Els deures pendents per assolir la plena ocupació
Catalunya registra la millor dada de taxa d’atur des de fa 16 anys i s’apropa a la mitjana europea
L’objectiu d’un atur molt baix queda enfosquit, però, pels mals estructurals del mercat de treball
L’últim quadrimestre del 2024 ha registrat la taxa d’atur més baixa dels últims 16 anys, des que el 2008 va esclatar la crisi financera i immobiliària. En comparació amb l’any anterior, l’atur ha disminuït en 54.000 persones, situant la taxa en un 7,87%. El que venen a ser 2,71 punts inferior a la mitjana espanyola que és del 10,61%, i més a prop d’Europa, on, de mitjana, l’atur és del 6%.
Les bones dades d’evolució en la reducció de la taxa d’atur de manera continuada ha fet aixecar expectatives d’estar a tocar del que es coneix com plena ocupació. Es tracta d’un terme econòmic que fins ara semblava un oxímoron en el nostre mercat de treball però que en els darrers mesos ha ressonat com una fita assolible. Per posar-ho en perspectiva, en el pitjor moment de la pandèmia l’atur va despuntar fins al 13,9% i en el de la gran recessió va arribar al 22,5%, 14 punts per sobre de l’actual.
El secretari d’estat d’Economia, Gonzalo García, va assegurar que l’Estat espanyol està “en condicions” d’aconseguir la “plena ocupació”, després de conèixer les últimes dades de l’enquesta de població activa (EPA). La taxa d’atur estructural, segons García, “podria continuar baixant” i que aquesta situació “és a l’abast de la mà”. El passat 1 de maig el lema de la manifestació era: “Per la plena ocupació”.
Però què és la plena ocupació? Segons recull el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), és “la completa utilització de la força de treball que hauria de resultar en una taxa d’atur del 4% de la població activa”. O el que és el mateix, que la gran majoria de la població que està buscant feina activament, la troba. Tècnicament es coneix com la taxa d’atur friccional, és a dir, aquella en què només està a l’atur una bossa de persones que o bé està buscant la primera fenia o que l’ha perdut i n’està cercant una de nova; es tracta un desajust natural i no s’eternitza. És habitual en economies en què el mercat de treball funciona d’una manera molt fluida i no tenen problemes estructurals, com els EUA, centre i nord d’Europa o el Japó. Aquest últim fins i tot ha arribat a atur friccional de l’1%.
“Es parla d’una forquilla d’atur entre el 4% i el 5% influenciada per les particularitats de l’economia dels EUA, que és qui va establir aquesta convenció perquè va ser el seu mínim històric. El concepte ara és molt més complex respecte a quan es va determinar”, matisa el professor de la UB Raúl Ramos.
Hi ha un altre concepte, que és l’atur estructural, que depèn de cada país i de les característiques del mercat de treball, i s’explica pels desajustaments de l’oferta i la demanda del mercat de treball, pel nivell de la formació de la força de treball, la tipologia de teixit empresarial, etc. En funció d’aquestes particularitats, “hi ha estudis que especulen que la taxa d’atur amb la qual l’Estat espanyol podria considerar-se que està en plena ocupació estaria entre un 6% o 7%”, explica el cap del Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Jan Ramon Rovira. I a aquesta dada s’hi va agafar el secretari d’estat d’Economia quan va parlar d’aquesta fita a l’abast de la mà.
Per al secretari general de la Confederació Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec), Josep Ginesta, el concepte plena ocupació en l’àmbit polític s’ha utilitzat com un reclam per expressar els èxits, que no és el mateix que la fita econòmica del 4%. Per Ginesta, considerar que plena ocupació és una taxa d’atur del 8% és un fracàs, és un llast per a la nostra economia.
Sigui com sigui, l’estimació que fa la Cambra de Barcelona quant a la taxa d’atur, per als propers dos anys, és de trajectòria descendent, però en cap cas estaria per sota del 4%.
Hi ha dos grans factors per definició que impulsen i poden explicar la reducció de la taxa d’atur: un és la creació d’ocupació i l’altra és l’evolució del creixement de la població activa (el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar). La taxa d’ocupació depèn, doncs, de com creix l’ocupació en relació amb la població activa. Així doncs, en el període (2021-2024), s’han creat 326.000 nous llocs de treball i la taxa d’ocupació ha passat del 69,7% al 72,1%. Aquest increment ha vingut acompanyat per un augment de la població activa de 261.000 persones.
Rovira explica que la població activa creix molt ràpidament per un doble factor, hi ha un efecte domèstic i és que quan l’economia va bé i els salaris milloren, com és el cas actual, més persones s’incorporen a la recerca activa de feina. I l’altre factor clau en aquesta equació és la immigració. “Catalunya ha rebut un flux migratori molt elevat en les últimes dècades, la qual cosa ha ampliat significativament la població activa”, explica Rovira. Segons dades de l’Idescat, la població estrangera ha passat de representar el 6% el 2000 al 16% el 2023. “L’economia catalana genera ocupació a un ritme del 2-3% anual, però el creixement de la població activa, en gran part per l’arribada de treballadors estrangers, compensa aquesta creació de llocs de treball”, explica
Aquest fenomen fa, doncs, que la reducció de l’atur sigui molt més lenta del que podria esperar-se. “Si el creixement de l’ocupació és del 2,5% però la població activa també creix a un ritme similar, l’atur es redueix de manera imperceptible”, destaca l’expert.
Així doncs, suposant que en els propers anys es continués a un ritme de creixement de l’ocupació del 2%, i que creixés la població activa un 1,6%, caldrien entre cinc i set anys per assolir una taxa d’atur del 6%. “Als economistes ens agrada predir el futur, però no ho fem gaire bé”, bromeja Raúl Ramos, catedràtic al Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, i afegeix que tot i que és difícil fer prediccions, hi ha un altre element a tenir en compte, que és la demografia. “Amb unes perspectives d’incorporació al mercat de treball de cohorts cada cop menys nombroses, tot indica que les sortides del mercat siguin més nombroses que les entrades i, per tant, la demanda cau, en una transició d’aquesta mena el normal és que la taxa d’atur vagi reduint-se a nivells més baixos dels que tenim ara”, afegeix Ramos.
I a més a més, òbviament, l’economia ha de continuar anant bé. Les previsions econòmiques per al conjunt de l’Estat indiquen un creixement del PIB del 2,5% el 2025, de l’1,9% el 2026 i de l’1,7% el 2027. “Encara que aquestes xifres permetrien continuar generant ocupació, la tendència indica a una reducció del ritme de creixement”, alerta el responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO Catalunya.
Per diferents experts consultats, les darreres reformes laborals també han afavorit aquestes bones dades en taxa d’ocupació i altes a la Seguretat Social. “Tota aquella part de l’atur molt relacionada amb la temporalitat que entrava i sortia de manera permanent del mercat de treball cada cop és menor, i podem detectar més estabilitat en el mercat de treball”, explicava Camil Ros, secretari general d’UGT. Caldria esperar, doncs, que aquesta taxa d’atur vagi reduint-se.
Per Josep Ginesta, Catalunya hauria d’aspirar a un 3% d’atur, un objectiu que només s’assolirà si es redueix l’atur de llarga durada i la taxa d’atur juvenil, que actualment està molt lluny de les xifres europees.
Més enllà de la bona evolució de les xifres, els experts consultats coincideixen que no només és important la reducció de l’atur, sinó també la qualitat de l’ocupació creada. “Catalunya està avançant en la transició cap a una economia del coneixement, però encara hi ha un percentatge elevat de contractes temporals i sous baixos”, comenta Ramos. El 23% dels contractes laborals continuen sent temporals, una xifra superior a la mitjana europea del 14%.
Rovira recorda que som un país especialitzat en el turisme, un sector clau que incorpora molta força de treball amb una part important de llocs de treball de baixa qualificació. És una realitat. Ara bé, hi ha estudis de prospectiva de la Cambra que auguren que el sector turístic està creixent cap a un model més sofisticat, de preus més alts, amb uns serveis de turisme cultural i turisme de negocis que requerirà d’uns nous perfils professionals més formats.
Mentrestant, “la majoria de la immigració s’ocupa en sectors de baix valor afegit, com ara l’hostaleria, les cures domèstiques i la construcció”, diu Rovira. No obstant això, també s’està observant un augment de professionals estrangers en sectors d’alta qualificació, especialment en les TIC. “Sense aquest influx de professionals qualificats de l’exterior, sectors estratègics de l’economia catalana tindrien dificultats per funcionar”, conclou Rovira.
Ara bé, el repte que té el mercat laboral català és donar sortida a un col·lectiu de persones que no té actualment formació qualificada i que bona part d’aquest col·lectiu fa molt temps que no treballa. Actualment gairebé la meitat dels aturats catalans només han acabat la primera etapa de la secundària o ni tan sols això.
Dubtes
Hi ha, doncs, moltes incerteses sobre què passarà amb el mercat de treball tot i les bones dades de l’atur, com que hi hagi una major polarització de les condicions de treball, amb una pluriocupació molt més extensa de la que tenim ara, un atur juvenil crònic i l’atur de llarga durada que colpeja especialment els més grans.
Raúl Ramos, adverteix que estem en un context d’economies de plataforma que afavoreix diferents vinculacions de treball . “Cada cop hi ha més treballadors que es veuen obligats a haver de millorar la seva renda, perquè tot i que el salari mínim va augmentant, cada cop tenim més empleats amb sous baixos”, sentencia.
Pel que fa a la taxa d’atur de llarga durada, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, està al voltant del 3% a Catalunya, un punt per sobre de la mitjana europea. Es tracta d’un fenomen que afecta amb major intensitat categories de treballadors actius, com poden ser les dones, els joves, els majors de 45 anys i les persones amb disminució, col·lectius que tenen dificultats especials d’accés a l’àmbit laboral. Segons les darreres dades de l’EPA, els aturats de llarga durada representen el 49% del total i sumen 7.300 més que el 2023.“Són col·lectius que tenen més dificultats per a redefinir-se. Són precisament els col·lectius que han de rebre una atenció específica en el disseny de les polítiques d’ocupació”, considera Raül Ramos.
Així mateix, les persones menors de 30 anys amb estudis primaris o secundaris són els sectors de la població que afronten més dificultats per accedir al nostre mercat laboral. A més, la taxa d’atur juvenil és alarmant, triplica gairebé la del total de la població i se situa en un 21,6%. I a més a més, amb una taxa d’ocupació per sota del 50%.
La plena ocupació es converteix, doncs, en un objectiu ambiciós l’assoliment del qual requereix fer front a diversos reptes estructurals per reduir la taxa d’atur i garantir una ocupació estable i de qualitat. Segons els experts, les claus passen per la formació contínua, la millora de la productivitat i una gestió més eficient de les polítiques d’ocupació.
Desajust
Un dels principals obstacles per assolir la fita és la manca d’agilitat en la formació professional. “Em refereixo sobretot a la formació al llarg de la vida laboral i la formació dels aturats. Falta agilitat dels poders públics per ajustar les necessitats del mercat de treball amb les de l’oferta formativa”, destaca Rovira, que recomana mirar cap al model danès. Segons aquest expert, la formació no hauria de finalitzar amb la universitat, sinó que hauria de ser un procés permanent.
Aquesta necessitat es veu reflectida en les dades: només un 10% dels treballadors catalans en atur accedeixen a programes de requalificació, mentre que a països com Dinamarca o Alemanya aquesta xifra supera el 30%. Rovira també indica que una política laboral enfocada a la requalificació professional i la millora de la productivitat permetria reduir l’atur de manera sostinguda: “Amb aquestes mesures podríem situar-nos en un escenari de plena ocupació a llarg termini”, insisteix. El repte passa, doncs, per fomentar la formació contínua i la digitalització per millorar la qualitat de l’ocupació.
Les polítiques públiques laborals són un altre dels punts pendents de revisar. “Hauríem de tenir un servei públic d’ocupació molt més orientat al trànsit de les persones cap al treball, no només a la gestió d’una prestació o d’un curs”, assenyala Ginesta.
Segons aquest analista, una de les solucions passa per incentivar fiscalment el treball: “Hauríem de trencar amb la paradoxa espanyola, on la majoria de recursos es destinen a prestacions en lloc d’invertir en polítiques actives d’ocupació.” Això inclouria mesures per fomentar la mobilitat laboral i geogràfica, així com facilitar la transició de les persones aturades cap al mercat de treball. Ara com ara, el pressupost destinat a polítiques d’ocupació té una proporció del 85% a subsidis i només el 15% restant previst per a desenvolupar polítiques actives ocupacionals.
En aquest sentit, altres països europeus han implementat polítiques de bonificació fiscal per a empreses que contractin treballadors de llarga durada, així com ajudes directes a la mobilitat laboral. “Si no som capaços d’aprofitar l’actual creixement econòmic per revertir les patologies del nostre mercat de treball, estarem perdent una gran oportunitat”, adverteix Ginesta.
Albert Ferrer comparteix la necessitat de reforçar les polítiques d’orientació i inserció laboral i aporta un nou element, que és la necessitat de personalitzar les intervencions: “A CCOO estem treballant en el marc del Servei d’Ocupació de Catalunya per millorar aquests processos i adaptar les estratègies a les necessitats reals del mercat.”
A més, Ferrer insisteix en la necessitat de fer una diagnosi precisa del mercat laboral: “Cal identificar la composició de l’atur per adaptar millor les polítiques d’ocupació. No és el mateix abordar un atur estructural per desajustament de qualificacions que un atur estacional o cíclic.”
Darrerament, la Unió Europea –a través de la qual es financen certs programes d’ocupació–, l’Organització Internacional del Treball i el Banc d’Espanya han reclamat la necessitat de modificar les estratègies en l’àmbit de les polítiques actives i especialment per millorar l’eficiència dels processos d’orientació professional.
Una reforma que no arriba
El Servei d’Ocupació de Catalunya va començar a definir, fa tres anys, un ambiciós procés de transformació que té en l’ampliació i la millora de l’orientació laboral una de les seves principals palanques de canvi. La reforma, però, encara no està del tot desplegada.
Finalment, la immigració també és un factor clau dins del mercat de treball. “Hem de definir quina immigració podem absorbir de manera eficient i equitativa, tant per als qui venen com per als qui ja hi són”, adverteix Rovira. La seva integració passa per garantir una formació adequada i oportunitats laborals justes.
A més, la falta de polítiques clares d’integració en el mercat laboral està generant desigualtats: actualment el 25% dels treballadors estrangers tenen contractes temporals, enfront del 10% dels treballadors estatals. La millora en la regulació i l’accés a la formació per a nouvinguts és interpretada pels experts com un punt fonamental per garantir un mercat laboral més just i eficient.
LES FRASES
Becaris que també cotitzen
Des de l’1 de gener del 2024 un nou decret llei sobre becaris va marcar un abans i un després en el reconeixement dels períodes de formació per als estudiants a l’Estat. Aquest canvi normatiu obliga a la cotització a la Seguretat Social de tots els alumnes en pràctiques, independentment de si aquestes són remunerades o no, i ha tingut un impacte significatiu tant en l’àmbit laboral com en l’acadèmic.
L’objectiu d’aquesta mesura és integrar els períodes de pràctiques en la vida laboral dels estudiants, permetent que el temps dedicat a la seva formació contribueixi a la seva futura jubilació. Aquesta iniciativa inclou estudiants universitaris i de formació professional, els qui ara es beneficien d’una cobertura social que no inclou la desocupació, aporta en altres àmbits clau. A més, aquells que van realitzar pràctiques abans del 2024 poden subscriure un conveni especial per computar fins a cinc anys de cotització. En el primer any s’han donat d’alta 925.000 becaris no remunerats.