GERARD BECH

GERENT DE CONSERVES CAN BECH

«Aprofitem totes les oportunitats»

Davant l'actual situ­ació de crisi econòmica, l'empresa Gbech-Con­ser­ves Can Bech aposta, com ha anat fent des dels seus orígens, ara fa sis anys, per con­ti­nuar crei­xent i expan­dint-se arreu del món.

–No és una mica ago­sa­rat?
–«Som una empresa amb una forta inversió. Sé que avui costa, però en qua­tre anys hem mul­ti­pli­cat per dotze la fac­tu­ració. Per això hem de con­ti­nuar expan­dint-nos, reforçant tots els dis­tribuïdors.»
–Mirar enda­vant per no morir?
–«És així. Ini­ci­al­ment fèiem mel­me­la­des arte­sa­nes entre dos o tres, i ara som quinze. I el pastís és el mateix. Per tot això apos­tem per la regu­la­ri­tat de sub­mi­nis­tra­ment, espe­ci­al­ment davant els res­tau­rants. Però, a més, fent un pro­ducte amb els matei­xos ingre­di­ents per ofe­rir un pro­ducte sem­pre igual, amb poca diferència, que es pot acon­se­guir amb més volum de com­pra, cosa difícil per a una empresa arte­sa­nal. Però després cal tenir un bon equip.»
–Però l'empresa té una plan­ti­lla curta, no?
–«Hi ha molta gent autònoma i també tenim ser­veis exter­na­lit­zats. Per exem­ple, no podem tenir un equip finan­cer.»
–Quin és el pro­ducte estel·lar que ofe­rei­xen?
–«Les figues en almívar és la mare dels ous. I també té molta sor­tida la mel­me­lada de tomata, com també el pre­cui­nat de galta de vede­lla i l'esca­li­vada, que fem amb una empresa de les Cau­les, prop de Figue­res, que por­ten en Josep Maria i l'Anna.»
–I té alguna pre­di­lecció per algun pro­ducte?
–«La com­pota o mel­me­lada de poma, que vam fer en col·labo­ració amb El Celler de Can Roca. Apro­fi­tem totes les opor­tu­ni­tats; mai en dei­xen pas­sar cap. Vam tenir pot temps per fer-la, però érem allà en el moment ade­quat i amb ganes de ser-hi.»
–Actu­al­ment tenen una car­tera de més d'un cen­te­nar de pro­duc­tes dife­rents. Tot i això, tenen pre­vist ela­bo­rar-ne de nous?
–«En tinc molts. En tinc una llista llarga. Però actu­al­ment tra­iem els nous pro­duc­tes després de medi­tar-ho molt. Cre­iem que tot ha de tenir un perquè, és a dir, una sor­tida comer­cial. Per això s'ha d'ana­lit­zar tot molt bé, com pot ser els pots mínims de sor­tida, la rotació per no ocu­par magat­zem...»
–El seu pro­ducte no es pot adqui­rir a qual­se­vol botiga, sinó més aviat en les que tenen una certa qua­li­tat. Es pot dir que els seus pro­duc­tes són eli­tis­tes?
–«Pel preu no con­si­dero pas que sigui eli­tista. Un pot de mel­me­lada costa menys que un paquet de tabac. El que cal saber és si per a la gent és pri­o­ri­tari o no men­jar fruita per esmor­zar, amb els seus res­pec­tius sucres i vita­mi­nes. Penso que és una forma més simpàtica d'esmor­zar. Penso que, com tot, és una qüestió de pri­o­rit­zar.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.