“El productor local és l’aposta que hem de fer, consumidor inclòs”

Ens pre­o­cupa la situ­ació geo­política en gene­ral perquè aug­menta la com­ple­xi­tat per al sec­tor agro­a­li­men­tari català, però en espe­cial l’enfo­ca­ment que està aga­fant la nova pre­sidència dels Estats Units. Evi­dent­ment no estem al prin­cipi de la llista dels objec­tius dels aran­zels del senyor Trump, però for­mem part dels objec­tius. Ens afecta i ens pre­o­cupa. Haurà de ser un exer­cici euro­peu per veure com ho afron­tem. Com a govern de Cata­lu­nya hem de fer cons­tar els nos­tres interes­sos dins d’aquest esce­nari perquè no que­din en una can­to­nada.

Hi ha sec­tors que són més com­pe­ti­tius i pro­ba­ble­ment podrien afron­tar amb més fer­mesa un canvi que posés més difi­cul­tats a la ja difícil situ­ació de com­petència en un mer­cat glo­bal, sec­tors que estan més acos­tu­mats a com­pe­tir en un mer­cat glo­bal. Els que no tenen aquest històric són els que hau­rem de vigi­lar més de prop.

L’exem­ple clar és el carni. Tenim un carni robust, que fa anys que juga a la lliga d’impor­ta­ci­ons i expor­ta­ci­ons, que ha afron­tat cri­sis de tan­ca­ment de fron­te­res. Evi­dent­ment, haurà d’afron­tar rep­tes. Però hi ha altres sec­tors que no tenen aquest històric. Tots els sec­tors que estan en el marc glo­bal hau­rem de veure com en resul­ten afec­tats: el vi, l’oli, la carn.

Sem­bla que la política és més agres­siva perquè el dis­curs és més agres­siu. Tam­poc no vull pen­sar que tot el que està dient pugui arri­bar a port, em costa de pen­sar-ho, però això haurà de ser un exer­cici euro­peu. No crec que la UE es deixi pres­si­o­nar d’aquesta manera. Al final els nos­tres sec­tors potents són potents en altres països. El sec­tor del vi és potent a Espa­nya però també a França i Itàlia. Tenim fronts comuns des de Brus­sel·les. L’agres­si­vi­tat del mis­satge i el dife­rent esce­nari –la pri­mera pre­sidència de Trump no estava reforçada per un munt de governs popu­lis­tes– l’afa­vo­rei­xen per poder tirar enda­vant polítiques com les que plan­teja sense que sem­bli que passi res. La mei­tat de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal ens que­dem amb la boca oberta, però hi ha una part impor­tant que no. Cos­tarà més llui­tar-hi en con­tra.

Aquest mis­satge es pot rela­ti­vit­zar tot i ente­nent la pre­o­cu­pació. És un sec­tor que ha pas­sat uns anys abso­lu­ta­ment difícils, entre cri­sis, covid-19, Ucraïna, sequera, les gela­des for­tes del 2022. Una crisi dar­rere l’altra i, de cop i volta, les notícies són que s’obre un acord que obre el mer­cat. Una part del sec­tor ho lle­geix amb por, però, com a admi­nis­tració, el nos­tre deure és donar senyals que pro­te­gim el mer­cat. Hem d’expli­car molt bé que tots els acords comer­ci­als inclo­uen les con­di­ci­ons de com­pli­ment de la nor­ma­tiva euro­pea. Quan tu auto­rit­zes països a impor­tar pro­ducte a la UE, hi ha con­di­ci­ons clares. Una altra cosa és que hàgim de reforçar els con­trols que s’apli­quen en fron­tera. I un altre front molt impor­tant és reforçar i valo­rar el pro­ducte propi, que la ciu­ta­da­nia faci com­pra cons­ci­ent de pro­duc­tes d’aquí tenint en compte quin impacte té l’elecció. Sabent que el preu del pro­ducte és el que ara més inci­deix en la decisió dels com­pra­dors, hem d’enten­dre que els pro­duc­tes locals van més enllà del que cos­ten perquè man­te­nen la gent al ter­ri­tori. Tam­poc podem obli­dar que tenim un sec­tor agro­a­li­men­tari fortíssim i que, en part, aquesta força li ve de les expor­ta­ci­ons.

Aquí ve la part impor­tant: tro­bar l’equi­li­bri a la cadena. Tots els que for­mem part de la cadena –con­su­mi­dor, dis­tri­bució i indústria inclo­sos– hem d’enten­dre que tot comença en la pro­ducció. Apos­tar per la pro­ducció pròpia farà que la cadena sigui més forta. Inver­tir per impor­tar ali­ments de fora no sem­pre surt més barat i és claríssim que no és ambi­en­tal­ment sos­te­ni­ble. El pro­duc­tor local és l’aposta que hem de fer tots, indústria, dis­tribuïdor i con­su­mi­dor. Aquí ells tenen raó. En alguns casos s’avança. Hi ha sec­tors que els dar­rers anys han millo­rat. Fa dos anys el sec­tor de la llet estava molt mala­ment i de la crisi en va sor­tir la solució perquè es va veure que era una situ­ació insos­te­ni­ble. A Cata­lu­nya també trans­for­mem molt pro­ducte que ve de fora. Es tracta de rever­tir la dinàmica.

No. Pre­ci­sa­ment és el con­trari. En un país com el nos­tre que té una acti­vi­tat agrícola que forma part de la seva història i que és res­pon­sa­ble de man­te­nir més del 65% del ter­ri­tori, hem de bus­car les estratègies que ens per­me­tin man­te­nir-la. El que no és sos­te­ni­ble és que reguem com fa 150 anys quan es va fer el canal d’Urgell. Gas­tar menys aigua cobrint més superfície és total­ment com­pa­ti­ble. No abor­dar la moder­nit­zació dels rega­dius i inten­tar cobrir aque­lles zones que ara no en tenen, seria un error. Hi ha una gran part del ter­ri­tori que acull una petita part de la població que, si no pot seguir man­te­nint l’acti­vi­tat, des­a­pa­rei­xerà i tin­drem un pro­blema molt més greu.

Estem con­tents de la reacció des de Cata­lu­nya. La pro­posta que plan­te­java la Comissió Euro­pea que supo­sava una reducció del 80% de l’acti­vi­tat no té fona­ment. Crec que estem sent capaços d’expli­car la nos­tra rea­li­tat. Apos­tar per la visió més científica que pot apor­tar Icat­mar –que les dades puguin ser­vir per replan­te­jar la pro­posta de la CE– és una bona notícia. El con­se­ller i la direcció gene­ral de Pesca s’hi estan dei­xant la pell. Estem con­tents de les alter­na­ti­ves que se’ns han donat i de la res­posta del minis­teri per cobrir la des­pesa que supo­sin aques­tes alter­na­ti­ves. I del sec­tor, que ha sabut reac­ci­o­nar en posi­tiu. Estan sent molt pos­si­bi­lis­tes quan s’està posant en dubte la seva acti­vi­tat i via­bi­li­tat.

És mul­ti­fac­to­rial. No podem donar la culpa a un sol fac­tor, però és veri­tat que falta recerca. Hem de saber per què en deter­mi­nats llocs hi ha moltíssims conills i en altres no n’hi ha gens. Però, men­tre comen­cem a saber, hem de reac­ci­o­nar, perquè ens tro­bem un pro­blema molt gran sobre la taula que hem de resol­dre sí o sí. Hem de plan­te­jar el pla de xoc, reduir la població i inver­tir en les pro­tec­ci­ons de cer­tes infra­es­truc­tu­res perquè sabem que són part del pro­blema perquè acu­llen milers d’ani­mals –la via de l’AVE, l’A-2–. Sabem que no tot és caçar. La solució també és dobles tan­ques, pro­te­gir els cul­tius lle­nyo­sos amb uns pro­tec­tors que sem­bla que fun­ci­o­nen bé... Hem d’inten­si­fi­car les mesu­res que ja sabem que fun­ci­o­nen durant uns mesos per veure si això comença a mar­car una tendència cap a la baixa dels números.

Hem d’apos­tar per les coses que fun­ci­o­nen. Els pro­tec­tors metàl·lics de les soques dels arbres fun­ci­o­nen als frui­ters, un dels cul­tius més afec­tats. Posar doble tanca a les vies de l’AVE i l’A-2, que també se sap que fun­ci­ona...

Sí. Hi ha trams petits de l’AVE on s’ha pro­vat i la gent ha notat la dis­mi­nució. Els conills dor­men als ter­ra­plens, sur­ten a men­jar als camps i tor­nen a dor­mir allà. Igual que el pro­blema és mul­ti­fac­to­rial, la solució també ve per dife­rents fronts.

Estu­di­a­rem en quins punts podem arri­bar a por­tar el fos­fur que la llei pre­veu. Iden­ti­fi­car, dels punts que pre­veu la llei, en quins el podríem apli­car perquè real­ment tin­dria un impacte que com­pensés el fet d’apor­tar un pro­ducte com aquest. Però també és cert que volem pro­var aquesta inten­si­tat de cap­tura i pro­tecció durant tres mesos i veure si això ens per­met no haver d’optar per mesu­res com la del fos­fur tot i que la llei ho pre­vegi. Si ho hem d’aca­bar posant, ho aca­ba­rem posant, però pro­vem millor coor­di­nar-nos, inten­si­fi­car mesu­res i veure si dona resul­tat. Però sem­pre amb l’auto­rit­zació del minis­teri, perquè són infra­es­truc­tu­res esta­tals.

En el marc de la imple­men­tació del decret del 2024 ja es va apro­var la con­trac­tació de dinou per­so­nes per imple­men­tar les mesu­res, però al depar­ta­ment con­trac­tem més bri­ga­des de Fores­tal Cata­lana i, alhora, el Depar­ta­ment d’Inte­rior ens ha con­fir­mat que podran des­ti­nar més efec­tius d’Agents Rurals a aug­men­tar aquesta inten­si­tat de cap­tu­res a la zona d’emergència cinegètica per conill de Lleida.

De moment, aques­tes. També és molt impor­tant imple­men­tar més la comu­ni­cació de danys. És una eina abso­lu­ta­ment indis­pen­sa­ble per poder pre­veure com estan evo­lu­ci­o­nant els danys als cul­tius. Si de les comu­ni­ca­ci­ons en fem una explo­tació de dades podem veure allà on l’olla està més calenta i això ens pot aju­dar a pri­o­rit­zar les actu­a­ci­ons de cap­tura i altres.

Jo ara no puc dir que arri­bem tard perquè jo espero no arri­bar tard. Som aquí per arri­bar-hi a temps. Totes les polítiques que estem plan­te­jant són con­ti­nuis­tes de les que ana­ven a abor­dar el pro­blema amb cer­tesa. Tenim una estratègia de relleu gene­ra­ci­o­nal, hem actu­a­lit­zat l’estratègia ali­mentària amb una visió més enca­rada a la com­pe­ti­ti­vi­tat. Tenim un sec­tor prou potent per con­ti­nuar sent-ho però neces­sita la incor­po­ració de sang nova i hem de tro­bar la manera de faci­li­tar la incor­po­ració de gent jove. Això passa per millo­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat, el valor del pro­ducte pri­mari, la des­bu­ro­cra­tit­zació. És molt impor­tant que la gent no es vegi ofe­gada. Això tira molt enrere i si, a sobre, el guany que hi tens és molt limi­tat... Hem de tre­ba­llar tots com a soci­e­tat quin model volem, quin és el model ali­men­tari que volem a Cata­lu­nya.