Ocupació i lluita en crisi
Milers de persones surten arreu del país a reclamar ocupació i salaris dignes malgrat la crisi de la Covid-19
L’independentisme s’aixopluga sota l’acte de la Intersindical, que també té el suport de l’ANC
Vuit anys més tard, encara es reclama derogar la reforma laboral
Centenars de persones, un miler, segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, i tres mil, segons els sindicats, es van aplegar ahir a la part baixa de la Via Laietana de la capital catalana per reclamar que aquesta crisi que va començar sanitària i ara ja és econòmica i social, no l’acabi pagant, com en crisis anteriors, la classe treballadora.
Després que l’any passat no s’arribés a fer cap concentració, en estar en règim de confinament, enguany els sindicats han tornat a convocar afiliats i simpatitzants als actes reivindicatius del Primer de Maig; alguns mantenint més les distàncies de seguretat que no pas d’altres.
En el cas de CCOO i UGT, l’acte central de país va servir per reivindicar feina i ocupació per a tothom i la reindustrialització del país. El secretari general de CCOO, Javier Pacheco, va explicar: “Ara toca tornar el deute que el país té amb la classe treballadora. Ara és el moment de donar el valor just, social, que tenen els treballs essencials, que s’han demostrat centrals per mantenir el país dempeus.” Pacheco va reclamar, per a aquests sectors, unes condicions laborals dignes i va criticar, per exemple, que les treballadores de la neteja dels hospitals no hagin rebut la paga extraordinària per l’esforç fet durant la primera onada de la pandèmia. “Per tenir treball digne és central poder revertir les regles que es van canviar amb les reformes laborals del 2013 de PP i la posterior del PSOE.”
Justament el secretari general de la UGT, Camil Ros, també va insistir en la derogació “urgent” de la reforma laboral, i va criticar que les multinacionals se n’estan aprofitant per anar a altres països a “guanyar més”. “Amb la legislació anterior molts ERO, com el de Nissan, no haurien estat possibles”, va dir. Ros va esmentar també els expedients d’ocupació plantejats a la banca per CaixaBank i BBVA i es va preguntar si el govern espanyol permetrà que els beneficis dels crèdits ICO Covid serveixin per pagar els acomiadaments.
“No deixarem passar cap ERO que suposi destrucció de treball”, va dir Ros, i va demanar al govern espanyol que decideixi si està amb els sindicats i la derogació de la reforma laboral o amb la CEOE, perquè la sortida de la crisi “depèn de la derogació de la reforma laboral”, va assegurar.
La USOC també va aplegar els seus afiliats al matí en un acte en què va demanar que els treballadors recuperin els drets laborals perduts i n’assoleixin de nous.
Ja a la tarda, la Taula Sindical de Catalunya (on hi ha organitzacions com la CGT, CNT, IAC, COS i Ustec) van baixar pel passeig de Gràcia des de la plaça del Cinc d’Oros de Barcelona, amb consignes per reclamar la derogació de les reformes laborals i del pacte de Toledo, renda bàsica universal i llei d’estrangeria, reducció de la jornada laboral i repartiment del treball, fi dels desnonaments; serveis públics 100% i transició ecològica.
La Intersindical-CSC va ser previsora i el dia abans ja va decidir traslladar la seva concentració del Primer de Maig, prevista inicialment a la plaça Universitat, sota la gran porxada de l’auditori de Barcelona. Un canvi que, inicialment, va generar alguna tibantor amb l’Ajuntament, que es resistia a donar-li permís, tot i que l’episodi es va poder reconduir per la via de la diplomàcia. L’acte va comptar amb el suport organitzatiu explícit de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i, de fet, la presidenta. Elisenda Paluzie, es va deixar veure entre els participants, juntament amb el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, i la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, entre d’altres.
Amb les vicissituds dels partits independentistes per tancar un pacte de govern que es resisteix surant en l’atmosfera, el discurs polític central que es va voler llançar en aquesta convocatòria va ser que la consecució d’un estat propi és el millor instrument, per no dir l’únic, que permetrà que Catalunya pugui afrontar amb garanties la sortida i les transformacions que demanarà la crisi. “Sense una república catalana per a la gent treballadora no assolirem els interessos col·lectius i la justícia social que ens mereixem”, va resumir el secretari general de la Intersindical, Sergi Perelló, durant el seu parlament. Una estona abans, havien desfilat per l’escenari que va presidir la concentració representants de diverses entitats i col·lectius per presentar els eixos de la campanya Construïm el futur, i que serà la base de l’acció del sindicat en els propers mesos. Una iniciativa que vol situar en el centre del debat polític reivindicacions com la necessitat de reorientar el model productiu, enfocant-lo a activitats més sostenibles, la defensa d’una renda bàsica universal com la que ERC i la CUP ja han acordat implantar, instaurar un salari mínim interprofessional català de 1.300 euros, la reducció de la jornada laboral o la defensa de l’ús del català als centres de treball. En aquest context, la gestió dels fons europeus per a la recuperació emergeix com un element central de discussió.
LES FRASES
Els treballadors en ERO alcen la seva veu
Treballadors de CaixaBank, BBVA, Bosch, Nissan, H&M, Correus o del sector sanitari, van prendre el micròfon i el protagonisme dalt l’escenari en la concentració unitària del Primer de Maig, en un acte de retrobament al carrer que va servir també per reivindicar les empreses en lluita. Només a la banca, són 11.000 els llocs de treball que perillen; però cal afegir-hi els 3.000 de Nissan, els 600 de Bosch, i els centenars de treballadors a qui volen retallar els drets laborals.
“L’ERO de CaixaBank no és només un expedient de regulació; és la traïció més gran als valors fundacionals de la caixa, perquè el tancament d’oficines deixarà moltes poblacions en risc d’exclusió financera”, es queixava l’Eva, una de les delegades sindicals a l’entitat.
Els representants de les diferents empreses van coincidir en la necessitat de preservar els llocs de treball i insistien en la reindustrialització dels territoris afectats. Era el cas, per exemple, del delegat sindical de Bosch a Castellet i la Gornal. “Només volem treballar; tenim els terrenys i els actius però falta que arribin els diners”, va dir.
Pel portaveu de Nissan, la multinacional tanca “perquè la legislació laboral li ho permet, però nosaltres volem continuar treballant”.
