L’ERO de CaixaBank no serà l’últim en la banca, en què es preveuen més fusions
Moody’s alerta que les febleses del sector a l’Estat auguren una nova onada de consolidacions
Enguany s’hi poden perdre uns 18.000 llocs de treball
La destralada a la plantilla de la nova CaixaBank anunciada dimarts –8.300 treballadors en el plantejament de l’ERO– no és pas la primera en el sector en els últims anys, i sembla que tampoc serà la darrera. L’agència de qualificació Moody’s alertava ahir d’una nova onada de fusions al sector bancari espanyol, en el qual es calcula que ja s’han perdut més de 100.000 llocs de treball des de l’inici de la crisi financera, el 2008. Per a enguany, els experts calculen que cauran uns 18.000 empleats més. D’entrada, als de CaixaBank cal sumar-hi els més de 1.800 de l’ERO de Banc Sabadell, les últimes sortides del qual s’han produït a final d’aquest primer trimestre.
Forts a Catalunya
Una altra entitat amb reestructuracions en curs és el BBVA, amb gran implantació a Catalunya, on ha adquirit totes les entitats en crisi, com ara Catalunya Caixa i Unnim, i que fins i tot va negociar absorbir el Sabadell. El BBVA, que tot just ha iniciat el procés i que no ha concretat la magnitud de la reestructuració, podria reduir fins a un 10% de la seva capacitat, que equivaldrà aproximadament uns 3.000 llocs de treball arreu de l’Estat, entre serveis centrals i oficines.
Hi ha altres bancs amb menys quota de mercat a Catalunya, però igualment rellevants. El Santander no ha parat de reduir personal en els últims anys, i sobretot després de l’adquisició del Popular. El banc dels Botín ha firmat amb els sindicats un preacord de sortida de prop de 3.600 empleats, que podria comportar el tancament de pràcticament un terç de les sucursals del grup a Catalunya. Finalment, Unicaja i Liberbank també s’han aliat i s’han estalviat 1.500 treballadors.
Mals averanys
Per Moody’s, les perspectives de rendibilitat d’un sector forçat pels seus inversors a maximitzar beneficis són “febles” i els bancs que operen a Catalunya i a l’Estat són especialment vulnerables al context sostingut de tipus baixos del Banc Central Europeu per transitar les crisis que s’han anat encadenant. Si a això hi afegim l’entrada en joc de nous actors molt competitius (grans grups digitals, fintech...), la digitalització i la pandèmia, obtenim la tempesta perfecta per provocar més fusions, que escombraran més llocs de treball i restaran competidors al sector. Cal recordar que el 2008 les cinc entitats més grans de l’Estat tenien una quota de mercat del 42% i que el 2019 ja n’acaparaven el 67%. I això quan encara no hi havia hagut macrooperacions com la de CaixaBank i Bankia.
Calviño demana seny als directius
La vicepresidenta segona i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va fer ahir una crida a la responsabilitat als alts càrrecs del sector financer, alertada per la magnitud de l’expedient de regulació de CaixaBank, que els sindicats van qualificar, entre altres adjectius, de “salvatge”. Calviño va instar a cercar “alternatives” per “minimitzar l’impacte negatiu sobre l’ocupació” de les entitats fusionades, per la “pèrdua de valor i de capital humà” que representa. A més de recordar que fa tres anys que està avisant el sector dels reptes que s’hi aniran plantejant per la pèrdua de rendibilitat i la digitalització, la titular d’Afers Econòmics va tocar el crostó als directius del sector pel seus sous. A parer de Calviño, els bonus pagats als alts executius de la banca són “inacceptables” i no es corresponen amb la situació econòmica del país, “i encara menys en les entitats que preveuen retallades de personal”.
