Un nou cereal inventat busca terres on créixer
Una empresa instal·lada al Parc Científic de Barcelona comercialitza en exclusiva mundial el tritordeum, una barreja de blat i ordi desenvolupada després d'anys d'experimentacions
Volíem un cereal de més rendiment i amb més resistència a les plagues
En època d'exploradors i caravel·les, el descobriment de productes i nous aliments era competència de les expedicions que salpaven cap a ultramar. Els temps han evolucionat i la troballa de novetats alimentàries, més que deixar-se en mans dels que tenen bon ull amb la brúixola, s'encomana ara als que filen prim amb el microscopi i atresoren destresa científica. La prova és que una minuciosa investigació, de ni més ni menys que 30 anys, de provatures a cavall del laboratori i l'hort, ha propiciat el descobriment d'un nou cereal apte per al consum humà i, diuen els seus inventors, òptim per a la elaboració dels comestibles derivats de la farina.
Batejat com a tritordeum, un agermanament dels termes llatins triticum (blat) i hordeum (ordi), es tracta del primer cereal de nova creació que es comercialitza al món per al consum humà. Agrasys, una petita empresa (7 treballadors) situada al Parc Científic de Barcelona, s'encarrega de la seva comercialització en exclusiva mundial i li toca maldar tant per trobar clients com per trobar camps on poder fer créixer el cereal.
Des d'Agrasys es posa de manifest que el tritordeum “és el resultat de la combinació natural del blat dur i un ordi silvestre originari de Xile i l'Argentina” i que, deixant de banda els atractius sobre “textura, aroma i color, conté alts nivells de proteïna i fibra, té 10 vegades més nivells de luteïna (un antioxidant implicat en la salut ocular) i menys gluten reactiu que el blat comú”.
Manipulat però natural.
La insistència en el fet que es tracta d'un producte “natural” és palesa en tota informació que, tant des del CSIC com des d'Agrasys, es dona del tritordeum.
Paul Lazzeri, director d'Investigació d'Agrasys, explica que rere la recerca que ha desembocat en el nou cereal hi ha la voluntat d'“aconseguir una planta millor, una varietat de cereal que doni més rendiment i que tingui més resistència a les plagues”. A còpia d'encreuaments i de seleccionar els millors brots, s'ha arribat a un cereal que “té una sèrie de propietats molt interessants, no només en el camp de la nutrició, sinó també en el terreny mediambiental, perquè per créixer té moltes menys necessitats d'aigua i nitrogen”. Afegeix Lazzeri que el tritordeum “té més resistència a la calor i a les altes temperatures” i que, per exemple, en zones de forta calor com ara Andalusia “ofereix un creixement millor que el blat”.
Primeres collites.
Concretament, la comarca de l'Anoia i les terres de Ponent concentren de moment el tritordeum que hi ha plantat al camp català. Paul Lazzeri no amaga la voluntat de l'empresa de travar vincles amb agricultors cerealistes que estiguin interessats a conrear aquest nou cereal. Explica que, de moment, porten el cereal a moldre a la farinera Roca d'Agramunt i que donen a l'abast a cobrir la demanda que els arriba. Però estima que en breu la demanda creixerà.
Si bé la farina de tritordeum no és eficaç “per elaborar pa industrial”, sí que mostra virtuts en l'elaboració de “pa artesanal, galetes, focaccie, i a Itàlia ja l'han usat per elaborar pasta”. Amb les primeres collites venudes, Agrasys està en converses avançades per vendre la llicència del cereal a França.
Fonts de l'empresa expliquen: “A l'Estat espanyol, el nostre model és treballar de forma directa tant amb els productors de gra com amb els fabricants de productes a partir dels cereals i els seus ingredients. En l'àmbit internacional, incloent-hi la Unió Europea, preferim vendre els drets a una o diverses empreses perquè siguin elles les que facin aquesta tasca, ja que són les que coneixen en profunditat els seus mercats i consumidors.”
El punt dèbil del cereal és la seva poca tolerància a temperatures gèlides i, per això, el seu creixement en sembrats del nord d'Europa planteja dubtes. En canvi, sí que ha estat provat amb èxit al sud de França, al sud de Portugal i també al sud d'Itàlia.
Agrasys, que va néixer com a spin off del CSIC i que el 2008 va rebre una inversió d'Uninvest (firma de capital risc especialitzada a trobar oportunitats en empreses de base tecnològica), manté que la novetat del tritordeum és que es tracta del primer cereal de nova creació que es comercialitza al món per al consum humà. Si bé és cert que aquest
és el segon cereal desenvolupat per l'acció de home en l'era moderna, també ho és que el primer va ser el triticale, una combinació entre blat dur i sègol que només està destinada a l'alimentació animal.
Encara que, igual que tots els cereals, no és apte per a celíacs, els nivells de gluten reactiu que presenta el tritordeum són més baixos que els del blat comú i els de l'espelta, i presenta índexs similars als trobats en el kamut. Això fa que resulti, doncs, més digerible per persones amb “intolerància no celíaca al gluten”.
Llaços amb el sector alimentari i gastronòmic
La voluntat dels creadors del tritordeum és deixar clar que, encara que ha nascut del treball de laboratori, es tracta d'un aliment natural i de garanties. És per això que la difusió del cereal es vesteix amb la complicitat del sector alimentari i gastronòmic. Manifesta Agrasys que el mestre forner Josep A. Ribas –artífex de l'obrador artesà Cruixent– i el cuiner Josep M. Freixa, del restaurant Freixa Tradició (guardonat amb una estrella Michelin), han participat en la difusió del nou ingredient.
Així mateix, “diverses cadenes de pa gurmet de Barcelona -Forns Enrich, Fleca Balmes, Cruixent i Forns Mistral, entre altres- que comparteixen la visió de produir productes d'alta qualitat, han desenvolupat pans i productes de pastisseria a partir d'aquest nou cereal”.
