Economia
Els vins del secà
A les Garrigues, uns pocs cellers elaboren vins de qualitat, amb la personalitat pròpia que reclama el mercat
Són encara poc coneguts a Catalunya, però s'exporten arreu del món
La ruta de la DO Costers del Segre suma ja 80 socis, un 40% més que fa dos anys, i és la segona en nombre de visites del país
Els vins de la subzona Garriguestenen color i graduació potents, domesticada al celler
Les Garrigues, terra d'oli. I tot i ser força desconegut encara, també de vi. Des de fa una dècada, els cellers de la subzona Garrigues, una de les set de la DO Costers del Segre, ofereixen al món vins amb personalitat pròpia. La comarca està situada entre els 500 i 750 m per sobre del nivell del mar. Són vinyes d'interior i en alçada, on la poca pluja allunya les malures, però alhora accentua l'exigència i els costos d'un conreu ja de per si complex. El resultat són vins amb un color i una graduació en origen potents, tant en blancs com negres. La textura del sòl, argiles i graves contribueixen a mantenir l'equilibri hídric i és òptima per elaborar vins de gran qualitat.
A la subzona hi ha sis cellers, la meitat, al municipi de la Pobla de Cérvoles, que embotellen 4.800 hectolitres anuals de vi. El raïm procedeix de les 578 hectàrees inscrites a la DO, majoritàriament en parcel·les petites. Als peus de la serra de la Llena, el celler Tomàs Cusiné és un dels veterans. És el tercer celler en nombre d'ampolles de tota la DO Costers del Segre i, des del Vilosell, els seus vins s'exporten a 30 països. A les instal·lacions del que havia estat l'antiga cooperativa d'oli, Tomàs Cusiné exhibeix vins de gama mitjana-alta, d'elegants i modernes etiquetes. “Vaig triar de venir al Vilosell per l'alçada, uns 700 metres. Les nits d'estiu són fresques, el vent sempre refrigera el cep i s'obtenen vins amb acideses altes i frescos”, explica el mateix Cusiné. El primer any va embotellar 40.000 unitats i, l'any passat, 400.000. El 68% de la producció es ven als mercats exteriors.
Recanvi de conreus
La vinya, conreus mediterranis per excel·lència, no és hi és una estranya. Abans de la fil·loxera, a la plana lleidatana hi havia plantades 150.000 hectàrees. Ara en són 4.500. Els darrers anys, molts pagesos garriguencs, sense recanvi generacional, s'han desfet dels ceps. És un conreu que requereix més feina i costos que el cereal.
Hi han contribuït els ajuts europeus a l'arrencada de vinya, dissenyats originalment per renovar les varietats vitícoles, reduir l'oferta i augmentar-ne els preus a escala europea. Cusiné apunta: “La fil·loxera va treure molta vinya, però la collidora mecànica també. El cereal és més fàcil i barat de produir, i al secà el conreu de la vinya és esclau.” Denominacions d'origen com el Montsant i el Priorat ja partien de ceps antics com a base per elaborar vins de gran qualitat. Per contra, majoritàriament, a les Garrigues els nous cellers han hagut de replantar.
Joan Penella, propietari amb la seva esposa del celler més jove de la subzona, el Matallonga, és dels pocs que té vinyes de macabeu de mig segle. “Quan em vaig casar i vaig venir a viure a la Fulleda de la primera liquidació de la collita d'oliva quasi no ens va quedar res... Diuen que tenim el millor oli del món, però el preu és ruïnós! Era o plegar o apostar pel cep. I la zona té qualitats per fer grans vins”, assegura. Fa tres anys, va treure al mercat la primera ampolla. Ara en produeix 13.000 de tres vins diferents, que comercialitza a la restauració i botigues especialitzades de Lleida. Penella és un dels dos únics pagesos professionals que queden al poble. Negocis com el seu contribueixen a donar activitat econòmica i vida a la comarca. “Tenim dies de tot, però hi creiem. Encara que com a subzona estem sembrant. Hi ha gent a Lleida que no sap ni que aquí fem vi...”
En la darrera dècada, s'han fet potents inversions en els nous cellers, que pretenen tant elaborar vins com atraure turistes afeccionats amb cellers d'arquitectura moderna, paisatge i multitud d'activitats. A més, la visita a les instal·lacions, els cellers inclosos a la ruta de les Garrigues organitzen, entre altres coses, tastos, maridatges, vetllades amb música sota els estels i caminades nocturnes per les vinyes. La ruta d'enoturisme de la DO Costers del Segre és la sisena de l'Estat en visitants. De les catalanes, sols està superada per la DO Penedès. Amb un augment del 10% l'any passat, va rebre 35.642 visitants. Hi conflueixen el sector públic i privat: restauradors, cellers, oleoturisme i museus. En total, 80 socis, un 40% més respecte al 2012.
En el mercat global, la tendència és a vins que expressin la terra de naixença. Aquesta zona de clima continental i àrid dóna vins peculiar. “Necessiten ser més coneguts, però tenen el que demanda el mercat: personalitat. No fan vi genèric”, assegura Xóan Elorduy, cap de viticultura de l'Incavi. A més, aquests vins fan eclosió en un moment de crisi del mercat local, i poques empreses joves tenen la capacitat d'exportar. Ara bé, en els darrers anys la consciència cap a la compra de productes autòctons ha augmentat. També en vi. És, però, un “moviment “lent, perquè als consumidors els costa reaccionar a les novetats”, assegura Elorduy.
Tomàs Cusiné explica: “Encara no és una zona desitjada. Fins l'any passat, no es va aconseguir una puntuació de 95 punts de prescriptors importants. Ens falta temps. Per ser coneguts i per tenir un patrimoni vitícola més vell.” I hi afegeix: “Però treballem bé. Amb constància i a poc a poc, serem reconeguts.”
