Microscopi per al món cooperatiu

La dimensió massa reduïda és una de les principals limitacions que té el món cooperatiu per fer front a la nova etapa d’inestabilitat econòmica en què ens endinsem.

El perfil d’aquest model (en què la propietat és compartida i hi ha una gestió democràtica centrada en les persones i no en el capital) el formen majoritàriament microempreses. “La realitat del cooperativisme a Catalunya és que és atomitzat i té unes dimensions molt reduïdes i, paradoxalment, amb encara poca intercooperació, perquè preferim ser petits abans que perdre sobirania”, descriu Xavier López, consultor d’estratègia i aliances en economia social

Malgrat que hi ha alguns bons exemples de cooperatives que se situen en el grup d’empreses grans, com ara Abacus, Suara Cooperativa i Som Energia, són bàsicament l’excepció que confirma la norma. Com a apunt, entre el procés de fusió de tres cooperatives el resultat del qual va ser Suara Cooperativa, amb més de 5.000 professionals, i la fusió entre la Coopertiva Abacus i Som, que ha generat un grup de 700 socis de treball, han passat més de tretze anys. Entre mig, no res.

Ser massa petits comporta, però, unes limitacions, com ara la dificultat per innovar o reorientar-se, que en el cas del món cooperatiu s’agreugen per les restriccions per captar capital. No només són empreses menudes, sinó que malgrat ser un model empresarial que té més impacte social i mediambiental allà on radica, encara no arriben a l’1% del total d’empreses catalanes.

Ara com ara, a Catalunya hi ha registrades 4.521 cooperatives, aproximadament el 22% de les que hi ha a tot l’Estat espanyol, que ocupen directament uns 40.000 treballadors. La majoria són cooperatives de treball i hi ha prop de cinquanta cooperatives de segon grau.

Tot i que en la darrera dècada el nombre de cooperatives ha anat creixent una mitjana d’unes setanta cada any, encara hi ha molt camí per recórrer. El secretari de Treball, Enric Vinaixa, explica que l’administració catalana ha fet una aposta per fomentar el cooperativisme, perquè “una altra manera de generar activitat econòmica és possible, un estil molt propi de fer negoci que genera un fort impacte social”: “És cert que han de coexistir diferents models, però tant consumidors com empleats tenen una major valoració del servei o del producte quan l’ofereix una cooperativa”, diu. Aquesta aposta s’ha traduït en un increment de 8 a 25 milions d’euros en el programa Projectes Singulars, que té com a objectiu la creació i el creixement de l’activitat econòmica i la competitivitat de l’economia social i solidària, en què s’emmarca el cooperativisme. De fet, en l’última convocatòria del programa, una de les condicions era la intercooperació.

Vinaixa afegeix que la posada en marxa d’altres iniciatives, com la xarxa d’ateneus, s’ha creat per dinamitzar iniciatives que afavoreixin la cooperació dins d’aquest model econòmic.

Per la seva banda, el president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Guillem Llorens, explica que per guanyar dimensió, tant de les empreses cooperatives com del conjunt del teixit cooperatiu, calen marcs legals, difusió i més formació. Ells han liderat un programa per apropar el cooperativisme als alumnes catalans de 4t d’ESO i han assessorat en l’elaboració de la que serà la futura llei de l’economia social i solidària.