Innovar: de la bona idea a la comercialització
Creápolis, d'Esade, o el K2M de la UPC, acullen algunes de les iniciatives més agosarades en R+D amb aplicacions pràctiques en l'empresa
L'empresa mitjana comença a destinar-hi esforços, però en el cas de la petita, el finançament i les reticències en retarden el procés
Sembla clar que un element fonamental per tirar endavant projectes de R+D i innovació en general és el maridatge entre empreses i universitats. Al K2M, un edifici de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en què s'impulsa aquesta transferència dels resultats de la recerca en l'àmbit empresarial, hi ha, per exemple, el projecte Blocksat. Antoni Castro, enginyer de l'empresa Sener que ha liderat la iniciativa, explica que el projecte es tracta d'un sistema de control del trànsit ferroviari per reaprofitar les línies de poc trànsit –generalment d'una sola via–, modernitzar-les i donar-hi seguretat.
El projecte, explica Castro, va començar el 2006 amb una patent provinent del sector aeronàutic i ja està en la fase de proves finals, de manera que enguany podrà passar a la fase comercial. Per a Castro, en un moment de crisi, el millor que es pot fer és potenciar la recerca pensant en la innovació, és a dir, “transformant la recerca en producte comercial”, per la qual cosa la R+D és “l'única eina” de sortida del mal moment econòmic.
Per la seva banda, DLM Solutions Group és del viver d'empreses Creapolis, impulsat per Esade. Toni Laserna, el seu director executiu, comenta que la R+D ajuda, per exemple, “a evitar les deslocalitzacions”, perquè la millora dels processos, aporta valor afegit en moments en què aquest pot ser vital per a la supervivència de sectors crítics i d'empreses amb problemes. DLM, amb només 15 persones i “molta matemàtica al darrere”, dóna servei a grups importants com General Óptica, Inoxcrom o Mango i els ofereix millores en molts àmbits, com la fabricació, la logística, la burocràcia, etc., per “guanyar productivitat, eficiència i sostenibilitat”. Laserna reflexiona sobre què està sent la crisi en el món de la recerca: “Ens hauria d'haver beneficiat, perquè som una obligació per a la supervivència o èxit d'una companyia”. Però el gran problema és el finançament que, per “les reticències de les empreses més petites”, s'ha frenat la generalització d'aquest recurs per a un creixement que, per a Laserna, “s'ha de plantejar a llarg termini”.
Economia en xarxa
A Creápolis, també hi ha Isoco, un grup que produeix programaris per desenvolupar el que defineixen com “economia en xarxa”, és a dir, “ser conscient que l'empresa no s'acaba a les parets del seu edifici sinó que comença a casa del primer proveïdor i s'acaba en la de l'últim client”, segons explica Javier Aróstegui, director general de la companyia. A Isoco, han donat servei a empreses i institucions com Mapfre, Almirall, la Cambra de Comerç o la Generalitat la diversitat de les quals demostra la versatilitat de la seva oferta, que va fer que l'any passat facturessin 6,3 milions d'euros, “amb creixement d'un 5%”, que esperen que continuï aquest any.
Per a Aróstegui, “innovar és la voluntat de canviar i d'assumir el risc que això suposa”, i ara per ara l'assignatura pendent no és pas convèncer-ne les grans ni les mitjanes empreses, “per a les quals la necessitat d'innovar és evident”, sinó d'arrossegar-hi les petites.
Però pel que fa a la innovació, també hi ha projectes ambiciosos i valents com el de Ramon Gené que, fora dels canals i els clústers establerts d'innovació, acaba d'impulsar en solitari un model de comercialització alimentària original i innovador. A través de la seva empresa Dàlit Natura, amb seu a Tarroja, a la comarca de la Segarra, Gené distribueix fruita seca en un envàs, ideat per ell i preparat per anar al microones, que permet consumir ametlles i avellanes acabades de torrar a la llar. Gené ja ha firmat un acord per a la distribució del producte a la cadena de supermercats Plus Fresc, a les comarques de Ponent, i també en comerços de Girona, i assegura que la unió intel·ligent de tradició i innovació pot donar algunes claus de l'èxit en el sector agroalimentari.
