“Cal analitzar bé qui compra”

Això és simplement fals. Tenim dades del registre de fiances que diuen que mentre es va aplicar la llei es van fer més contractes als municipis on s’havia implantat que a la resta, fins i tot amb trimestres rècord en firma de contractes.

S’hauria de veure. La compra d’habitatge ja pujava abans de la pandèmia, que la va aturar, i ara torna a agafar embranzida. Més enllà de saber si es compra més o menys, el que cal mirar és qui compra. Veiem que cada cop més les compres les fan grans actors immobiliaris, no pas els particulars. Empreses que s’hi dediquen, o bé gent que ja és propietària, que té patrimoni, herències... i que s’ho pot permetre. La població llogatera creix arreu d’Europa i això converteix l’habitatge en un valor de canvi, no en un valor d’ús.

Si hi ha un sector que només compra per invertir, és clar que el que farà serà explotar els seus actius per treure’n el màxim benefici a costa del llogater. El nombre de llogaters no para de créixer, ni aquí ni a la resta d’Europa. Països amb tradició de pisos en propietat estan tendint cap al lloguer. A l’àrea metropolitana, el lloguer és l’opció majoritària per a la població fins als 43 anys. No estem parlant de molt joves, que ja no són els únics que no poden comprar. I ara és quan més cal regular els lloguers i cal que els poders públics hi intervinguin o tindrem una nova bombolla.

En zones com l’àrea metropolitana, la meitat del parc de lloguer ja és en mans de propietaris que tenen tres pisos o més. Un 30% en tenen 10 o més i un 15% en tenen més de 20. A algú que cobra una pensió o un salari i rep un ingrés extra amb un lloguer, el fet que hi hagi una regulació que no li permeti disparar el lloguer no li significa cap ruïna, ni traurà l’habitatge del mercat, perquè igualment li serà un bon complement. El que passa és que hi ha rendistes que es queixen que no poden cobrar més d’una gent que treballa per pagar-los aquesta renda. I no és cert que els fons d’inversió siguin minoritaris. Han arribat aquí el 2012, només fa deu anys i ja tenen una part molt important del parc perquè han fet un assalt al mercat. Compren, juguen amb deixar una part del parc buit, simulen una escassetat d’oferta i aprofiten per apujar preus. I el rendista del qual parlàvem abans, s’apunta al carro de les pujades.

Hi ha gent que no pot seguir pagant i que són desnonats bastant ràpid. Però el que no pot ser és que un salari mínim de mil euros hagi de cobrir un lloguer de 900 euros o més, en un país on no hi ha habitatge públic. Sovint el que fan és anar-se’n a un pis d’un banc que potser fa anys que és buit. Però realment és un problema minúscul que estan intentant magnificar, perquè ara s’està negociant la llei estatal, que podria prohibir desnonaments, regular els lloguers, i es parla de l’ocupació com un contraargument. Saben que una ocupació d’un pis buit és molt diferent d’una violació de domicili, però ho barregen tot.