Economia
La hipoteca mitjana supera per primer cop els mil euros
Les vendes de pisos cauen un 33% el tercer trimestre, segons les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat
La quota hipotecària mitjana ha superat per primer cop els mil euros a Catalunya, segons les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat. El continu augment dels preus de l'habitatge i de l'Euribor, l'índex de referència per al càlcul dels préstecs, ha portat un encariment de les quotes hipotecàries del 13,8% en els últims dotze mesos.
D'aquesta manera, la quota hipotecària mitjana ha passat dels 875,8 euros del setembre de 2006 als 1.023 euros registrats l'últim mes de setembre. Durant aquest període, l'Euribor ha passat del 3,7% al 4,7%, encara que els experts creuen que a partir d'ara s'estabilitzarà entorn aquesta xifra sempre que no hi hagi nous ensurts financers.
La quota de 1.023 euros està calculada sobre un préstec mitjà que s'eleva a 189.635 euros a Catalunya amb una duració de 29 anys i 2 mesos. El Principat se situa així com la segona comunitat de l'Estat amb les quotes dels préstecs hipotecaris més elevades, només superada per Madrid (1.175 euros) i davant de les Illes Balears (995 euros) i el País Basc (912 euros).
Davallada
Aquest context d'encariment hipotecari coincideix amb una forta davallada de les transaccions d'habitatges, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat. En el tercer trimestre de l'exercici es van vendre al mercat català un total de 25.575 pisos nous i de segons mà, xifra que representa una caiguda del 33,6% respecte al tercer trimestre del 2006.
L'evolució interanual registra al setembre un descens del 9,4% respecte al juny. Aquesta caiguda també es dóna en el conjunt de l'Estat, encara que de forma molt més moderada. Al tercer trimestre de l'exercici es van registrar un total de 224.055 compravendes d'habitatges nous i de segona mà a tot Espanya, és a dir, un 16% menys que en el mateix període de l'any anterior.
Malgrat que les caigudes en les operacions tenen lloc en gairebé totes les comunitats autònomes, les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat evidencien, però, que n'hi ha quatre que pateixen de forma especial aquesta davallada. Es tracta, en definitiva, de les autonomies on hi ha una activitat turística més gran, com les Illes Balears (-47%), Canàries (-34,8%) i el País Valencià (-25,8%), a més de Catalunya.
El cas d'Andalusia
Una excepció a aquesta tendència és Andalusia, on malgrat ser un àrea en què l'adquisició de segones residències és important, només ha registrat un descens de les compravendes del 4,2%. A la banda contrària es troba Madrid on el descens ha estat un petit 1,5%.
Els habitatges destinats a segona residència i aquells adquirits amb finalitat inversora són els que pateixen de forma més accentuada un descens generalitzat de les vendes, tal com està succeint en l'actualitat.
D'aquesta manera, la quota hipotecària mitjana ha passat dels 875,8 euros del setembre de 2006 als 1.023 euros registrats l'últim mes de setembre. Durant aquest període, l'Euribor ha passat del 3,7% al 4,7%, encara que els experts creuen que a partir d'ara s'estabilitzarà entorn aquesta xifra sempre que no hi hagi nous ensurts financers.
La quota de 1.023 euros està calculada sobre un préstec mitjà que s'eleva a 189.635 euros a Catalunya amb una duració de 29 anys i 2 mesos. El Principat se situa així com la segona comunitat de l'Estat amb les quotes dels préstecs hipotecaris més elevades, només superada per Madrid (1.175 euros) i davant de les Illes Balears (995 euros) i el País Basc (912 euros).
Davallada
Aquest context d'encariment hipotecari coincideix amb una forta davallada de les transaccions d'habitatges, segons el Col·legi de Registradors de la Propietat. En el tercer trimestre de l'exercici es van vendre al mercat català un total de 25.575 pisos nous i de segons mà, xifra que representa una caiguda del 33,6% respecte al tercer trimestre del 2006.
L'evolució interanual registra al setembre un descens del 9,4% respecte al juny. Aquesta caiguda també es dóna en el conjunt de l'Estat, encara que de forma molt més moderada. Al tercer trimestre de l'exercici es van registrar un total de 224.055 compravendes d'habitatges nous i de segona mà a tot Espanya, és a dir, un 16% menys que en el mateix període de l'any anterior.
Malgrat que les caigudes en les operacions tenen lloc en gairebé totes les comunitats autònomes, les dades del Col·legi de Registradors de la Propietat evidencien, però, que n'hi ha quatre que pateixen de forma especial aquesta davallada. Es tracta, en definitiva, de les autonomies on hi ha una activitat turística més gran, com les Illes Balears (-47%), Canàries (-34,8%) i el País Valencià (-25,8%), a més de Catalunya.
El cas d'Andalusia
Una excepció a aquesta tendència és Andalusia, on malgrat ser un àrea en què l'adquisició de segones residències és important, només ha registrat un descens de les compravendes del 4,2%. A la banda contrària es troba Madrid on el descens ha estat un petit 1,5%.
Els habitatges destinats a segona residència i aquells adquirits amb finalitat inversora són els que pateixen de forma més accentuada un descens generalitzat de les vendes, tal com està succeint en l'actualitat.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
