Economia

El cobrador del frac

El capitalisme més salvatge és el de les màquines: no es pot regatejar ni es cansen

No ha des­a­pa­re­gut, però ha dei­xat de ser un per­so­natge popu­lar. Veies un home ves­tit amb un frac més aviat tro­nat i una car­tera, que anava pel car­rer, entrava a casa teva i tru­cava a la teva porta. La seva presència cau­sava expec­tació i tot el barri comen­tava amb un cert sadisme que havies rebut la seva visita. El cobra­dor pro­cu­rava ales­ho­res fer la seva feina. Treia de la car­tera la lle­tra accep­tada i pro­tes­tada, o el docu­ment de crèdit vençut i et dema­nava que fes­sis front a les teves obli­ga­ci­ons. El frac és, evi­dent­ment, l'argu­ment de publi­ci­tat, i molt més accep­ta­ble que la com­pa­nyia d'un goril·la o d'una arma de foc. Al cap de pocs minuts, en un quilòmetre a la rodona, tot­hom sabia que tenies un deute i no el paga­ves. Abans la gent tenia més ver­go­nya que ara i, si podia i tenia diners, aflui­xava.

Actu­al­ment hi ha pocs cobra­dors del frac però, en canvi, hi ha més deu­tors que mai. El sis­tema ha can­viat. El cre­di­tor con­ti­nua essent el mateix: un banc. Però aquest no t'empaita, ni et fa empai­tar per un cobra­dor. El banc té un feix de moro­sos com tu, en fa un paquet volu­minós i busca un com­pra­dor únic per a tots ells. Acon­se­gueix treure's del damunt una feina molt fei­xuga i molesta, com és la de cobrar en temps de crisi. En aquest món d'espe­ci­a­lit­za­ci­ons en què vivim, hi ha espe­ci­a­lis­tes a recu­pe­rar crèdits. Però tot té un preu, és clar.

Un crèdit qua­li­fi­cat com a morós, segons nor­mes del Banc d'Espa­nya, té un valor infe­rior al nomi­nal. Hi ha con­cur­sos de cre­di­tors –les anti­gues sus­pen­si­ons de paga­ments– en les quals el qui­ta­ment accep­tat pels cre­di­tors pot oscil·lar entre el 50% o el 90%. Això sig­ni­fica que el que ha dei­xat els diners accepta una pèrdua equi­va­lent al qui­ta­ment o qui­tança. El cobra­dor del frac ha de saber –suposo– en qui­nes con­di­ci­ons pot accep­tar la liqui­dació del crèdit. El cobra­dor del frac té molta més huma­ni­tat que la cessió d'un paquet de crèdits a una empresa espe­ci­a­lit­zada. En aquest segon cas, el crèdit entra en una mena de robot, sense sen­ti­ments, que actua de manera meca­nit­zada.

Amb l'home del frac hi pots dis­cu­tir, però amb el robot no. Aquest té un pro­grama que ana­litza qui ets i el que fas, els teus ingres­sos, la teva decla­ració d'Hisenda, si li vols donar. I a par­tir d'aquí ela­bora un sis­tema de cobra­ment del qual només que­den excep­tu­ats els mètodes vio­lents. El robot ana­litza per una part els crèdits a cobrar i, per altra, el qui­ta­ment que té sobre el nomi­nal del crèdit. Aquest qui­ta­ment és la mit­jana sobre els crèdits de la car­tera i la línia ver­me­lla, que cal res­pec­tar. El deu­tor no sap fins on té capa­ci­tat per rega­te­jar i, a més, és empi­pa­dor rega­te­jar amb una màquina, que no es cansa mai.

Aques­tes màqui­nes de cobra­ment de moro­sos no es poden iden­ti­fi­car ni amb empre­ses del Vaticà, ni de Càritas. Empre­ses com aques­tes són les que deuen escal­far d'allò més els mili­tants de la CUP. El capi­ta­lisme més sal­vatge que hi ha és el de les màqui­nes. Ara recordo que el banc em va tor­nar una fac­tura perquè no hi havia saldo sufi­ci­ent. Em pre­gunto com reac­ci­o­narà el cre­di­tor. Si m'arriba el cobra­dor del frac, el faré entrar a casa i el con­vi­daré a un cafè.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia