Opinió

Una mini Las Vegas a casa nostra?

Com a resident a Barcelona i professional del turisme si hi ha d'haver un mini Las Vegas que el facin lluny de la meva ciutat. I el mateix pensaria si visqués a Madrid
M'estimaria més que el mini Las Vegas europeu segueixi el camí de Las Vegas i el portin a zones deshabitades. Per exemple, no lluny de l'aeroport d'Alguaire

En un sen­tit pro­fes­si­o­nal estricte, no estic ni a favor ni en con­tra d'un pro­jecte de la dimensió inver­sora del pos­si­ble com­plex d'oci i casi­nos cone­gut com Euro­ve­gas, que genera tants de pro­nun­ci­a­ments a Bar­ce­lona i Madrid, les dues ciu­tats que han rebut la temp­tació de ser la pos­si­ble bene­ficiària o per­ju­di­cada -segons es miri- d'aquest pro­jecte. Perquè, com una moneda, té cara i creu. Els gover­nants de totes dues ciu­tats s'han decan­tat favo­ra­ble­ment per aco­llir el pro­jecte, sabe­dors que les inver­si­ons gai­rebé podrien ser un mannà cai­gut del cel en moments de crisi tan pro­funda com els actu­als. En la seva acti­tud, sem­bla que hi ha més fort interès a curt i mitjà ter­mini –la cara- més que a llarg ter­mini: la creu.

Si hagués de fer una anàlisi deta­llada dels pros i con­tres de donar llum verd a un com­plex de joc i oci com aquest, hau­ria d'esta­blir una jerar­quia de més a menys importància rela­tiva i la llista podria ser prou extensa. Però aquest no és l'objec­tiu d'aquest arti­cle, ho deixo clar: tot i la meva con­dició de pro­fes­si­o­nal del turisme, en haver-me dema­nat L'Econòmic una opinió, aquesta no pretén ser objec­tiva sinó expressió d'argu­ments sub­jec­tius, dits a títol per­so­nal, tot i els 40 anys de conei­xe­ment del sec­tor.

Tre­ba­llo en turisme i conec bé la rea­li­tat turística de Macau i de Sin­ga­pur, dos petits ter­ri­to­ris asiàtics en què el poten­cial inver­sor nord-ame­ricà ja té interes­sos impor­tants en el sec­tor del joc i de l'oci. I conei­xent com és Macau –a Sin­ga­pur, afor­tu­na­da­ment, hi ha una eco­no­mia més vari­ada, diver­si­fi­cada i rica- no m'agrada. Macau és una mena de “paradís” del joc per a xine­sos i no només això: és un bor­dell immens, en què hi ha, a sobre, força pros­ti­tució infan­til. Tot i que no sem­pre van lli­gats joc i pros­ti­tució, s'hi tro­ben al cos­tat en més d'un lloc. I si mirem Las Vegas... el comerç sexual també està a l'ordre del dia –i de la nit- en aquesta des­ti­nació nord-ame­ri­cana l'atrac­tiu de la qual és, agradi o no, el joc i altres “jocs”. No cal haver vist la sèrie CSI per ser cons­ci­ent d'això.

La meva opinió, com a resi­dent a Bar­ce­lona i pro­fes­si­o­nal del turisme, és que si hi ha d'haver un mini Las Vegas el facin ben allu­nyat de la meva ciu­tat. I el mateix pen­sa­ria si visqués a Madrid. Las Vegas, l'autèntica i ori­gi­nal, es va crear del no-res enmig d'un desert. A Macau, els nego­cis del joc i la pros­ti­tució van ater­rar a un ter­ri­tori colo­nial resi­dual por­tuguès que estava des­ti­nat a rein­te­grar-se a la Xina -com va pas­sar-, en què gai­rebé no hi havia altra acti­vi­tat econòmica que atraure altres habi­tants xine­sos –un poble tra­di­ci­o­nal­ment supers­ticiós i juga­dor- que vivien a la pro­pera Hong Kong quan encara era un altre ter­ri­tori colo­nial resi­dual, aquest tute­lat pels britànics i, a diferència de Macau, amb molts diners per la seva forta acti­vi­tat indus­trial i comer­cial. Hong Kong, el mer­cat emis­sor, i Macau, el recep­tor.

Bar­ce­lona –i Madrid també- pos­se­eix molts atrac­tius turístics i atrau turis­tes de mol­tes moti­va­ci­ons viat­ge­res. Des d'un punt de vista del posi­ci­o­na­ment i imatge de la ciu­tat, no m'agrada que una rèplica de Las Vegas vul­gui i pugui situar-se en les pro­xi­mi­tats de la meva ciu­tat, i menys amb un macro­pro­jecte que pot­ser afe­gi­ria entre 20.000 i 35.000 habi­ta­ci­ons noves d'hotel, amb gai­rebé una dot­zena d'hotels gegan­tescs de 2.000 a 3.000 habi­ta­ci­ons de mit­jana per hotel, que són les xifres –tan dife­rents- que se li atri­bu­ei­xen al seu pro­mo­tor.

M'esti­ma­ria més que el mini Las Vegas euro­peu segueixi el camí de Las Vegas i el por­tin –i ho dic amb el màxim res­pecte- a zones des­ha­bi­ta­des. Per exem­ple, no lluny de l'aero­port de Lleida-Alguaire, si ha de que­dar a Cata­lu­nya. O pot­ser, de l'aero­port de Ciu­dad Real. Tots dos en desús i en ter­ri­to­ris de poca den­si­tat de població. O bé als Mone­gros, d'Aragó, on un altre pos­si­ble “Las Vegas” va que­dar en qua­tre fotos dels polítics i poca cosa més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.