Tambors de recessió a Europa
La pèrdua d’activitat a Alemanya i França fa augurar un empitjorament de la situació a la zona euro a causa de la guerra
La caiguda de la moneda única respecte al dòlar encareix les importacions energètiques
Tot indica que no hi haurà treva econòmica a la tardor
La por de la frenada també tensa el mercat de deute sobirà
El fantasma de la recessió torna a amenaçar Europa. Sis mesos després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, les conseqüències de la guerra, lluny de desaparèixer, pesen cada cop més en les economies del continent, fins al punt de poder caure en recessió en els pròxims mesos.
La darrera veu d’alarma sobre l’empitjorament de la situació s’ha sentit a les dues grans economies de la zona euro: Alemanya i França han registrat una caiguda de l’activitat empresarial al mes d’agost a causa del descens de la demanda i l’augment de la inflació. L’acceleració dels preus continua desbocada i ha escalat fins al 8,9% al juliol a la zona euro.
Les dades indiquen que no és un bon moment per als optimistes. Totes les xifres contribueixen a sumar arguments que assenyalen un empitjorament de la situació econòmica. El preu de l’energia continua disparat a Europa, l’euro ha assolit de nou mínims històrics en 20 anys respecte al dòlar i la pèrdua de la paritat amb el bitllet verd sembla que ja deixa de ser una anècdota. De moment, Europa respira alleujada després que Alemanya hagi esquivat l’estancament, amb un creixement del PIB del 0,1% el segon trimestre de l’any, però es manté el temor que el motor de la zona euro pugui entrar en recessió i arrossegui la resta de l’economia europea. De fet, el Bundesbank ja ha advertit que una recessió és cada cop més probable al país, on la inflació continuarà escalant fins a situar-se en els dos dígits a la tardor, segons el seu banc central. Amb el motor de la zona euro amb problemes, tots els països estan en perill.
Tot i que per ara les dades oficials indiquen que l’economia de la zona euro manté el creixement –un 0,6% el segon trimestre de l’any–, l’augment del PIB és cada cop més tímid. “No estem en recessió, però la incertesa es manté en els pròxims mesos”, deia l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, un cop publicades les dades.
Ara bé, les previsions no són bones: el Fons Monetari Internacional ha rebaixat els càlculs de creixement de les quatre principals economies de la zona euro i Goldman Sachs hi projecta una recessió el segon semestre del 2022. “L’escenari fa pensar que Alemanya i Itàlia entraran en una clara recessió el segon semestre, mentre que Espanya i França mantindran el creixement”, indica l’informe dels economistes del grup.
A més, Brussel·les assenyala dos principals riscos que farien caure l’economia europea en recessió: la durada de la guerra i un tall del gas rus. En la guerra no s’albira una solució immediata i el fet que Rússia mantingui oberta l’aixeta del gas no està garantit, especialment després de la decisió d’aturar de nou el subministrament a Alemanya durant tres dies a partir del 31 d’agost tot al·legant motius tècnics.
Les economies europees són les més afectades per la guerra d’Ucraïna, però el fantasma de la recessió ja és una amenaça global. L’activitat econòmica ha caigut també als Estats Units, on l’activitat empresarial ha descendit aquest mes al nivell més baix en més de dos anys, i Àsia tampoc surt indemne de la sacsejada a l’economia mundial pels efectes de la guerra d’Ucraïna.
Efectes sobre el turisme
Un dels fets que juguen en contra de l’economia europea és la pèrdua de valor de l’euro respecte al dòlar, una tendència que es manté des del 2021. Lluny queda el temps en què es canviava per 1,5 dòlars (2008), i la pèrdua de la paritat amb el bitllet verd té conseqüències tangibles. Entre d’altres, encareix les importacions, incloses les energètiques, que es paguen en dòlars en els mercats internacionals. Aquest encariment contribueix a accelerar la inflació i resta poder adquisitiu a les llars.
Amb un euro devaluat, els europeus també tenen menys capacitat de compra quan viatgen als Estats Units. Això podria reduir el turisme europeu al país nord-americà, mentre que, per contra, incentiva els viatges de ciutadans estatunidencs a Europa: poden consumir més amb la mateixa quantitat de dòlars. En el cas de les empreses, l’efecte es relaciona amb la seva dependència del comerç exterior i l’energia. Les que exporten fora de la zona euro es beneficien de la depreciació de la moneda única perquè tenen preus més competitius, mentre que les que importen en surten perjudicades.
El BCE ha de moure fitxa
El fet que la Reserva Federal dels Estats Units apugés abans els tipus d’interès va beneficiar el dòlar: era més rendible que l’euro. Tampoc juga a favor de la moneda europea la dependència del continent dels hidrocarburs russos, un fet que afegeix incertesa al futur de la seva economia.
Tots els indicis fan pensar que no hi haurà treva econòmica a la zona euro aquesta tardor. La por de la recessió també està tensant el mercat de deute sobirà: la inquietud entre els inversors fa que tornin a veure amb recel bons com ara l’espanyol i l’italià. Amb tots aquests ingredients, la Unió Europea (UE) haurà d’elaborar la nova recepta per afrontar una situació econòmica que es deteriora. Un dels primers a moure fitxa serà el Banc Central Europeu (BCE), que ha de decidir a principis de setembre si manté el camí de les fortes pujades dels tipus d’interès iniciat al juliol.
