Economia

‘Femvertising’ o falsa bandera?

Estudis com Meaningful Women diuen que les dones apareixen en un 58% d’anuncis treballant o gaudint de l’oci

La publicitat està abandonant els estereotips de gènere? Comencen a sovintejar anuncis en què es bandegen estereotips masclistes i la dona apareix com a professional de qualsevol ram i no pas com algú reclòs en les tasques de la llar o les cures. Això sí, els mateixos estudis que detecten que les marques s’acosten al discurs feminista, i fan el que en l’argot publicitari s’anomena femvertising, no s’estan de revelar que el 88% de les creativitats de campanyes encara mostren cossos esvelts de dona, tot obrint la porta als dubtes sobre si la publicitat pot ser un mirall del feminisme. María Isabel Menéndez, catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat, rumia sobre aquesta sospita metodològica a ¿Puede la publicidad ser feminista? (Editorial UOC), en què es fa ressò dels qui qüestionen que una marca comercial pugui assumir una causa social fins a les últimes conseqüències. “És cert que és majoritària la bibliografia que coincideix a pensar que les marques poden fer servir el femvertising per raons només comercials, i no pas per empènyer un canvi social.” “És sincera Audi quan celebra en un anunci que la dona ja pot conduir a l’Aràbia Saudita?” Més d’una vegada ha quedat palesa “la hipocresia d’algunes firmes que han posat en marxa campanyes feministes, desmentides per la seva pràctica empresarial”. Cal recordar el cas de Nike, a la qual no li va tremolar el pols a l’hora d’empitjorar les condicions econòmiques de les seves atletes patrocinades quan quedaven embarassades. Un exemple de feminiwashing o falsa bandera feminista. Menéndez reconeix que “no es pot obviar que un sistema econòmic neoliberal com el que impera fa augmentar la problemàtica de la desigualtat de les dones”. Tanmateix, a l’empara de moviments com el MeToo, “és evident que la publicitat s’ha obert als signes del temps, i s’interessa per qüestions d’identitat o per la ruptura del binarisme de gènere”: “És típic de la publicitat obrir-se al canvi social.” Com revelen alguns estudis, les representacions d’una dona empoderada beneficien les marques, atreuen consumidores: un 52% reconeix haver comprat un producte per com ha reflectit la dona i un 51% considera que ajudaven a trencar barreres de gènere. Un exemple de manual el va donar Dove, marca de productes cosmètics, amb la seva campanya “Bellesa real”, protagonitzada per cossos no normatius i que va aconseguir que les vendes passessin dels 2.500 als 4.000 milions de dòlars. Isabel Menéndez proposa, per sortir de la picabaralla entre publicitat feminista i la que es ven com a tal, anar cap al que ha batejat com a profem: “Des de la mateixa creativitat publicitària, generar feminisme, que sigui possible, més enllà de la posició de l’empresa, parlar i reflexionar sobre igualtat.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

unió europea

Nou cop de la justícia europea a Espanya

barcelona

Pimec alerta que la sequera ja impacta en 1.500 empreses

girona
economia

La inflació a la zona euro es modera i la situa en el 2,8% al gener

barcelona
economia

Menys hipoteques durant el 2023

barcelona
economia

Estudiaran fórmules per permetre que ACIN compri la Nylstar

blanes
economia

Participació rècord de les empreses catalanes al MWC

Barcelona
economia

Presència catalana a la tensa protesta pagesa de Madrid

barcelona
EMPRESA

Roberlo inverteix 2 milions d’euros en el seu centre de formació

RIUDELLOTS DE LA SELVA
economia

Brussel·les aprova amb condicions la fusió d’Orange i MásMóvil

barcelona