Empreses

Texsa ja centra el 55% del seu negoci en mercats internacionals

El grup de materials per a la construcció creix al Regne Unit, amb una recent filial, i a l'Europa de l'Est, amb filial a Txèquia i accions comercials a Ucraïna i Bielorússia.Preveu assolir 145 milions, pels 124 del 2010

Produeix a l'Estat (Cervera i Castellbisbal), Portugal, Itàlia, Colòmbia i Mèxic

Un dels ele­ments clau a l'hora de cons­truir un habi­tatge o qual­se­vol altra infra­es­truc­tura és acon­se­guir que esti­gui aïllat de les inclemències atmosfèriques i acústi­ques -i aquí hi entren tant la pluja com els sorolls del metro o els d'aquells veïns que tots hem patit alguna vegada-, és a dir, imper­me­a­bi­lit­zar i apli­car aïlla­ment tèrmic i acústic a par­tir de mate­ri­als per a la cons­trucció d'aquells d'alt valor afe­git. I això és el que ha con­ver­tit Texsa en una com­pa­nyia amb presència ja en més de 50 països i amb el punt de mira cen­trat a esde­ve­nir una firma amb un posi­ci­o­na­ment clara­ment glo­bal. Actu­al­ment, el seu negoci inter­na­ci­o­nal ja repre­senta el 55% dels ingres­sos, però Texsa aspira a arri­bar al 75% en els pròxims cinc anys. El pas­sat 2010 el va tan­car doblant bene­fi­cis, de dos mili­ons d'euros, i amb una fac­tu­ració de 124 mili­ons, el 10% més que en l'exer­cici ante­rior. Per a aquest 2011, la com­pa­nyia ja pre­veu fac­tu­rar-ne 145, gràcies a l'aposta per la inter­na­ci­o­na­lit­zació. En un mer­cat com l'Índia, per exem­ple, hi ha cres­cut el 25%. L'empresa, així, tor­narà a xifres simi­lars a les del 2009, quan va acon­se­guir una fac­tu­ració de 140 mili­ons. Segons el pre­si­dent de Texsa, Fran­cisco Valls, la clau del crei­xe­ment de la firma tot i la crisi -i més en el sec­tor de la cons­trucció- passa “per la diver­si­fi­cació en línies de pro­ducte d'alt valor afe­git, jun­ta­ment amb la presència crei­xent en dife­rents mer­cats inter­na­ci­o­nals”. El dar­rer gran impuls de la firma valle­sana ha estat, recent­ment, al Regne Unit, on ha cons­tituït una filial al nord de Lon­dres. Ja hi té ofi­ci­nes i magat­zem, i ja està immersa en la com­po­sició de l'equip direc­tiu i comer­cial per aten­dre direc­ta­ment el mer­cat britànic. El 2010, Texsa hi va fac­tu­rar 3,5 mili­ons d'euros i pre­veu fina­lit­zar el 2012 amb 8 mili­ons. L'altre focus és a l'Europa de l'Est, amb una nova filial a Txèquia oberta fa uns mesos i amb l'inici d'acci­ons comer­ci­als a Ucraïna i Bie­lorússia.

Texsa té cen­tres pro­duc­tius pro­pis -a més dels dos a l'Estat espa­nyol, a Cata­lu­nya de fet, a Cas­tell­bis­bal i a Cer­vera- a Por­tu­gal, Itàlia, Colòmbia i Mèxic. En aquest dar­rer país, Texsa hi va com­prar el 2008 Johns Man­vi­lle de México, fabri­cant de mem­bra­nes imper­me­a­bi­lit­zants i aïlla­ments tèrmics filial d'un grup esta­tu­ni­denc pro­pi­e­tat de War­ren Buf­fet. Allà, a la loca­li­tat d'Alta­mira, la nova JM Texsa fins i tot va com­prar els ter­renys anne­xos a la planta per acon­se­guir dupli­car la capa­ci­tat.

BRNO.

A Txèquia, fa nou mesos hi va adqui­rir la com­pa­nyia local Euro­o­fing SRO, que fins lla­vors s'encar­re­gava de la dis­tri­bució dels pro­duc­tes de Texsa al país euro­peu. La firma cata­lana es va mar­car l'objec­tiu d'asso­lir-hi una fac­tu­ració de qua­tre mili­ons d'euros el pri­mer any i d'arri­bar als deu en fina­lit­zar el cinquè exer­cici, després de cons­ti­tuir una empresa sota el nom de Texsa SRO, soci­e­tat anònima amb el 100% del capi­tal a les mans del grup de Cas­tell­bis­bal. Segons Valls, “la situ­ació de crisi que tra­vessa l'eco­no­mia espa­nyola és un estímul per sor­tir a l'exte­rior”, tal com ho estan fent altres com­pa­nyies “com­pe­ti­ti­ves” dels sec­tors de l'engi­nye­ria, l'arqui­tec­tura i la cons­trucció. La filial és a Brno -segona ciu­tat del país- i està for­mada per sis tècnics i comer­ci­als. Dis­posa d'un cen­tre logístic en què rep els mate­ri­als fabri­cats a l'Estat espa­nyol i els dis­tri­bu­eix arreu del país. Els prin­ci­pals com­pe­ti­dors són altres mul­ti­na­ci­o­nals com ara Ico­pal, Suprema i Sika.

Valls lidera la com­pa­nyia des del 2003, després d'una ope­ració con­junta amb 16 direc­tius més. En aquell moment, Texsa for­mava part de la cimen­tera fran­cesa Lafarge i, abans, havia estat en mans de Rep­sol. Abans de la venda, la com­pa­nyia tot just fac­tu­rava 32 mili­ons d'euros, però l'inici de l'expansió inter­na­ci­o­nal li va per­me­tre fer el gran salt, amb una rein­versió cons­tant dels bene­fi­cis dels dar­rers exer­ci­cis.

Texsa ha passat etapes prou diferents. Creada el 1954 per l'empresari basc Eusebio de Zuloaga Amat, el Banc Industrial de Bilbao en va comprar el 25% el 1973 i Repsol el 26% tres anys més tard, per arribar al 50% el 1983. El 1991 la va adquirir la cimentera Lafarge. El 2003 un grup de directius se'n va fer càrrec i ara és de les 5 primeres del món en el seu sector.
Facturació 2011
145 M€
Treballadors
250
Any de fundació
1954

Del Prat a Heathrow passant per Singapur

En el currículum de Texsa figuren participacions en treballs d'arquitectes com ara Nouvel, Calatrava, Bofill, Foster i Isozaki. La darrera gran obra ha estat impermeabilitzar -amb 125.000 m² de material- la nova icona arquitectònica de Singapur, el megacomplex d'oci i negocis Marina Bay Sands, que permet a la firma catalana consolidar-se en el mercat asiàtic. Texsa va facturar 2,7 milions a Singapur el 2010 i hi preveu créixer un 10%. Al país, ja havia treballat en l'aïllament tèrmic de l'aeroport i del metro.

El 70% de la feina de Texsa correspon a edificació -i rehabilitació, una de les seves esperances- i el 30% és obra pública, amb feines al canal Segarra-Garrigues, als túnels de l'AVE, als metros de ciutats com ara Nova Delhi i el Caire, a l'aeroport del Prat i al londinenc de Heathrow, i fins i tot a l'estadi de la Juventus de Torí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.