Estatut d'Autonomia

Contra què es va manifestar la població catalana el 10 de Juliol passat? (el que va succeir al Congrés el dia 20 només va ser política), contra unes retallades imposades al text de l'Estatut, ja, però quin text? És pertinent aclarir-ho, perquè aquestes retallades no han estat les úniques.

El 30.09.2005 els partits catalans van aprovar al Parlament el text de l'Estatut que havia estat redactat a Catalunya, i el PP es va abstenir en la votació. Aquest text, el text elaborat aquí, va ser presentat el 2.11.2005 a la mesa del Congrés, la qual el va admetre, i el PP va presentar-hi recurs d'inconstitucionalitat. Després de l'admissió comença el tràmit a la Comissió Constitucional del Congrés, tràmit que és dirigit pel senyor Alfonso Guerra, i de seguida es fan evidents les diferències entre el text aprovat pel Parlament i el que previsiblement sorgirà de la comissió. Aquell bloc monolític que fins llavors havien mantingut els partits catalans es trenca en aquest procés de tràmit, cosa que du a negociacions bilaterals entre el PSOE i cadascun dels grups, fins que el 21.01.2006 el senyor Rodríguez Zapatero i el senyor Artur Mas acorden una sèrie de punts que són presos com a base de treball definitiva i que es converteixen en la mare del text que finalment va ser votat a Catalunya el 18.06.2006.

Em centro exclusivament en la qüestió econòmica: no sóc cap expert en dret polític. Cal tenir molt clar que el text aprovat el juny del 2006 no és, insisteixo, no és el que va ser aprovat al Parlament de Catalunya. De diferències?, fonamentalment una, però és la clau de tot el text confirmat aquí, del motiu del rebuig a Madrid i de la recent sentència del Tribunal Constitucional: amb el text original es procedia a la creació d'una agència tributària de Catalunya que recaptava tots els tributs no locals satisfets en sòl català, i posteriorment es procedia a ingressar a l'agència central la contribució catalana a les despeses generals d'Espanya, així com l'aportació a un dels conceptes més plàstics que hi pugui haver sobre la faç de la Terra: solidaritat. En el text que amb tantíssima il·lusió va aprovar el poble de Catalunya havia desaparegut tota referència a aquesta agència tributària catalana i a aquesta certa autonomia financera, to-ta, una cosa que no es va dir mai obertament. Bé, doncs, aquest text ja retallat que va votar i va aprovar el poble català és el que ara es pretén retallar. La pregunta, per tant, és: què és el que s'amaga darrere de la famosa sentència del Constitucional? La resposta, entenc, és molt curta: pasta. Una de les eines que a Catalunya es van utilitzar per elaborar el text d'aquí van ser les balances fiscals de les comunitats autònomes, de les regions, un instrument del qual llavors es va parlar molt, encara que tot eren previsions, fins que al llarg del 2008 van ser elaborades per un servei d'estudis, i publicades i acceptades amb més o menys èmfasi. Bé, i què diuen aquestes balances fiscals?, doncs que Catalunya té un dèficit fiscal del 8,70% del seu PIB amb la resta de comunitats autònomes que reben, i que, per exemple, Extremadura té un superàvit del 17,78%; Astúries, del 14,33%, i Andalusia, del 4,53%. Dotze regions tenen superàvit i set tenen dèficit. (En aquells moments el dèficit més gros el tenien les Illes Balears: el 14,20%.)

L'origen d'aquesta situació és la llei mare que regula el finançament regional: la LOFCA de 1980. La qüestió és que aquesta llei no va néixer buscant el creixement econòmic de totes les regions, sinó l'acostament de les més pobres a la renda mitjana d'Espanya a costa que les més riques també s'acostessin a la renda mitjana espanyola. Per acabar, una frase d'una autoritat en finançament regional: el doctor Antoni Castells, catedràtic d'Hisenda Pública i actual conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, una frase que va pronunciar l'any 2007 en la inauguració d'un curs d'estiu del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo sobre finançament de les comunitats autònomes: “Si el més important és la igualtat, la cohesió i la solidaritat, llavors no fan falta les comunitats autònomes, n'hi ha prou amb el model d'estat unitari”.

I ara: “Aquest no és el moment oportú per abordar el tema del finançament regional” ( senyor Manuel Chaves, ministre de Política Territorial, a Mèrida, a l'escola d'estiu del PSOE); mentrestant, se'ns diu que hem de tornar 691 milions per bestretes rebudes el 2008 a compte d'una recaptació fiscal que no s'ha produït. O sigui, que sí.