Dels canelons de l’avi Josep a un complex d’allotjaments

La família Coll Solà mostra orgullosa una fotografia de Ferran Adrià felicitant Josep Coll, en una mostra gastronòmica. I és que tot va començar amb els canelons de l’avi Josep, el plat estrella que identifica aquest negoci de restaurant, hotel i apartaments de la capital garrotxina, que ara celebra el cinquantè aniversari.

A prop d’aquesta fotografia, en un expositor a l’entrada de l’hotel, n’hi ha una altra en què posen les tres generacions Coll Solà, amb la mare, Lourdes Solà, morta fa dos anys, l’altra figura clau de l’univers empresarial i familiar de La Perla. Amb la mort del marit, el 2004, va haver d’assumir el lideratge de l’establiment, tot i que aviat va comptar amb la implicació dels dos fills, en Francesc i la Remei, després de formar-se en empresarials i turisme, i, posteriorment, amb la de les respectives parelles, la Marta i en David. I, ara, ja s’està preparant la tercera generació, l’Ignasi, la Jordina, l’Elisabet, la Núria i en Joan, que està estudiant hostaleria per dirigir La Perla. Francesc Coll ha volgut destacar la fotografia de les tres generacions, perquè La Perla va començar sent un negoci familiar i manté aquesta essència. Afirma que és un dels secrets de l’èxit. “Vam crear un consell familiar, i fins i tot els nets que ja no estan vinculats directament a l’empresa ens aporten idees. Ens han rejovenit l’empresa”, diu.

La història de La Perla s’inicia, doncs, l’any 1971. En Josep i la Lourdes, conjuntament amb els cunyats, la Francisqueta i en Lluís, van regentar els nou anys previs el restaurant La Moixina d’Olot i el van convertir en un referent. Ella era filla de Can Fumarola de la Moixina i ja hi havia treballat.

El 1971, però, van comprar una finca al número 9 de la carretera de la Deu, van obrir les portes del restaurant La Perla i hi van habilitar algunes habitacions. Originàriament, era un hostal de dues estrelles. “Van escollir el nom de La Perla perquè volien un nom neutre lingüísticament i, sobretot, perquè l’associaven al fet que una perla és una joia elegant i distingida, però assequible i popular”, diu en Francesc.

Ell mateix explica que el seu pare va ser la peça clau. “Era cuiner autodidacte; tenia molt bon paladar. Solia dir que tot té la seva mesura i avisava de no posar més quantitat de l’adequada per no fer malbé un plat”, detalla. El tribut al pare i a la mare es manté amb l’aposta per la continuïtat de la carta original, amb els canelons de l’avi Josep com a plat estrella. Això no obstant, des de fa anys, han hagut d’aprendre a ser camaleònics i reconvertir la restauració en un servei dels diferents tipus d’allotjaments que tenen.

Els plats de La Perla han estat sempre molt pautats seguint les receptes del pare. “En faltar ell, vam haver d’anar al mercat de la cuina i l’experiència no va ser bona. Els cuiners eren bons, però volien fer la seva cuina. Per això, vam optar per fer una cuina més casolana, seguint la tradició del pare, més tradicional”, indica en Francesc. I hi afegeix: “La gent ens associa a un paladar. Ens hi sentim còmodes.”

El 2004, va morir el pare, i la família va decidir reformar la part vella de l’hotel i construir els apartaments, tot dins d’un mateix complex, però amb l’accés per l’avinguda de Santa Coloma. Va ser un punt d’inflexió coincidint amb el 25è aniversari de La Perla. “Va anar bé, perquè vam posar ordre i metodologia a l’empresa. La meva germana i la meva dona han fet turisme, jo, empresarials i el meu cunyat, gestió administrativa, i enteníem de fer havíem de fer una aposta estratègica”, diu. Per això, van potenciar l’allotjament fins a les 75 estances actuals.

És precisament en aquest aspecte que han hagut de ser camaleònics. De fet, han sabut llegir els diferents tipus de visitants que hi ha al llarg de l’any a la Garrotxa. En Francesc ho té clar: “La gent no ve La Perla com a primera opció. Ve a Olot i a la Garrotxa per alguna cosa i, quan busca allotjament, ens troba”, afirma. Així, tenen l’hotel per al client del dia a dia, els apartaments, per als qui fan estades de setmana i els dos edificis d’apartaments turístics i que recentment han habilitat, per a estades de mesos.

Així mateix, han estat atents a les oportunitats: van adaptar les instal·lacions per a les persones amb mobilitat reduïda el 2009, quan es va iniciar el memorial Santi Silvas de tennis amb cadira de rodes, i van començar l’experiència d’allotjar estudiants quan es va tancar la residència a la torre Malagrida. “Amb la pandèmia vam jugar encara més fort, incrementant la plantilla fins a 14 persones. Veient el creixement de l’escola d’art, que atrau molts estudiants forans, vam reformar alguns habitacles per fer-hi habitacions amb dret a cuina”, explica.

I, ara, amb el cinquantè aniversari, que fa temps que preparen, el camaleó torna a canviar de pell. En Francesc no vol de cap manera que l’etiqueta dels cinquanta anys els associï a una pàtina de tradicional, a l’immobilisme. Per això, han encarregat a una empresa que els modernitzi la retolació i que potenciï La Perla a les xarxes socials, estan donant un nou aire l’accés a l’hotel i al restaurant i continuen aprofitant oportunitats. En concret, estan personalitzant unes habitacions amb un estil nòrdic minimalista amb fotos d’indrets del parc natural de la Garrotxa, per posicionar-se en el segment de públic que ve atret per l’Espai Cràter. “Venem també el tema de l’alberg de joventut, els apartaments tematitzats amb la faràndula olotina, La Perla Cuina, amb menjar per emportar... Estem obsessionats a demostrar que estem molt al dia”, conclou.