Economia

CARLES GIBERT

PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS EÒLICS DE CATALUNYA

“Volem una regulació dels impostos dels parcs”

“A Alemanya i a Holanda, el 50% reverteix sobre el territori, aquí la mitjana és del 3,4%”

“Hi ha un cert desig de les empreses de comprar cada territori en funció de l'Ajuntament que hi ha”

“En altres comunitats els parcs paguen un impost autonòmic per afectacions paisatgístiques o lumíniques. A Catalunya, no existeix”

SUMANT
Carles Gibert va ser reelegit, dijous passat, president de l'associació de municipis eòlics. Fundada encara no fa dos anys, en formen part també Gandesa, Tarrés i la Torre de l'Espanyol. Mentre esperen la constitució del nou Parlament per contribuir a redactar una proposició no de llei que defensi els interessos dels municipis, sumen associats. Enguany, quatre més.

Des de l'Ajuntament de la Granadella (les Garrigues) s'impulsa l'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya, que aspira a agrupar els 39 municipis amb parcs del país.

Per què es crea l'associació?
Els municipis eòlics tenim uns ingressos que arriben per dues bandes: pel cobrament de l'IAE i IBICE i a través de convenis sobre la facturació dels parcs. El 2011, quan nosaltres vam entrar a l'Ajuntament, hi havia un conveni, signat just un mes abans de les eleccions, amb una empresa eòlica. Li va donar permisos per fer cinc grans parcs. En va acabar fent tres, uns 64 aerogeneradors, fins que el 2012, quan es van aturar les primes. Vam fer un estudi econòmic i financer que ens va dir que calia actualitzar les taxes que paguen els parcs. El conveni signat marcava que es pagava un 1% d'impostos per permisos d'obres, quan les nostres ordenances, ja des del 2008, en marca el 4%. La comissió jurídica assessora ens diu que és il·legal, i ens quedem sense conveni. Tenim un contenciós contra l'empresa, perquè representa un greuge comparatiu de 2,5 milions. El pressupost municipal és d'1,2 milions i via impostos directes ingressem uns 400.000 euros.
Quina és la mitjana d'ingressos pel territori sobre la facturació dels parcs?
Segons un estudi que vam encarregar, el 3,4%, però hi ha molta disparitat. A nivell estatal, hi ha una associació de municipis que va aconseguir fixar l'1,3% pel IBICE, que grava el molí. Hi ha sentències que assenyalen que han de pagar un 1,3% sobre el cost real de l'aparell, perquè si no el que pretenien les empreses era agafar sols els metres de cimentació i pagar-lo com a rústec. Hi ha municipis que cobren per megawat instal·lat, i en altres també es fa restauració de camins... Hi ha cert desig de les empreses de comprar cada territori en funció de l'Ajuntament que hi ha.
A altres comunitats paguen, a més, un impost autonòmic.
Sí, es grava a les dues Castelles, a Galícia, la Rioja o al País Valencià per afectacions paisatgístiques, lumíniques, turístiques. Però no a Catalunya. El nom varia i el percentatge, també, però a la Rioja, per exemple, és del 15%. Tot i que tampoc repercuteix en el territori i també s'hauria de regular. A Alemanya i a Holanda, el 50% reverteix en el territori, i a França, el 33% en el municipi, un 33% en la mancomunitat regional i la resta, en l'empresa. Amb aquest escenari, veiem la necessitat de crear un lobby per defensar els interessos dels municipis.
Malgrat la retallada de primes i la paralització del mapa eòlic a Catalunya, són instal·lacions rendibles encara?
Sí. Ara, més del 60% del sector el controlen tres o quatre grans empreses, bancs, elèctriques... I la tendència és anar cap aquí. Quan la patronal Eolicat ens diu que cal renegociar convenis, és perquè les petites no fan prou benefici. Xifres? A la Granadella, sols 1 dels 3 parcs factura 16 milions anuals. Els contractes a particulars s'han fet fins a 30 anys i les empreses ho poden amortitzar en 10 o 12 anys, enlloc dels 7 o 8 previstos inicialment amb la prima. El propietaris de sòl van signar un contracte, a la Granadella, de 6.000 euros per aerogenerador, però d'aquí a una dècada això no serà res. Els veïns estan desemparats i els volem donar suport.
Què li demanen al Parlament?
Pretenem que es reguli, s'unifiqui, es fixi i recapti un 4% o 5% sobre la facturació. Tot plegat, són les engrunes del pastís, perquè la llum continua pujant.
Així, les empreses paguen quota diferent?
Sí. Això va del 0,7% de la facturació fins al 5%. I hi ha gent que cobrarà 200 euros per MegaWat i, altres, 5.000 euros. És el mateix MW a l'hora de vendre'l. Encara hi ha el discurs de la por de “si no vols tu el parc el posarem al del costat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un Consell de Conselleres per canviar “la cultura empresarial patriarcal”

Barcelona
societat

El govern preveu oferir la finestra única als pagesos aquest mes de maig

barcelona
economia

Foment i el sector immobiliari rebutgen la regulació del lloguer de temporada

barcelona
GIRONA

La taxa d’atur s’enfila al 12,47% a la demarcació el primer trimestre d’any

GIRONA
economia

L’atur continua pujant el primer trimestre amb 12.800 desocupats més

barcelona
ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona