la crònica
Les rebaixes sobreviuen al descompte permanent
Encara hi ha algunes botigues amb maniquins blancs per vestir. “Ho sento, no et podem atendre, tenim molta feina”, et deixen anar sense remordiments si preguntes. I, resignada, decideixes continuar a la recerca de venedors més amables. Ignores aquells aparadors que semblen haver-se aturat en el temps tres setmanes enrere i on encara t’animen a passar “un Nadal ple d’emocions” amb “brou, neules, felicitat, panettones i entusiasme”. I finalment t’atures en una botiga de roba de la llar per comprovar si els descomptes que anuncien a fora, amb grans lletres vermelles, són reals o no. I no, no ho són. El reclam general del 50% es torna un 25% justet en els edredons i d’un 15% en alguns jocs de llençols i tovalloles. “És que nosaltres sempre tenim feina”, es justifica una de les dependentes. A pocs metres, una perfumeria crida l’atenció amb una consigna directa i clara: El millor preu és a prop teu. Quin descompte feu? “No, nosaltres no fem rebaixes. Tenim descompte tot l’any.”
Un passeig per la Rambla de Sabadell permet constatar que, més enllà de les valoracions generals, que apunten que aquest any, després d’una bona temporada de Nadal, hi haurà una bona temporada de rebaixes, la realitat és diversa i irregular. Des de comerços que ja van decidir penjar el cartell de Sale abans de Reis, com una sabateria on ara el ritme de compres ha baixat una mica “perquè la gent va aprofitar ja els descomptes per fer els regals de Reis” fins a les cadenes de roba que van començar les rebaixes el dia 7 i que, sense les cues bàrbares dels dos primers dies, ahir encara patien unes certes aglomeracions. En una d’aquestes botigues, el ritme d’entrades i sortides amb paquets era incessant. “No hem parat des de dimarts”, comenta una de les dependentes. L’afluència constant i l’interès per tocar i remenar la roba exposada en penjadors per tot l’establiment ofereix un paisatge caòtic que alguns compradors, dones sobretot, semblem suportar amb naturalitat. Altres, en canvi, verbalitzen un cert desvari. “Està tot molt desordenat, em resulta caòtic”, comenta una clienta, que, marejada, opta per sortir de la botiga sense res. No és el cas de la Maria Isabel, que fa cua davant dels emprovadors per veure si alguna de peces –una desena– que ha escollit li queda bé. “Jo busco coses que em combinin amb el que ja tinc, també alguna cosa per a l’estiu. Si en trobo, bé, i si no, tampoc passa res”, admet.
Com ella, hi ha més gent que entra “per si de cas”, però tampoc buscant alguna cosa molt concreta. “Realment és que no sé per què volem més coses si tenim per posar nosaltres soles una botiga sencera”, comenten dues amigues.
Però segueixen remenant. I després continuen a la botiga del costat. Anar de rebaixes també és per a molts una excusa per quedar i fer un volt. “Només he entrat a mirar, no perquè necessiti res en concret. I si no trobo res, millor”, resumeix l’Antònia.
No és el cas de l’Albert, que ahir es va agafar festa precisament per anar de rebaixes. “Necessito roba per a la feina, i aprofito avui que els nens són al col·le”. S’havia comprat pantalons i sabates. Li hauria agradat trobar un mòbil rebaixat però es va acostar a la botiga i li van dir que no, que en telefonia no s’aplicaven descomptes. Una mostra més de la irregularitat d’una campanya de rebaixes que en els últims anys, amb el Friday i l’increment imparable de les compres per internet, tendeix a diluir-se, però que, malgrat tot, manté el seu atractiu i continua sobrevivint entre la proliferació de les promocions on-line i els descomptes permanents.