Economia

economia

L’impost de patrimoni, a debat entre experts

Diuen els qui en saben que en qüestió d’impostos és molt fàcil fer demagògia però que el que cal és pedagogia. Es fa antipàtic pagar-los, però són necessaris. Fa pocs dies el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), òrgan especialitzat en assessorament fiscal del Consell General dels Economistes espanyols, el REAF-CGE, va celebrar una jornada per discutir com es grava la riquesa a l’Estat. Entre les conclusions que en van sorgir hi havia la necessitat d’harmonitzar una tributació que s’aborda de manera força diferent en funció de la legislació de cada territori. De fet, les comunitats governades pel PP, fidels a l’ideari liberal, han anat suprimint els impostos que graven els ciutadans més rics, començant pel de patrimoni. La pressió impulsada per la competència territorial fa que la tendència dels respectius governs autonòmics sigui l’eliminació d’aquests tributs sobre els més rics.

Davant d’això, el Consell General dels Economistes, encapçalat pel seu president, Valentí Pich, lamenta que aquesta diversitat fiscal generi “conflictivitat” i “batalletes” entre administracions i proposa harmonitzar eliminant aquest impost, i ho argumenta apuntant a l’entorn globalitzat on, assegura, mantenir un impost “anecdòtic“ com el de patrimoni no és “raonable”.

Des de Catalunya, un dels pocs territoris on l’impost del patrimoni no s’ha eliminat, Marta Espasa, secretària d’Hisenda, exposa arguments de pes per mantenir l’impost. En primer lloc, rebat l’argument del REAF sobre l’entorn global: “Tot i que és cert que no hi ha gaires països que apliquin aquest tribut, això no vol dir que no gravin els rendiments del capital de manera fins i tot més elevada, amb tipus més alts aplicats a l’estalvi o impostos específics sobre béns immobles o actius financers”, destaca Espasa.

El segon raonament que aporta la responsable catalana d’Hisenda és el fet que Catalunya té una insuficiència financera que obliga a recaptar impostos per mantenir serveis públics de qualitat. “Si volem les millors universitats o els millors hospitals públics, hem de fer un esforç fiscal”, subratlla. Així, recorda que cal triar en quin model volem emmirallar el país, i recalca que els països nòrdics i centreeuropeus tenen una pressió fiscal molt més elevada, que es tradueix en serveis públics de qualitat. En canvi, “si volem reduir impostos serem com Hongria, Polònia, Bulgària o Romania, que estan a la cua del benestar social”. I ho exemplifica assenyalant que si Catalunya eliminés l’impost de patrimoni deixaria de recaptar 660 milions d’euros anuals. I, per tenir-ne una referència, concreta que l’hospital de Sant Pau té un pressupost de 518 milions. “És a dir, que hauríem de suprimir un hospital de primer nivell”, clarifica Espasa, que insisteix que “quan es proposa eliminar un impost cal explicar també quines en seran les conseqüències”.

Dúmping de Madrid

A Catalunya, l’impost deixa exempt tot el patrimoni que té a veure amb activitat empresarial o econòmic; tampoc tributa l’habitatge habitual fins a 300.000 euros i l’impost és de caràcter individual, per la qual cosa, si aquest habitatge està registrat a nom de dos membres d’una parella, cadascú té aquest mínim exempt de 300.000 euros, i també hi ha un límit conjunt amb l’IRPF.

Espasa explica que l’impost temporal sobre les grans fortunes que ha creat el govern espanyol “neix com a reacció pel dúmping fiscal que fa Madrid bonificant al cent per cent l’impost de patrimoni. “Això –puntualitza– ha provocat deslocalitzacions de grans contribuents de totes les comunitats autònomes, també de Catalunya, però cal dir que, malgrat això, guanyem grans contribuents any rere any.” A més, hi afegeix, “caldrà veure com es quadren els comptes a les comunitats que segueixen la petja de Madrid i eliminen l’impost de patrimoni, i que en algun cas també rebaixaran successions i transmissions patrimonials”. Perquè, per acabar-ho d’adobar, a partir de l’any vinent es restringiran els objectius de dèficit públic, en un context en què els tipus d’interès són elevats i les partides d’interessos dels pressupostos pressionen a l’alça.

Com a conclusió final, la secretària d’Hisenda recorda que, ara com ara, els impostos cedits per l’Estat se cenyeixen als que graven la riquesa, entre els quals hi ha el de patrimoni, i que a Catalunya hi ha “poc marge per dissenyar un sistema fiscal d’acord amb les necessitats del país”, postil·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ONU

Guterres urgeix a una reforma del sistema financer i a la justícia climàtica

barcelona
ECONOMIA

Unió de Pagesos anima els ramaders a demandar “el càrtel de la llet”

GIRONA

Reoberta l'AP-7 a Borrassà en sentit sud mentre es manté tallada a Vilademuls en sentit nord per tasques de neteja

girona

Solucions de connectivitat per al MWC

Economia

Recullen unes 2.000 signatures en contra del parc comercial de Torre Salses

Lleida

Els pagesos gironins marxaran de l'AP-7 després de sopar

PONTÓS
economia

L’acord amb el govern fa aixecar els talls dels pagesos, excepte a l’A-2 a Tàrrega

barcelona
pagesia

Els pagesos arriben a un acord i es comprometen a aixecar els talls

barcelona
tecnologia

El MWC tanca “la millor edició de la història” i planteja espais temporals per seguir creixent

Barcelona