El Congrés aprova la llei per evitar el malbaratament alimentari
Les empreses que no la compleixin hauran d’afrontar sancions
El text imita la normativa catalana que obliga la restauració a facilitar que els clients s’enduguin les sobres dels seus àpats
El Congrés ha aprovat aquest matí la llei de prevenció del malbaratament alimentari amb els vots de la coalició de l’executiu espanyol, PSOE i Unides Podem, amb el suport de PP, Cs, PDeCAT, PNB i EH Bildu, i amb l’abstenció d’ERC, Junts, CUP i Vox.
El text, que ara passarà al Senat i que vol fomentar la donació d’aliments per evitar que es llenci menjar en bon estat, estableix que les empreses que no compleixin la llei s’enfrontaran a sancions de fins a 60.000 euros que, en cas de reincidència en un termini de dos anys, podran arribar als 500.000 euros.
Una de les obligacions que inclou la nova legislació és que tots els elements de la cadena alimentària estaran obligats a tenir un pla per reduir aquestes pèrdues, informa l’ACN, per bé que les botigues de menys de 1.300 metres quadrats en quedaran excloses. A més, els establiments de restauració de tot l’Estat hauran de facilitar als clients la possibilitat d’endur-se les sobres del que hagin demanat però no hagin consumit, tal com ja passa a Catalunya, on aquesta norma es va aprovar fa tres anys.
Un dels objectius que fixa la nova llei és aconseguir una reducció del 50% dels residus alimentaris per càpita en la venda minorista i de consum i una reducció del 20% de les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament de cara al 2030 en relació amb les xifres de 2020.
Un altre dels aspectes que s’hi aborden és “incentivar la venda de productes amb la data de consum preferent o de caducitat pròxima” i, en el cas dels establiments de comerç minorista, promoure “el consum dels productes de temporada, de proximitat, ecològics i ambientalment sostenibles”.
A més, els grans establiments, les indústries alimentàries i la restauració hauran d’establir acords amb bancs d’aliments o ONG per donar aliments que no faran servir sempre que estiguin dins de la data de consum preferent.
Els aliments que no s’utilitzin hauran de tenir com a destinació preferent el consum humà i, en cas que no sigui apte, transformar-ho en altres subproductes alimentaris. Si això tampoc no és possible, hauran de ser destinats a alimentació animal i, com a últim recurs, a l’elaboració de subproductes industrials o per fer compost.
