Economia

Constel·lació en creixement

En els darrers anys s’ha construït un ric ecosistema d’empreses al servei de l’observació de l’espai

Diverses d’aquestes firmes col·laboren regularment amb l’ESA i participen en consorcis internacionals

Hi ha desenvolupadors de satèl·lits, llançadors i especialistes en navegació

Com més va, més s’enriqueix la constel·lació d’empreses que volen progressar en l’òrbita del NewSpace català en diversos segments, que poden anar des de desenvolupadors de satèl·lits fins als llançadors encarregats de fer més flexible el llançament, tot passant pel segment terra, que configuren les empreses que desenvolupen estacions de seguiment per al control dels satèl·lits, així com el seu programari.

En els darrers temps, moltes de les notícies del NewSpace català les ha protagonitzat el tàndem que formen Open Cosmos i Sateliot. Open Cosmos, empresa dedicada a dissenyar plataformes CubeSat integrades i missions “clau en el pany”, anunciava fa un parell de mesos que l’Agència Espacial Europea (ESA, per la sigla en anglès) li ha encarregat desenvolupar la constel·lació NanoMagSat, que tindrà com a missió una comprensió més profunda del camp magnètic de la Terra i l’entorn ionosfèric. Sateliot, que ha estat operador de satèl·lits de l’internet de les coses d’Open Cosmos, fa pocs dies ha anunciat que llançarà quatre nous satèl·lits CubeSat a l’espai el 2024, en col·laboració amb la nord-americana SpaceX. Així, entrarà en la primera fase de la seva constel·lació i podrà obrir la fase comercial.

Amb una bona colla d’anys de trajectòria, IsardSat, que es dedica al desenvolupament d’algorismes de processament de dades a bord i a terra per processar dades d’instruments de microones, presentava fa poques setmanes un nou algorisme FFSAR, que redueix el temps de processament de les dades d’altimetria radar. Fa pocs mesos, guanyava el primer concurs d’idees de casos d’ús d’observació de la Terra, organitzat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb la proposta MARE, de monitoratge de la sequera a Catalunya amb alta resolució espacial. L’octubre de l’any passat, Rokubun, que fa R+D en solucions de navegació precises per satisfer el mercat de geolocalització assequible, informava que era una de les vint start-ups seleccionades, entre 140, per CASSINI Business Accelerator de la Comissió Europea, que els impulsarà com a empresa i els donarà entrada a xarxes d’inversors.

En la primera tongada d’empreses seleccionades per formar part de la incubadora ESA BIC, hi trobem Circe Smart Navigation Solutions, orientada al desenvolupament de solucions de seguretat per a sistemes de geolocalització. Ha desenvolupat un programari innovador capaç de detectar senyals d’interferència de radiofreqüència, de cara a millorar el funcionament dels sistemes que fan servir receptors GNSS. Una altra empresa que està creixent a ESA BIC i que treballa en aquest camp és EMC Barcelona, que treballa en l’àmbit de la compatibilitat electromagnètica (EMC, per la seva sigla en anglès). El seu projecte té com a objectiu l’avaluació de problemes d’interferències electromagnètiques de manera àgil i assequible. Kreios Space, també instal·lada a la incubadora, va rebre 20.000 euros del projecte europeu Galactica per tirar endavant un innovador sistema de propulsió completament elèctrica per a satèl·lits que operen en òrbites baixes. Una solució amb motors de font d’helicó sostenible que permet que els satèl·lits orbitin més a prop de la Terra sense utilitzar combustible. Si parlem de sostenibilitat, hem de fer esment de Pangea Aerospace, que es dedica a dissenyar coets reutilitzables per a petits satèl·lits. L’empresa barcelonina continua perfeccionant el motor aerospike Arcos, i ha superat tests com el de validar la cambra de combustió bimaterial de biometà i oxigen que permetrà impulsar el motor.

Asgard Space s’ha guanyat ja una certa anomenada amb el desenvolupament d’un interferòmetre (eina de mesura de longituds d’ona de llum) terrestre per determinar amb precisió les òrbites dels satèl·lits. El seu sistema s’anomena ODIN (Orbit Determination Interferometer).

Celestia Aerospace, que fa dos anys va tancar una ronda de finançament de 100 milions d’euros amb el fons Invema, vol fer-se un nom en el llançament de nanosatèl·lits tot fent servir de plataforma un avió supersònic Mig-29-UB. L’empresa es proposa enlairar satèl·lits propis, tant d’observació de la Terra com de telecomunicacions, i d’altres companyies. Després que l’ESA la triés per formar part del programa Copernicus d’observació de la Terra, amb vuit companyies europees més, Aistech podrà fer gala de la seva tecnologia de generació d’imatges tèrmiques assequibles i d’alta resolució de la Terra. Està treballant en una de les primeres constel·lacions comercials capaces de prendre imatges tèrmiques d’alta resolució sota demanda.

Balamis, nascuda el 2015, ha focalitzat la seva activitat en el desenvolupament de sensors de radiòmetre per microones, que es poden utilitzar a bord de satèl·lits. Fa una colla d’anys que col·labora amb l’ESA.

Fundada per investigadors de la UB i de la UPC, Dapcom es dedica a la compressió de dades a bord del nanosatèl·lit i al processament de dades a terra. Ha treballat en el projecte Gaia, una missió d’astrometria espacial de l’ESA.

El coet Bloostar de la companyia Zero 2 Infinity, amb seu a Barberà del Vallès, té com a missió, amb la seva tecnologia de globus, que l’espai no sigui només cosa de les grans empreses.

També caldria fer esment d’empreses que mantenen sinergies amb el sector NewSpace. Hi ha 2CISA, fabricant de circuits impresos, que pot ser proveïdor per a subsistemes de satèl·lits, talment com Lab Circuits, d’aquest mateix sector. Broncesval, que es dedica a l’alumini de precisió, pot intervenir en la construcció d’estructures per a satèl·lits, com ELHCO, que es dedica al tractament químic de l’alumini; Gutmar, des del camp de la mecànica de precisió, i Rierge, especialitzada en mecanitzat d’alumini amb CNC.

Així doncs, un conjunt d’activitats ben diverses conflueixen en la indústria del NewSpace.

Clima, telescopis, micropropulsió

Geoskop és una empresa concebuda com una botiga en línia d’intel·ligència climàtica que ofereix dades predictives sobre climatologia, per contribuir a la presa de decisions en la lluita contra l’emergència climàtica, tant per part d’administracions com de privats. La seva plataforma Sustax ofereix prediccions basades en els algorismes que ha desenvolupat, tot fent servir imatges per satèl·lit, dades massives obtingudes des de models globals de canvi climàtic i informació procedent d’estacions meteorològiques locals. SLIMOp Space es proposa revolucionar la tecnologia d’observació de la Terra mitjançant el desenvolupament de telescopis orbitals d’alta resolució superlleugers. La seva solució vol reduir de manera radical el pes i el temps de fabricació dels telescopis espacials. Aquesta nova generació de telescopis desplegables podria satisfer la demanda que s’estima creixent de constel·lacions de nanosatèl·lits d’observació de la Terra.

Xiroi Aerospace desenvolupa sistemes de micropropulsió per a satèl·lits petits, però que també es poden utilitzar per a aerogeneradors i sistemes de tractament de materials. El seu micropropulsor basat en tecnologia d’electroesprai (tècnica d’espectrometria de masses per produir ions) per reduir el cost de fabricació dels sistemes de propulsió actuals. Aquestes tres companyies formen part del grup que disposarà de fins a dos anys per desenvolupar el seu projecte empresarial al centre d’incubació ESA BIC Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Es preveu una campanya de fruita de pinyol “correcta” tot i una caiguda de la producció

Lleida
ECONOMIA

La Xina reaviva la guerra comercial amb la UE amb una investigació antidúmping

BARCELONA

Les botigues de les zones més turístiques ja poden obrir els diumenges

Barcelona

Circuits en funcionament

L’Hospitalet de Llobregat

Fer obsolet el residu

Barcelona
Mar Reguant
Economista i premi nacional de recerca al talent jove de la FCRI

“L’energia barata ja hi és, però cal repartir millor els beneficis”

Barcelona

Casa Jové celebra 150 anys amb l’entrada a Tarragona

Barcelona

Recreacions virtuals de cors perquè els cardiòlegs assagin

Barcelona
Contra xifrada
Anna Pinter Pla

Un bon àpat per la inclusió