Economia

anàlisi

L'obra social a les caixes

Resulta curiós el que ocorre en la nostra societat. Moltes persones, fins i tot acadèmics, d'una manera contínua en els últims anys, mostraven una visió crítica sobre la tasca social de les caixes. Ahir, després d'anunciar el govern el quart pla de reestructuració del sector financer, que afecta en concret les caixes, les mateixes persones se m'han dirigit personalment i m'han mostrat la seva preocupació sobre la possibilitat de la desaparició de les obres socials.

Sovint es comenta que al nostre país als reis i polítics només se'ls valora la seva acció política una vegada morts, amb una assistència massiva al seu funeral. Esperem que aquest no sigui el cas de l'obra social de les caixes.

Cal ser molt prudents a l'hora de valorar les característiques de la nova reforma anunciada per la vicepresidenta del govern Elena Salgado i el secretari d'Economia, José Manuel Campa, per reforçar el sector financer i dissipar els dubtes sobre la seva solvència. Caldrà doncs esperar el text legislatiu per conèixer amb exactitud el seu abast.

En una primera aproximació, l'Estat entraria en el capital social de les caixes forçant la seva conversió en bancs en el cas que al setembre no arribin a una solvència del 8%. Després de 5 anys, l'Estat hauria de sortir del capital de les entitats capitalitzades. Al meu entendre, hauria d'evitar-se la temptació, per part de l'Estat, de crear una banca nacionalitzada, que ja va existir fa anys a Espanya amb escassos resultats i modesta eficiència operativa. No ha quedat definit si aquestes caixes nacionalitzades convertides en bancs podrien mantenir l'obra social. L'objectiu d'un banc és repartir dividends als seus accionistes a partir dels resultats obtinguts, i si per ventura, amb un caràcter marginal, portar a terme un projecte social.

Aquelles caixes d'estalvis que a pesar que no necessitin l'ajuda estatal optin per convertir-se en bancs, podrien mantenir el holding matriu com a fundació amb caràcter de soci majoritari, canalitzant l'obra social a través dels dividends rebuts de la seva activitat bancària. L'obra social de les caixes ha estat molt important quant a la contribució econòmica aportada. És coneguda com el seu “dividend social”.

De vegades s'ha discutit si els criteris d'assignació de fons als projectes han estat o no els més adequats, però no hauria de jutjar-se l'obra social per algunes discutibles actuacions puntuals, sinó per l'efecte tan important que ha tingut en el desenvolupament del teixit social d'Espanya. Com ha manifestat reiteradament Isidre Fainé, president de La Caixa i de la CECA, l'obra social és una característica distintiva de les caixes i ha anat evolucionant d'acord amb les necessitats de la societat. Exigim doncs la seva professionalització, la seva independència dels poders polítics, però amb el manteniment dels criteris socials. L'obra social té un caràcter subsidiari a la tasca realitzada per l'administració i la societat civil, per tant, encara que per requeriments prudencials les caixes es converteixin en bancs, l'obra social en cap cas hauria de desaparèixer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ECONOMIA

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vol una planta per compostar les restes vegetals de la pagesia

Palafolls

L’impacte dels líders empresarials en la volatilitat de les accions

PROFESSOR ECONOMIA I EMPRESA UNIVERSITAT DE GIRONA, EMPRENEDOR I EXPERT EN GESTIÓ DE CRISI I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI
economia

Aprovada la rebaixa temporal de l’IVA del oli del 5% al 0% des de l’1 de juliol

madrid
Economia

La producció de pera caurà un 33% respecte el 2023

Lleida
Toni Bramon
President del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona (CATGI)

“La inestabilitat política ha fet disminuir la inversió pública”

Girona
TURISME

Bon pont per a l’hostaleria i inici oficiós de l’estiu

girona
ECONOMIA

Els hotels catalans superen els dos milions de persones allotjades al maig

Barcelona
unió europea

Brussel·les acusa Apple d’incomplir la llei europea de competència amb l’App Store

barcelona
Carme Ponsa
Presidenta del Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme

“El Maresme turístic ha de ser més conegut internacionalment”

Malgrat de Mar