Gran angular

La Generalitat posa la directa en el desplegament del bus exprés

La xarxa ja té 13 de les 40 línies previstes i l'objectiu és completar-la el 2016. Hi ha veus que critiquen que algunes de les rutes no responen als criteris exigibles

Gai­rebé una línia per mes. Aquesta és la velo­ci­tat amb la que la Gene­ra­li­tat està des­ple­gant la xarxa d'auto­bu­sos de punt a punt i altes pres­ta­ci­ons cone­guda com a bus exprés. De moment en porta 13 de les 40 pre­vis­tes. I abans de tan­car l'any s'incor­po­ra­ran dues més amb l'objec­tiu d'enlles­tir-la el 2016. Aquesta xarxa pretén millo­rar l'oferta de trans­port públic en els prin­ci­pals cor­re­dors de mobi­li­tat del país: essen­ci­al­ment aquells que con­nec­ten pobla­ci­ons d'una certa dimensió amb les qua­tre capi­tals cata­la­nes. Es cal­cula que les 40 línies que for­ma­ran la xarxa supo­sen el 40% del movi­ment interurbà de Cata­lu­nya. Van ser iden­ti­fi­ca­des en un estudi que la Gene­ra­li­tat va fer el 2012 per conèixer la demanda poten­cial. També es va obser­var que el nom­bre d'usu­a­ris de les línies exis­tents no havia dei­xat d'aug­men­tar des del 2001: fins un 57% més una dècada després.

Ales­ho­res es va pen­sar que millo­rant-ne la velo­ci­tat, la pun­tu­a­li­tat i la como­di­tat es podria cap­tar una part dels des­plaçaments que encara es feien en vehi­cle pri­vat. I els resul­tats no s'han fet espe­rar: “Ens ha sorprès molt posi­ti­va­ment el crei­xe­ment de la demanda, no esperàvem que fos tan ràpid i espec­ta­cu­lar, i sense que s'hagin reduït els usu­a­ris de les línies con­ven­ci­o­nals”, explica Pere Padrosa, direc­tor gene­ral de Trans­ports i Mobi­li­tat de la Gene­ra­li­tat.

Segons dades del depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, les línies de bus exprés implan­ta­des tenen uns 3 mili­ons d'usu­a­ris cada any, amb una ocu­pació mit­jana de 30 viat­gers per expe­dició. S'estima que quan les 40 línies esti­guin en fun­ci­o­na­ment, trans­por­ta­ran uns 21,3 mili­ons de cli­ents. Però podrien ser molts més. Cal pen­sar que algu­nes línies, com ara la de Bar­ce­lona-la Vall del Tenes -la pio­nera en aquest model de trans­port- s'han dis­pa­rat. D'aquesta manera, en el pri­mer semes­tre d'enguany s'han comp­ta­bi­lit­zar un 60% més de des­plaçaments que en el mateix període del 2013. Només el juliol pas­sat l'evo­lució ha estat de 12.418 usu­a­ris aquest any, front els 7.154 del 2013, un 72,5% més.

Pun­tu­a­li­tat.

Les bon­dats del bus exprés són una velo­ci­tat comer­cial supe­rior al ser­vei pre­e­xis­tent i pri­o­ri­tat en la via -per tant, menys temps de tra­jecte i major com­promís amb els hora­ris-, més inter­mo­da­li­tat, infor­mació dinàmica i més como­di­tat -Wi-Fi i premsa gratuïta-. Pel que fa a la pun­tu­a­li­tat, hi ha rutes com ara la Olot-Girona, que està en el 99% d'acom­pli­ment.

Si a això s'afe­geix que el preu del recor­re­gut és el del bit­llet inte­grat, no és estrany enten­dre que el bus exprés hagi entrat a com­pe­tir direc­ta­ment amb el vehi­cle pri­vat. En aquest sen­tit, Padrosa des­taca que bona part dels usu­a­ris són tre­ba­lla­dors i estu­di­ants que abans es des­plaçaven en cotxe: “Estem con­tri­buint a treure molts cot­xes de la calçada”, subrat­lla.

De fet, l'èxit està acce­le­rant els plans del govern català sobre els car­rils segre­gats per a vehi­cles d'alta ocu­pació en els acces­sos a les ciu­tats, els ano­me­nats car­rils BUS-VAO. Padrosa explica que s'estan estu­di­ant qui­nes vies es poden veure afec­ta­des: “En alguns casos són actu­a­ci­ons no cos­to­ses i altres pot­ser sí, però si està jus­ti­fi­cat per la demanda tindrà sen­tir fer-ho”, asse­gura.

Des del l'Asso­ci­ació per a la Pro­moció del Trans­port Públic (PTP) s'aplau­deix l'aposta pública pel bus exprés, una eina de mobi­li­tat més econòmica i fàcil d'imple­men­tar que altres per donar res­posta als des­plaçaments interur­bans, i que està acon­se­guint desin­cen­ti­var l'ús d'automòbil. Fins a tal punt és així, que la PTP es va impli­car en l'esta­bli­ment pio­ner d'alguna línia.

Ara bé, es mos­tren crítics sobre com es du a terme la imple­men­tació en algu­nes zones. Albert Obi­ols, secre­tari exe­cu­tiu de la PTP, pensa que sota el segell exprés.​cat que uni­fica la xarxa con­vi­uen veri­ta­bles ser­veis exprés amb altres que, o bé són els ser­veis con­ven­ci­o­nals lleu­ment millo­rats en freqüències i como­di­tat, o bé són l'adopció “del reforç directe de tota la vida en hores de màxima afluència”. Per això Obi­ols pensa que en alguns casos la nova oferta és poc més que un canvi de pin­tura als vehi­cles.

Aquesta és la mateixa anàlisi que fa el coor­di­na­dor del bus exprés del cor­re­dor del Tenes a la Man­co­mu­ni­tat Inter­mu­ni­ci­pal, Blai A. Dupas­quier, que fins i tot parla d'“estafa” i “engany”. Cal pen­sar que aquesta ruta -ara englo­bada sota el parai­gua exprés.​cat- en rea­li­tat arrenca el 2006 en fase d'estudi i s'acaba con­cre­tant el juliol del 2009 impli­cant els ajun­ta­ments de la zona i la Dipu­tació de Bar­ce­lona, res­pon­sa­ble de la car­re­tera que uneix Bigues i Riells i Parets del Vallès. Pro­posa un ser­vei amb una o dues para­des per muni­cipi, un sis­tema de pri­o­ri­tat semafòrica, supressió dels apar­ta­dors de manera que no ha d'espe­rar per incor­po­rar-se, infor­mació dinàmica als usu­a­ris, etcètera. La incor­po­ració a la xarxa exprés.​cat ha sig­ni­fi­cat l'adopció de la imatge col·lec­tiva, vehi­cles de més capa­ci­tat i un replan­te­ja­ment dels hora­ris.

Si es pren com a referència aquesta línia, la resta de la xarxa té marge de millora, fins i tot en la coor­di­nació infor­ma­tiva ja que cada ope­ra­dor té els seus pro­pis cri­te­ris a l'hora d'infor­mar sobre els hora­ris.

4 M€

La Generalitat subvenciona la meitat dels nous vehicles i cobreix el dèficit de les línies de bus exprés. Amb 13 línies en vigor, el pressupost és de 4M€.

3 Impacte econòmic

Els bus és una resposta de mobilitat interurbana més econòmica que altres. Així per exemple, comprar un autobús (240.000 €) i instal·lar una marquesina (16.000 €) resulta més competitiu que adquirir un tren de rodalies (4,8 milions d'euros) i adaptar una estació (entre 2,5 i 30 milions)

2 Desplegament de les línies

Deu de les tretze línies connecten diversos municipis amb Barcelona (n'hi haurà dinou); una amb Girona (n'hi haurà set); i dues amb Tarragona (n'hi haurà set). La primera de Lleida entrarà funcionament a l'octubre (n'hi haurà set).

1 Característiques de la xarxa

La Generalitat distingeix sis característiques: velocitat comercial alta, informació a l'usuari en temps real, vehicles totalment accessibles, més intermodalitat facilitant la connexió amb altres serveis, premsa gratuïta i Wi-Fi a bord i imatge diferenciada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia