Economia

El sector del comerç pateix, però supera la pandèmia amb molt bona nota

Un estudi realitzat per l’observatori econòmic Eixos conclou que la xarxa d’establiments és densa, extensa, nombrosa, especialitzada, multipolar i propera

S’han identificat 177 eixos de primer ordre, molt repartits pel país

Malgrat les previsions desoladores amb què concloïa l’estudi realitzat per l’observatori econòmic Eixos passat el primer any de la pandèmia ( L’Econòmic 9/05/21 ), augurant la desaparició de fins a un 40% dels establiments comercials i hostalers catalans per l’impacte de la covid-19, les últimes xifres, també pertanyents a un estudi fet per Eixos, mostren que la resiliència del sector no només ha aconseguit mantenir la majoria de negocis comercials, sinó que en moltes ciutats el nombre s’ha incrementat.

“Malgrat el sotrac de la pandèmia, durant aquests anys hi ha hagut una rotació comercial potent que ha sigut determinant per millorar les previsions inicials”, explica David Nogué, CEO de l’observatori econòmic Eixos, autor del Mapa Comercial de Catalunya 2022, en nom de la Direcció General de Comerç, que dona una visió actual del teixit comercial de les ciutats del país de més de 20.000 habitants, entre els anys 2018 i 2022.

L’estudi analitza el dinamisme comercial a través de dades sobre la seva densitat, el grau d’ocupació o l’atractivitat dels comerços i els serveis d’un total de 67 municipis del país, localitats que integren el 71,8% de la població catalana i on s’han detectat 164.086 establiments comercials ocupats: 149.534 actius comercials, 14.552 dedicats a altres activitats i 48.013 que estan tancats o buits. “Això indica que el 75,8% dels locals estan ocupats, i aquest és un bon percentatge, ja que per sobre del 80% no existeixen problemes de desertització”, destaca Nogué.

Segons ell, també és important destacar el fet que més de 40.000 establiments “són de comerç no quotidià, és a dir, dedicats a equipaments a la persona, a la llar, i a la cultura i el lleure”: “Això ens indica que són àrees d’atracció per a persones de fora de la zona de proximitat.”

Ben proveïts.

La densitat mitjana de les àrees comercials a les ciutats visitades és significativa: 473 establiments per km². “Probablement és un dels models comercials amb més alta densitat del món. Barcelona, per exemple, és la ciutat més densa dels cinc continents –de les que nosaltres hem analitzat–, amb 1.162 establiments per km². Londres se situa en 395 i Nova York en 778”, explica Nogué.

En aquest sentit, el global de ciutats analitzades en l’estudi sumen gairebé 200 km² d’àrea comercial amb una densitat mínima de 120 establiments per km². “Això ens indica que hi ha gairebé 3 establiments per cada 100 habitants al país i, a Barcelona, 4 comerços per cada 100 habitants.”

El comerç català és atractiu i especialitzat, “dos trets característics del nivell de qualitat d’aquest sector”, i també és multipolar i proper. Segons explica Nogué: “A les 67 ciutats analitzades hem trobat 177 eixos comercials de primer ordre, molt repartits, i on la majoria de poblacions en tenen més d’un. D’altra banda, hem identificat 79 hexàgons comercials prime, que vol dir que disposen de més del 40% de negocis actius, més d’un 80% d’ocupació i més d’un 30% de presència de comerç no quotidià. Un total de 32 ciutats de les 67 de l’estudi tenen almenys un d’aquests hexàgons comercials prime.”

Ara bé, no tot són flors i violes. “L’estudi també ha detectat zones concretes del país que pateixen desertització, com el carrer Ferran de Barcelona, la zona comercial de Premià de Mar o àrees de Tarragona, Reus i Lleida. En alguns casos simplement no ha millorat la situació i en altres ha empitjorat en els darrers anys. Però precisament l’estudi ajuda a identificar les zones descompensades per poder dur a terme accions d’impuls des de les administracions”, diu Nogué. Tot i això, el Mapa Comercial de Catalunya d’enguany –el primer data del 2014– ofereix una imatge optimista del sector de cara al futur. “Tenim molts nuclis comercials i una bona distribució per tot el territori.”

Conjuntura actual

La incertesa domina i amoïna

La inflació i els costos energètics i crediticis creen incerteses de futur en el sector, però sobretot esculls de present que amoïnen. El Gremi de Flequers de Barcelona, per exemple, va alertar fa pocs dies que els seus establiments, tot i funcionar, estan entrant en una espiral difícil d’aguantar. “Hi haurà empreses que tancaran, el petit empresari no té gaires armes de defensa”, afirma Jaume Bertrán, president del gremi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Axilone Metal duplicarà la capacitat de producció a Sant Pere de Torelló

El Black Friday no convenç el petit comerç

barcelona
economia

Els treballadors d’Amazon a Martorelles convoquen vaga de l’1 al 17 de febrer

ECONOMIA

L’economia espanyola creix un 5,5% el 2022 i un 0,2% en l’últim trimestre

BARCELONA

Preocupació dels agents socials pel repunt de l’atur

barcelona

El nou impost a la banca costarà 170 milions al Sabadell

barcelona
CASIANA MONCZAR
COFUNDADORA DE GRAPAT

“El joc és la pàtria dels nens, allà on s’expressen”

barcelona

La demanda elèctrica cau del 4,5% respecte a la prepandèmia

GIRONA
economia

L’agrupació de Volkswagen i Seat rep la resolució definitiva del PERTE, que els permetrà mobilitzar 10.000 milions d’euros

barcelona