Economia

Perifèria i bancs

La relació entre la crisi del deute sobirà perifèric i el sector bancari europeu s'ha enfortit especialment des de finals del 2009 ja que el deute públic perifèric és una part significativa dels actius dels bancs i les necessitats de recapitalització d'aquests són una amenaça per als comptes públics.

En aquesta línia, al Banc Sabadell hem observat que per cada 10 punts bàsics d'ampliació de la prima de risc el comportament relatiu dels bancs europeus davant de l'Eurostoxx es deteriora més d'un 1%. Totes dues variables (deute perifèric i bancs) han rebut estímuls contraposats els últims dies. Entre les referències favorables destaquen, per la banda bancària, les informacions que recullen una menor apel·lació al BCE dels bancs espanyols; resultats favorables (Société Générale) i, sobretot, l'anunci de reestructuració de WestLB, que redueix els riscos de haircuts al deute bancari. Per la banda sobirana, cal assenyalar el bon comportament del PIB d'Espanya en el quart trimestre de l'any passat, la bona acollida de les subhastes de deute d'Espanya i Portugal i el preacord sobre la dotació del futur Mecanisme Europeu d'Estabilitat (500.000 milions d'euros).

Entre les referències més desfavorables cal assenyalar les males dades de creixement econòmic a Portugal i Grècia, el desacord que persisteix entre els dirigents europeus sobre el pacte que haurà de dur a la reforma de l'actual fons de rescat i les incerteses que es mantenen sobre les futures proves d'esforç dels bancs. La nostra conclusió és que a mitjà termini la tendència serà de normalització: primes de risc a la baixa i recuperació relativa del sector bancari.

D'altra banda, divendres passat el Banc de la Xina va anunciar un enduriment monetari (incrementarà el requeriment de coeficient de caixa en un 0,5%) encaminat a controlar la inflació, una notícia en part esperada després de la publicació de la dada d'inflació la setmana passada (4,9%). Entenem que hauríem de veure certa moderació en els preus, encara que a curt termini continuarà havent-hi nivells relativament alts d'IPC a la Xina.

A Espanya, després de la col·locació per part de Bancaja del seu 5% a Enagás, cada vegada veiem més probable que es produeixin més vendes de participacions industrials per part de les caixes d'estalvis per la necessitat de complir amb els nous requeriments de solvència del govern estatal. Les participacions on hi hagi plusvàlues són les més susceptibles de ser venudes a curt termini. El Banco Financiero y de Ahorros disposa de plusvàlues significatives a BME, Indra i IAG. Altres possibles entitats venedores podrien ser Atalaya, (5% a Tubacex i 5% a Enagás), Banco Base (5% a Enagás) i Unnim (1,53% a Abertis).

De cara a la setmana vinent, la campanya de resultats del quart trimestre continuarà sent referència als mercats, sobretot a l'Estat espanyol i a Europa, on se n'espera una allau. Aquesta setmana les principals referències es van donar fora de l'Estat. Als EUA ja han publicat resultats prop del 80% de les companyies del S&P 500 i l'índex de sorpreses positives continua al voltant del 70%, per sobre del 60% històric. A Europa, a l'Stoxx 600 han publicat les dades una mica més del 50% de les companyies i l'índex de sorpreses positives està en línia amb els últims trimestres i per sobre de la mitjana històrica. A l'Eurostoxx 50 s'han presentat prop d'un 40% de resultats i gairebé el 90% creixen en vendes. Pel que fa als indicadors macroeconòmics, la setmana vinent també seran referència les comandes de béns duradors als EUA, la primera revisió del PIB dels EUA del quart trimestre i els PMI i IFO a Europa, junt amb l'IPC d'Alemanya.

Tot i que alguns indicadors econòmics han pogut decebre (en part per causes climàtiques), el context econòmic global (incloent-hi les noves previsions de creixement de la Fed) i les dades empresarials continuen donant suport als principals índexs sense que de moment els senyals d'esgotament es tradueixin en moviments correctius.

En tot cas, el fort rebot ens ha dut a reduir el risc o beta de les nostres carteres model (menys pes en bancs), és a dir, que continuem positius però anirem reduint risc en la pujada.

Nicolás Fernández és director d'Anàlisi del Grup Banc Sabadell



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

CCOO crida a fer vaga a la Copa Amèrica pels expedients a empleats del Port Olímpic

Barcelona
Economia

Destinen 1,7 milions a contractar més personal de suport als temporers de Lleida

Lleida
Economia

Damm tanca el 2023 amb 130 milions de benefici, un 28% més que l’any anterior

barcelona

Les càrnies i la indústria química fan créixer les exportacions gironines a l’abril

girona
economia

La Caixa preveu augmentar la inversió en Naturgy i Telefònica

barcelona

Calsina Carré, Henkel i CHEP fan un acord de transport sostenible

pont de molins
economia

El president del BBVA fa una picada d’ullet a les pimes en l’assalt al Sabadell

Santander
economia

Les exportacions catalanes pugen un 5,6% a l’abril després de cinc mesos de descensos

barcelona
ECONOMIA

Les darreres pluges no remunten les activitats aquàtiques a Mont-rebei

Os de Balaguer