A Catalunya els rics són més pobres
Les grans fortunes es concentren a Madrid, mentre que a Catalunya la mitjana tributada per l’impost de patrimoni és molt inferior
Giró i Torrent blasmen Moreno Bonilla pel dúmping fiscal contra Catalunya
L’últim estirabot del president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla, que en el moment de bonificar al cent per cent l’impost del patrimoni, ha convidat de manera directa les empreses i les fortunes catalanes a traslladar la seu a Andalusia ha provocat, a més de les lògiques reaccions per l’atzagaiada política, un seguit de reflexions sobre el paper i el pes d’aquest tribut en els comptes de les administracions.
A Catalunya, l’impost del patrimoni el van declarar l’any passat uns 82.000 contribuents, menys de l’1% de la població catalana. Segons les últimes dades, la recaptació, 621,9 milions, representa poc més d’un 2% del pressupost català. A més, en la comparativa amb altres territoris de l’Estat, el patrimoni mitjà declarat a Catalunya, 2,6 milions per contribuent, segons els càlculs més recents, corresponents al 2019, és molt inferior al patrimoni declarat a Madrid, on és de 10,2 milions de mitjana. Val a dir que, com ara a Andalusia, a Madrid, malgrat el volum dels patrimonis declarats, aquests no tributen ni un cèntim, ja que el govern autonòmic d’Isabel Díaz Ayuso, com ara el de Moreno Bonilla, té l’impost bonificat al 100%. I tanmateix, la mitjana declarada a Catalunya per patrimoni també és inferior a la del conjunt de l’Estat, on aquesta xifra és de 3,4 milions per declarant.
Aquesta disparitat admet, però, certs matisos. Segons explica el professor d’economia de la UB Alejandro Esteller, part de la diferència es pot explicar perquè el mínim exempt a Catalunya és de 500.000 euros, mentre que en altres territoris només tributen els contribuents amb un patrimoni superior als 700.000 euros, i per tant hi ha catalans que fan la declaració tot i disposar de menys patrimoni. No obstant això, per Esteller, “la comparació amb Madrid no té sentit, perquè allà està clar que les fortunes són molt superiors, ja que hi ha tots els alts executius i els grans empresaris ”. A banda d’això, tot i que els madrilenys amb més de dos milions de patrimoni teòricament estan obligats a fer declaració encara que no tributin, “tampoc sembla que ningú perdi gaire el temps a perseguir els qui no la facin”.
Tornant a la proposta de la Junta andalusa, que fins i tot sembla disposada a dur a terme una antiga idea d’instal·lar una oficina a Barcelona per atreure inversions i capital catalans cap al seu territori reconvertit en paradís fiscal, és, per Esteller “la xocolata del lloro”. Perquè el pes de l’impost de patrimoni sobre la despesa total, malgrat que no és menyspreable, “no representaria una desfeta en el pressupost”. Per fer una comparativa accessible amb els gairebé 622 milions recaptats per patrimoni, el professor de la UB recorda que “la Generalitat gasta en Salut uns 11.200 milions i 7.700 en educació”.
Esteller lamenta, malgrat tot, la competència ferotge desfermada al voltant de tributs com aquest i qualifica de “terrorisme fiscal” basat en “un discurs populista” aquest acarnissament entre territoris. Tot i que dubta que la Generalitat acabi suprimint l’impost bonificant-lo, troba molt perillós que la població en general arribi a veure de bon ull l’eliminació d’aquest tribut que grava les grans fortunes. Per exemple, amb la seva decisió, Moreno Bonilla està perdonant al 0,2% més ric d’Andalusia, unes 17.000 persones, menys de cent milions d’euros en total.
I si fos l’Estat qui l’eliminés, per evitar aquest dúmping tan perniciós, “hauria de compensar les comunitats autònomes, amb diners provinents d’impostos no tan progressius com el del patrimoni, amb les consegüents repercussions redistributives”, sentencia Esteller.
“Al segle XX ja hem vist de tot –s’exclama Esteller– i resulta curiós que hi hagi gent que accepti eliminar un impost que només afecta un 1% de la població, que a més és la més rica.” Es declara “pessimista” pel que defineix com “una greu errada política”, tenint en compte “com ha costat entendre que els impostos són equivalents a l’estat del benestar”. Ara, sentencia, guanya terreny el populisme, que “dona solucions fàcils a problemes molt complexos” a gent predisposada a creure-ho o als grans capitals als quals convenen aquestes polítiques. “I com més triguem a fer-ho entendre, més difícil serà de revertir”, conclou.
El govern, indignat
Pel que fa a les reaccions del govern, no van estalviar crítiques ni retrets a Moreno Bonilla. El conseller d’Economia i Finances, Jaume Giró, va replicar la crida del president andalús assegurant que “per coses com aquestes volem marxar d’Espanya al més aviat possible”. Giró va denigrar les paraules de líder de la Junta, “com les de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso “tantes vegades”, que demostren que “no tenen inconvenient a afeblir Catalunya per enfortir Andalusia o Madrid”.
Durant l’acte en què es commemoraven els deu anys de la creació de l’empresa pública Infraestructures.cat, Giró va admetre que, si mai Catalunya rep un sistema de finançament just, potser “cal plantejar seriosament una reforma de l’impost de patrimoni”. Igualment, si aquesta circumstància es donés, el titular d’Economia va garantir: “Mai no en farem una bandera per convidar els andalusos ni ningú a portar les empreses cap aquí.” A més de recordar el dèficit fiscal de 20.200 milions anuals i la baixa execució de les inversions que l’Estat pressuposta a Catalunya, “tan sols un euro de cada tres”, Giró va subratllar que si Andalusia suprimeix el tribut és perquè és receptora dins del model de finançament, mentre que Catalunya redistribueix i no es pot permetre eliminar-lo. “Té sentit –va recalcar– que un territori receptor rebaixi impostos i faci competència fiscal agressiva?”, va inquirir Giró, abans de recordar que Catalunya “és i ha estat un país d’oportunitats”, i que ell se sent “orgullós” del model de societat catalana. Dins d’aquest, va detallar que malgrat tots els recursos de què disposa Madrid, “com a hipercapital d’un estat centralitzat”, té una despesa social molt inferior. Descabdellant dades dels pressupostos del 2021, el conseller va detallar que Catalunya destina un 7% més per habitant a sanitat, un 15% més a educació un 13% més a serveis socials, un 86% més a foment de l’ocupació, un 74% més a cultura, un 208% més a infraestructures, un 64% més a recerca i un 98% més a indústria.
Fortaleses sense rival
Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va recordar que Catalunya té “tantes fortaleses” que continua sent enormement competitiva a nivell empresarial “malgrat el dèficit crònic d’inversions i el dúmping fiscal” d’altres comunitats. Torrent va ressaltar que a casa nostra s’ofereixen “tots els avantatges perquè les empreses s’hi estableixin” i va posar com a exemple el fet que ahir mateix es van anunciar els plans de la tecnològica Papernest, que ampliarà la seva plantilla en 300 llocs de treball fins a arribar al miler i que ha consolidat Barcelona com el seu principal hub estratègic a Europa. I tot “gràcies a l’ecosistema tecnològic, la qualitat de vida, la capacitat d’atracció de talent i la dimensió internacional de Barcelona”. Elements, va subratllar Torrent, “que no es compren a força de dúmping fiscal”. Finalment, el conseller va recomanar al president andalús que “faria bé de centrar les seves polítiques en les necessitats dels andalusos i les andaluses i deixar els catalans i les catalanes en pau”.
Les patronals critiquen les formes, però també el tribut
No hi va faltar tampoc ahir la reacció de les patronals, que, tot i lamentar la proposta del president andalús, van aprofitar per reclamar la supressió de l’impost de patrimoni a Catalunya. El president de Pimec, Antonio Cañete, creu que aquest impost “és injust”, i va instar la Generalitat a suprimir-lo per tal d’incrementar l’atractiu econòmic de Catalunya. No obstant això, Cañete va criticar l’embat de Moreno Bonilla qualificant-lo d’“ofensiva fiscal” que obre “una guerra impositiva” i es va preguntar “quins comentaris hi hauria si Catalunya també ho fes”.
El seu homòleg a Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, va definir com a “èticament, políticament i econòmicament incorrecta” la proposta del president de la Junta d’Andalusia, ja que considera que busca obrir “un conflicte territorial”. “Els empresaris catalans ja saben on han d’anar a invertir” i “els que s’ho volien replantejar ja ho han fet”, va subratllar. Amb tot, va recordar que Foment està a favor de la supressió de l’impost perquè el considera “confiscatori”. “Tant de bo –va desitjar– el govern de Catalunya prengués la mateixa mesura que Moreno Bonilla i Ayuso.” Finalment, Sánchez Llibre va qualificar de “salvatjada” la proposta del ministre Escrivà de recentralitzar els impostos.
