L’IPC es va desinflant, però el preu dels aliments continua disparat
L’abaratiment dels carburants fa que la inflació tanqui l’any en un 5,2%, després d’haver superat el 10% a l’estiu
El cabàs del mercat s’ha encarit més d’un 13%
La dada de l’índex de preus de consum (IPC) del tancament del 2022 aportada ahir per l’institut estadístic INE va deixar una sensació agredolça quan se’n desglossen les ponderacions. Així, si bé es constata que la taxa global, un 5,2%, revela un alentiment sensible respecte als pics més alts de l’any, entre el juliol i l’agost, en què es va superar el 10%, per quedar al nivell més baix des de l’octubre del 2021, si es burxa en el detall, es comprova que productes ineludibles i de primera necessitat, és a dir, l’alimentació, es van encarir ni més ni menys que un 13,4% de mitjana en els últims dotze mesos.
Encara és aviat per conèixer l’impacte real de les mesures del govern espanyol, que acaba de rebaixar l’IVA de determinats aliments bàsics. De moment, el retrocés de l’índex prové dels components energètics. Mentrestant, partides de la cistella de l’IPC que són al rebost més quotidià, com el sucre, l’oli o la llet, han fet salts de perxa, ja que s’han apujat, respectivament, un 51,6%, un 34,8% i un 36,5%. Fer una truita de patates costa força més que a final del 2021, ja que els ous s’han apujat un 21,3% i les patates, un 18,2%, i si hi volem posar ceba haurem de tenir en compte que el grup dels llegums i les hortalisses costa un 9,4% més.
Al conjunt de l’Estat, l’IPC va quedar en un 5,7%, una dècima menys que la dada provisional avançada a final de desembre per l’INE. L’evolució dels aliments i de la inflació subjacent, que descompta aliments i carburants i que es va enfilar set dècimes fins al rècord històric del 7%, va posar en alerta el govern espanyol. La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, va carregar contra les empreses assegurant que aquesta evolució respon al fet que “algú s’està forrant”, mentre els salaris van perdent poder adquisitiu per la recança dels empresaris a apujar els sous.
Retrets creuats
Les paraules de Díaz van fer mal. Des de Foment del Treball, el seu president, Josep Sánchez Llibre, va lamentar que la ministra “demonitzi” els empresaris “per enfortir-se a l’espai de l’esquerra” i va manifestar rodonament que els beneficis empresarials no són els responsables dels increments de preus del sector alimentari.
Des de la banda sindical, CCOO també va subratllar la “desproporció” entre els beneficis empresarials i els ingressos de les llars. Ricard Bellera, secretari de treball i economia del sindicat, va valorar positivament que la taxa sigui molt inferior a la del llarg de l’any i que les mesures de contenció dels preus energètics estiguin funcionant. Bellera, però, va retreure a les empreses d’ampliar els marges de benefici eludint aplicar les rebaixes dels preus de l’energia en els seus productes, especialment en el capítol de l’alimentació.
