CaixaBank guanya 3.145 milions en el primer any sencer després de la fusió

CaixaBank va presentar ahir els primers resultats d’un any sencer després de l’absorció de Bankia. Tot i que no va trencar cap rècord històric com va passar en el cas del Santander i el BBVA i gairebé en el del Sabadell, els guanys absoluts del banc van ser prou substantius: 3.145 milions. La xifra representa gairebé un 40% menys que la del 2021, però en aquesta anàlisi comparativa hi influeixen els efectes comptables de la integració. Amb xifres equiparables, en realitat, CaixaBank va guanyar gairebé un 30% més que el 2021.

Tant el president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, com el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, van atribuir la bona marxa del negoci a l’activitat comercial, impulsada entre altres factors pel creixement del crèdit, amb una alta facturació hipotecària, tot i “un fort control del risc”, en paraules del president.

Amb tot, els directius de CaixaBank no veuen mo-tius per implantar un impost a la banca. Goirigolzarri va informar que estan estudiant jurídicament com poden afrontar el tema, i que serà el consell d’administració de l’ens que decidirà si imiten altres entitats que ja hi han presentat recurs. De moment, calculen que enguany els representarà pagar uns 400 milions, la factura més alta del tribut per a un banc a l’Estat, que abonarien amb càrrec en el primer trimestre. Per a l’any vinent, la quantitat seria una mica superior, al voltant dels 450 milions.

Els directius de CaixaBank es van mostrar optimistes per al 2023, malgrat que preveuen una certa frenada en el negoci creditici. Goirigolzarri espera que les recents i imminents pujades de tipus toquin sostre aviat, de manera que l’euríbor a dotze mesos se situaria enguany al voltant del 3,5% i en un 3% el 2024.

Pel banquer, la pujada de tipus i l’increment dels marges de les entitats de crèdit són, en realitat, “una normalització”, malgrat que hagi tingut una incidència positiva “abrupta” en els comptes del banc. Segons Goirigolzarri, malgrat aquesta millora, hauran de gestionar “reptes importants” com ara l’alentiment de l’economia que augura la pujada de tipus i el deteriorament de la taxa de morositat, així com l’augment de costos que implica la inflació. Totes aquestes amenaces les abordaran, però, “amb tota la confiança”, en paraules del conseller delegat, Gonzalo Gortázar.

Finalment, sobre les crítiques de la societat a les xifres astronòmiques dels beneficis bancaris i els sous dels directius, Goirigolzarri és partidari de “ser professionals, assumir-les i prendre les decisions pertinents”. Quant a la baixa remuneració dels dipòsits, va defensar que “el més rellevant és l’interès del client per aconseguir el millor retorn”, que “no s’obté amb dipòsits a termini”, sinó amb altres productes financers.