Grober i la Torras posen fi a més d'un segle d'indústria

No ha estat un any bo per a la indústria gironina, almenys per a la indústria tradicional, la de tota la vida. El 3 d'octubre les màquines de fabricar paper es van aturar definitivament a Sarrià de Ter. Una aturada anunciada que tancava una història de 73 anys que ha marcat cicles econòmics a la demarcació i que ha definit el paisatge social i urbanístic de la població. En els moments més bons la paperera va arribar a tenir 1.200 treballadors, fet que per a una població de 3.000 habitants representava un monocultiu indiscutible. Coincidint amb el tancament i com a acte previ a la XVI Fira del Paper, es va retre un homenatge als treballadors i treballadores que durant molts anys van treballar a la fàbrica. El 30 de juny els treballadors de Torraspapel van ratificar el preacord pel qual es preveien 73 recol·locacions i l'acomiadament de 23 persones. La resta, 36 empleats, s'han acollit al pla de renda per a majors de 55 anys. Queda per definir el què passarà amb la fàbrica i l'immens solar que ocupa, decisions que continuaran marcant el futur de la població.

L'altre tancament sonat s'ha produït a la Grober, a Bescanó. Des de finals d'estiu es manté amb les portes tancades i els treballadors fa mesos que fan guàrdia per evitar que s'emportin la maquinària. S'han queixat sovint de la poca atenció que tenen per part de la classe política i defensen que és una empresa viable que cal ajustar a la situació actual. Des de principis d'any s'han anat reproduint les manifestacions per reclamar els salaris. No té les dimensions de la paperera però en el moment del tancament hi treballaven 85 persones, una xifra significativa per a Bescanó