i la formació dels treballadors i les treballadores d’aquestes empreses receptores dels ajuts. I només entenem que hi ha una única manera que els Next Generation siguin justos: amb la garantia de participació que podem atorgar els sindicats si hi som presents. Alhora, el nostre crit contra el feixisme, unànime, fort i sense complexos. Cal aturar el feixisme, aquí i arreu.