Es busquen turistes belgues i holandesos

La pandèmia pri­mer i l’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna després han estat un fort cop per al sec­tor turístic que té el seu prin­ci­pal mer­cat a l’estran­ger. Tot i que les pre­vi­si­ons van millo­rant, caldrà veure com avança aquesta tem­po­rada per con­fir­mar si es pot arri­bar al nivell ante­rior a la covid. A Llo­ret de Mar, la des­ti­nació que cada any atrau més turis­tes de la Costa Brava, han dut a terme un estudi uti­lit­zant la intel·ligència arti­fi­cial per ana­lit­zar tant les dades de l’any pas­sat com els ítems que per­me­ten entre­veure l’evo­lució del 2023.

Pel que fa a les dades del 2022, van arri­bar al muni­cipi 710.158 turis­tes inter­na­ci­o­nals (26% menys que el 2019) i 382.168 de Cata­lu­nya o d’Espa­nya (13% més que el 2019). Per tant, la pandèmia i la guerra encara no van per­me­tre recu­pe­rar del tot el turisme estran­ger, però en canvi va aug­men­tar el més pro­per. Així, l’any es va tan­car amb 4.550.967 per­noc­ta­ci­ons, de les quals 3.468.813 van ser inter­na­ci­o­nals (-27% res­pecte del 2019) i 1.082.154 naci­o­nals (+3% res­pecte del 2019).

“Els estius del 2020 i el 2021 vam cen­trar tots els esforços en el mer­cat de pro­xi­mi­tat, tot i que Llo­ret té molts altres mer­cats que ens visi­ten al llarg de l’any. El 2022 anàvem ja cap a la recu­pe­ració dels visi­tants euro­peus, però va escla­tar la guerra i van començar a caure els mer­cats dels països de l’est”, explica la gerent de Llo­ret Turisme, Eli­sa­beth Kee­gan. S’han de tenir en compte que el 25% dels turisme del muni­cipi es con­si­dera domèstic –majo­ritària­ment català–, men­tre que un altre 25% és francès i la resta és un mix divers. Els visi­tants cata­lans i els fran­ce­sos són fona­men­tals. “Els tenim per la nos­tra situ­ació estratègica, a una hora de la fron­tera amb França i a una hora d’una gran àrea metro­po­li­tana com és Bar­ce­lona”, explica Kee­gan. L’any pas­sat, a més de reforçar la pro­moció a França, que es con­si­dera un mer­cat estratègic, es va posar la vista en el Bene­lux, per cap­tar turis­tes que pogues­sin com­pen­sar la cai­guda dels països de l’est d’Europa. “Vam con­trac­tar agències de repre­sen­tació i gabi­nets de premsa no només a França, també a la zona del Bene­lux. Els holan­de­sos i bel­gues són molts fidels, i els vam voler asse­gu­rar. Es van orga­nit­zar tota una sèrie d’acci­ons a la pri­ma­vera, con­vi­dant peri­o­dis­tes, blo­guers i influ­en­ci­a­dors d’aquest mer­cat, per poder-nos-hi comu­ni­car direc­ta­ment.”

També explica que Llo­ret Turisme sem­pre és pre­sent en espais que es con­si­de­ren estratègics, “però l’any pas­sat va ser la pri­mera vegada que ens vam con­cen­trar de manera específica en un ter­ri­tori tant con­cret, i va ser posi­tiu de cara a la tem­po­rada d’estiu”. A part d’aquesta diver­si­fi­cació de mer­cats, el muni­cipi també impulsa des de fa anys per la deses­ta­ci­o­na­lit­zació. “A diferència d’altres des­ti­na­ci­ons de sol i platja, nosal­tres tre­ba­llem molt durant tot l’any com a des­ti­nació espor­tiva i de con­gres­sos. Tre­ba­llem perquè a Llo­ret pas­sin coses durant tot l’any. Ara bé, la pandèmia ens va obli­gar a cen­trar-nos molt en els mesos d’estiu. L’any pas­sat encara ens va fal­tar la gent a les tem­po­ra­des mit­jana i baixa.” Per això es con­si­dera bàsic fide­lit­zar aquests visi­tants, que solen viat­jar sobre­tot al maig i a l’octu­bre. No es tracta d’un mer­cat gaire gran, tant Bèlgica com Holanda són països petits, però en per­cen­tat­ges (5% dels visi­tants) són molt a prop de països grans com Ale­ma­nya i Gran Bre­ta­nya (entre un 6 i un 7%). “A més, com que la capa­ci­tat aèria tant a Girona com a Bar­ce­lona havia bai­xat con­si­de­ra­ble­ment, hem hagut de reforçar aquest accés ter­res­tre”, con­clou Kee­gan.