Opinió

Sí, però, davant de casa... Sí

Els actius territorials incideixen positivament en l'àmbit econòmic, en la generació i retenció de llocs de treball i en l'atracció de noves inversions

Infraestructures, indústries, equipaments (un parc eòlic, una depuradora, una presó, una explotació ramadera, una planta química o una línia d'alta tensió…) són, entre d'altres, els anomenats “actius territorials”. Instal·lacions que sovint són objecte de debat públic, tant en la seva fase de planificació com en la fase d'implantació, ja que no les volem “davant de casa”.

A més, una vegada s'ha posat en funcionament i durant la seva vida útil, se li presta poca atenció en la seva integració en el territori, llevat de quan es produeix alguna eventualitat no positiva. Inclemències meteorològiques, falles en el subministrament d'un servei, tancament d'indústries amb la corresponent destrucció de llocs de treball són, entre d'altres, fenòmens que d'una o d'altra manera convulsen les organitzacions públiques i els agents privats directament afectats.

Aquest fet posa en evidència la necessitat de potenciar la imbricació territorial, social i econòmica d'aquests actius, que és un camí imprescindible per generar confiança en la societat, per posar en valor la importància que una indústria o un servei tenen per al teixit econòmic i social d'aquell territori que l'envolta, i és la gran oportunitat per fomentar la col·laboració entre el món privat i les diverses administracions.

La tan reclamada col·laboració pública-privada té, en les possibilitats que ofereixen els actius ja implantats en el territori, un gran camp d'actuació, on en aquest moment conflueixen, per una banda, la necessitat de promoure la seva contínua integració en el territori i incentivar les sinergies amb les activitats econòmiques i socials del seu voltant, i per l'altra, la necessitat de trobar noves vies d'ingressos i desenvolupament econòmic per part dels ajuntaments.

La fortalesa de les relacions d'aquests actius amb el seu territori ha de ser vista per les administracions, a curt termini, com una gran oportunitat de reactivació econòmica i de cohesió social; i el món privat l'ha de veure, a mitjà i llarg termini, com l'oportunitat de revertir en una gestió i explotació –sense ensurts!- i en la reducció dels prejudicis i barreres per a noves implantacions.

Els actius territorials incideixen positivament en l'àmbit econòmic, en la generació i retenció de llocs de treball i en l'atracció de noves inversions. La seva percepció negativa limita i frena la possibilitat de promoure noves infraestructures o equipaments beneficiosos per al conjunt del territori. És necessari, doncs, que els actius existents passin a ser veritables “atractius territorials”. És a dir, que passin de veure's com un problema veure's com una oportunitat.

Aquesta oportunitat passa per la necessitat que siguin punts de referència i innovadors per al seu entorn immediat. Que siguin veritables arrossegadors econòmics i socials i que estiguin integrats ambientalment en el propi territori. És aquí on hi ha l'interès mutu entre el responsable de la gestió d'aquest actiu, majoritàriament privats i les administracions més properes, les locals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El turisme toca sostre el 2024

Barcelona
José Antonio Donaire
Professor de la Universitat de Girona (UdG)

“Un client d’un hotel de cinc estrelles gasta quatre cops més aigua que el d’una”

Barcelona
Jordi Clos
President de Turisme de Barcelona i del Gremi d’Hotels de Barcelona (GHB)

“Volem millorar el turisme que tenim”

Barcelona
ECONOMIA

El turisme de negocis i convencions, en el punt de mira del Maresme

Santa Susanna
ECONOMIA

Atraure turisme de bicicleta, objectiu del Vallès Oriental

Granollers
uNIÓ eUROPEA

La CE anuncia aranzels de fins al 38,1% als cotxes elèctrics xinesos

Barcelona
ECONOMIA

Calella fraccionarà en dos anys la pujada del 80% de la taxa de les terrasses

Calella

Sony obrirà a Barcelona un centre de desenvolupament d’IA

Barcelona

Lloret i Palafrugell, entre les ciutats catalanes amb les pensions més baixes

LLORET DE MAR / PALAFRUGELL