La compravenda d’habitatges a Catalunya creix un 17,2% al novembre
Es tracta de la millor dada en aquest mes de la sèrie històrica de l’INE
La compravenda d’habitatges a Catalunya va augmentar un 17,2% al novembre en relació al mateix mes de l’any 2020, fins als 7.431, i suposa la millor dada en aquest mes de la sèrie històrica, iniciada el 2007, segons les dades provisionals de l’INE. A més, si es compara amb el mateix mes del 2019, any anterior a la pandèmia, les operacions de compravenda es van enfilar un 25%. Del total, 1.356 eren habitatges nous i 6.075 eren de segona mà, mentre que 6.848 eren lliures i 583 de protecció oficial. En termes anuals, la compravenda d’habitatges nous a Catalunya va pujar un 31,2% i els de segona mà ho van fer en un 14,1% i, per règims, les transaccions entre pisos lliures van pujar un 16,5% i en els de protecció oficial ho van fer un 24,66%.
Per demarcacions, la compravenda d’habitatges a Barcelona al novembre va pujar un 13% en relació al mateix mes del 2020, fins a les 4.661 operacions. A les comarques de Girona, l’increment va ser del 23%, fins a les 1.163 operacions i a les de Lleida es va enfilar un 43% més, fins a les 439, el major creixement de les quatre demarcacions. Per últim, a les comarques de Tarragona es van vendre 1.168 habitatges, un 21,2% anual més.
El creixement de les operacions de compravenda a Catalunya es troba per sota la mitjana del conjunt de l’Estat, on al novembre va créixer un 24,4% en relació al mateix mes del 2020, fins a les 49.895.
D’aquestes, el 91,2% dels habitatges transmesos per compravenda al novembre són lliures i el 8,8% són protegides. En termes anuals, el nombre d’habitatges lliures va créixer un 23,9% i els protegits un 29,4%. D’altra banda, el 20,7% dels habitatges eren nous i el 79,3% de segona mà. El nombre d’operacions sobre habitatges nous va pujar un 30,5% respecte al novembre de l’any anterior i els de segona mà un 22,9%.
Per comunitats, els majors increments anuals en el nombre de compravendes d’habitatges al novembre van ser les Illes Balears, amb un 70,8% més; seguit de La Rioja, amb un 56,4% més; i Cantàbria, amb un 49,9% més. Per contra, els únics territoris de l’Estat on hi ha caigudes són Navarra, amb un 8,9% menys; el Principat d’Astúries, amb un 3,8% menys, i Galícia, amb un 1,3% menys.