No sé com, però fes-ho
Un informe revela que els objectius de dèficit fixats per l'Estat a les autonomies són ficció i preveu més incompliments.
Galícia, el País Basc, les Canàries i Navarra. No és una ruta de vacances de Setmana Santa, sinó que es tracta del pòdium de territoris complidors amb les limitacions del dèficit públic. El govern de l'Estat va establir en l'1% del PIB el màxim d'endeutament per a les administracions autonòmiques i, lamentava fa uns dies el ministre Montoro, tan sols aquest pòquer de regions s'hi van acabar ajustant el 2014. Però el diplomàtic francès Charles Maurice de Talleyrand ja va dir que “el que no pot ser no pot ser i, a més, és impossible”. Ho ha recordat aquesta setmana l'organisme que vigila el compliment de l'estabilitat pressupostària, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), en un informe en què revela que “les comunitats autònomes ho tenen molt difícil per complir l'objectiu de dèficit” i indica que, en el cas de Catalunya, és especialment improbable.
Si l'any passat el límit estava en l'1% del PIB i Catalunya es va allargar fins al 2,6%, un desenllaç similar preveu l'Airef per l'exercici actual, amb el límit ancorat en el 0,7% del PIB. José Luis Escrivá, president de l'Airef, reflexiona que l'administració catalana té un alt risc de superar el dèficit i fa notar que si Catalunya es queixa del sistema de finançament “potser sí que alguna part de raó podria tenir”. De manera similar alerta que “és important complir els objectius de dèficit, però també que aquests siguin realistes”.
En aquest context, manifestava Oriol Junqueras durant el cicle Moment Zero –organitzat per l'entitat Moment Zero, El Punt Avui i El Born Centre Cultural- que “la independència no és només una qüestió de dret o una necessitat, és un deure”.
Lligada de mans i peus i asfixiada pels objectius de dèficit que imposa Espanya, Catalunya deambula enmig del laberint financer. Un baló d'oxigen són els 868,4 milions d'euros del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) que arribaran durant els pròxims set anys.
El sector de l'automoció veu la llum al final del túnel. Les vendes de cotxes nous van augmentar un 29,5% a Catalunya el primer trimestre de l'any respecte del mateix període del 2014. Segons les dades de les patronals del motor Anfac, Faconauto i Ganvam, es van matricular 37.727 unitats. En el conjunt de l'Estat, el creixement va ser del 32%. El març va ser el primer mes en més de quatre anys i mig en què es van superar les 100.000 matriculacions.
El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, s'apunta a la facció dels optimistes i ha avançat que les dades d'atur del mes de març que es publicaran en breu seran positives. Diu, també, que les exportacions continuen creixent, però lamenta que aquest creixement, que considera “molt més accelerat” que el d'altres regions d'Europa, és “poc homogeni”.
També el ministre Luis de Guindos veu vaques grasses en l'horitzó. Dimarts en un acte públic revelava que tant les dades de l'ocupació i l'afiliació a la Seguretat Social del març com les del conjunt del trimestre seran “positives”. El ministre fins i tot va aventurar que el creixement de l'economia espanyola pel 2015 se situarà entre el 2,5% i el 3%.
Però l'economia real encara està enteranyinada de núvols. Una dada que ho revela és el creixement del règim de lloguer. En un país marcadament comprador, la crisi ha portat un repuntament de l'arrendament i són el 25,6% dels habitatges principals a Catalunya els que estan en règim de lloguer (21% a Espanya). Creixement real, però molt lluny de la situació que, amb independència de crisis, té el lloguer a Alemanya (46,7%) o França (36%).
La setmana del desè aniversari del centre de supercomputació Barcelona Computing deixava la sentència del cas Mercuri. El TSJC condemna Manuel Bustos i Daniel Fernández a un any i quatre mesos de presó. També ha transcendit l'acord signat per Decathlon per al desenvolupament d'un centre logístic a Sant Esteve Sesrovires (24 milions d'euros d'inversió) i es coneixia la fusió de Barclays amb Caixabank. La Cambra de Barcelona surt de l'accionariat de Fira 2000 (ingressarà 30 milions d'euros) i la banyolina Juncà Gelatines ha fet públic que va tancar 2014 amb un milió d'euros de beneficis. Narcís Bacardit, primer president de la Cecot, va morir dimecres.