Economia

De MEMÒRIA

Cuidadors/es

No sabem del cert quin és el volum d’ocupació d’aquesta feina, perquè en bona part és economia submergida

Ara, aquí, se’n veuen més pel car­rer, als parcs, als súpers. Por­ten un cot­xet amb cri­a­tura i es nota que no és seva. Acom­pa­nyen algú amb cami­na­dor o hi van de bra­cet. O amb cadira de rodes. Se’n veuen més, de cui­da­dors/es, perquè en són més. Perquè en som més, arri­bem a edats més avançades, i tenim un nivell d’ingres­sos que ens per­met recórrer-hi. Tenir cura de les per­so­nes –a casa o sor­tint a l’aire lliure– és, d’una banda, una feina bàsica, visi­ble, i, de l’altra, una feina mal cone­guda. D’entrada, no sabem quin és el volum d’ocu­pació que genera. Perquè és, encara, una feina en bona part sub­mer­gida, i perquè n’hi ha poques esti­ma­ci­ons –sí que n’hi ha en altres sec­tors també sub­mer­gits.

Una pos­si­ble apro­xi­mació al conei­xe­ment del volum del col·lec­tiu de cui­da­dors/es, ara i aquí, seria cal­cu­lar-lo a par­tir del nom­bre de famílies. Al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya es pot saber, arro­do­nint, que hi viuen tres mili­ons de famílies, que han anat adop­tant les for­mes més vari­a­des (sem­pre, això sí, man­te­nint les peti­tes dimen­si­ons que des­cobrí, als anys vint, l’eco­no­mista Josep M. Tallada). A la resta dels Països Cata­lans, del Ros­selló i Andorra fins a Ala­cant, pro­ba­ble­ment hi viuen tres mili­ons de famílies més (tot i que mol­tes no tot l’any). La pre­gunta següent és: quin per­cen­tatge d’aquests 3 + 3 = 6 mili­ons de famílies dis­posa de cui­da­dors/es assa­la­ri­ats/des, per unes hores a la set­mana, o al dia, o amb caràcter fix? La res­posta no és gens fàcil, car no hi ha esti­ma­ci­ons en aquest sen­tit. Fent una micro­en­questa a gent experta pro­pera al qui escriu fent la pre­gunta del per­cen­tatge, les xifres que sur­ten són molt –massa– dife­rents: del 25% al 80% de les famílies dels Països Cata­lans dis­po­sen de cui­da­dors/es externs/es a la família (per bé que, sovint, quasi en for­men part). Com que bona part de les res­pos­tes a la micro­en­questa giren a l’entorn del 50%, es podria dir que la mei­tat dels sis mili­ons de famílies dis­po­sen de cui­da­dor/a. Si en cal­culéssim un per família, serien tres mili­ons. Però sovint tre­ba­llen en tres, qua­tre o cinc cases. Així, cal divi­dir 3/4. Els cui­da­dors/es serien, als Països Cata­lans, un gran col·lec­tiu d’unes 700.000 per­so­nes.

Un col·lec­tiu que prové, sem­bla que majo­ritària­ment, de la immi­gració. De les Fili­pi­nes fins a l’Equa­dor, pas­sant per Roma­nia i la República Domi­ni­cana. Aquest col·lec­tiu uti­litza en la seva feina alguns pro­duc­tes que, al seu moment, foren quasi una inno­vació. Per exem­ple, pel que fa a l’ali­men­tació dels més petits, des del 1955, les fari­ne­tes Ble­vit dels labo­ra­to­ris Ordesa. Al segle XXI, aquesta empresa far­macèutica és pre­sent en vint estats de qua­tre con­ti­nents. O, atès que els petits i la gent gran poden tenir difi­cul­tats per mas­te­gar bé, els cui­da­dors/es poden uti­lit­zar les bate­do­res Mini­pi­mer, fabri­ca­des, des del 1959-62, per Pimer (Peti­tes Indústries Meca­ni­coelèctri­ques Reu­ni­des) i per Tau­rus.

Pel que fa als pro­ble­mes d’incon­tinència de les cri­a­tu­res i d’alguns –o molts– vells, els qui en tenen cura dis­po­sen, des del 1971, dels bol­quers d’un sol ús: els Dodot, de l’empresa Arbora i Auso­nia. Des del 1974, aquesta empresa també fabrica bol­quers per a la gent gran. El 2009, a Reus, Maria Teresa Sape­ras, quan ja tenia 78 anys, va rein­ven­tar els bol­quers de roba, reu­ti­lit­za­bles. Amb l’empresa ADZ­na­dons. Són més barats i gene­ren menys resi­dus.

Per no haver de dur a coll les cri­a­tu­res, els cui­da­dors/es (i, és clar, qual­se­vol adult) poden uti­lit­zar cot­xets de rodes. Com els que fabrica l’empresa Jané, cre­ada el 1932, amb expor­ta­ci­ons, al segle XXI, a 50 estats del món (vint dels quals, fora d’Europa). Per als que tenen pro­ble­mes de mobi­li­tat física, les cadi­res de rodes poden ser impres­cin­di­bles. I, en alguns casos, també són total­ment necessàries les grues que per­me­ten els des­plaçaments del llit a una cadira, o a una butaca, i d’una d’aques­tes al llit. Amb l’ajut insubs­tituïble del cui­da­dor/a.

Els cot­xets i les cadi­res de rodes topa­ven –lite­ral­ment– amb les vore­res. El 1991, amb els Jocs Olímpics en l’horitzó, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona començà a ins­tal·lar el Gual 120, que ha permès pujar sense difi­cul­tats a les vora­vies. El 1992, TMB i FGC ini­ci­a­ren l’acces­si­bi­li­tat al metro de cot­xets i cadi­res, amb ascen­sors. I als auto­bu­sos, amb ram­pes. Els cui­da­dors/es s’han de sen­tir bé. Són impres­cin­di­bles.

‘Alexa’ contesta

La gent gran quan és a casa, les persones que estan en situació d’hospitalització domiciliària, els que poden sortir poc, els que no ho poden fer per causes múltiples i, també, els cuidadors/es poden usar els serveis d’Alexa. Sens dubte, és un aparell que respon a viva veu a preguntes formulades oralment sobre qüestions molt diverses i posa el tipus de música que se li demana. Va ser produït per Amazon des del 2014.

1522

Hospital de dones

A la ciutat de Nàpols, es va crear el primer hospital per a dones de la història del món. La iniciativa la va tirar endavant la catalana Maria Recasens, nascuda a Lleida.

En aquell centre hospitalari hi treballaven, ben segur, cuidadores i cuidadors que atenien dones embarassades i amb algunes malalties i que rebien una atenció més centrada en elles.

1851

Gorra de cop

En el catàleg digital del Science Museum (Museu de la Ciència) de Londres hi ha dues gorres de cop de palla catalanes.

Els cuidadors/es –i els pares– les han utilitzat per protegir el cap de les criatures durant anys. I cada cop pren més importància tenir cura de la protecció del sol, especialment en el cas dels nens i les persones més grans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia