Les eleccions

El Partit Popular guanyarà per golejada. Això té una part bona i una de dolenta. D'una banda potser no estem en el moment d'haver de negociar a cada pas, sinó de prendre decisions i fer un canvi radical. Un dels problemes a Europa és el sidral que suposa prendre una decisió. Si els americans ja ens van tenir entretinguts uns dies a l'agost amb el límit de despesa, imagina't com caminem per aquí d'entretinguts amb Grècia i ara amb Itàlia.

La part dolenta és que, per no perdre, el PP no acaba de dir què farà. El mateix que el 1996? No té sentit, el context és totalment diferent; em sembla més aviat una manera de dir que no vull dir el que he de dir.

D'altra banda, aquestes eleccions el que estan deixant clar és que ara mateix un programa electoral no val per a res. Demanar a la Unió Europea que imprimeixi diners o abaixi els tipus? D'acord, però de quina moneda? Vés a saber si l'euro seguirà viu d'aquí a uns mesos. Amb els meus alumnes d'economia proposem noms per a la nova moneda nacional. El “belenestebanio” va agafant força. És un nom amb ganxo, que segur que fa que hi hagi circulació de diners. Exactament, tot el dia de boca en boca, vull dir de mà en mà.

De fet, el que més em preocupa no és el que farà el PP, sinó com ho farà. Necessitem transparència i que acabi la corrupció. És imprescindible reformar institucions per fer-les més eficients, però no crec que això se solucioni amb més lleis i normes. Hem de millorar la nostra competitivitat i el nostre atractiu, però gastar diners en campanyes d'imatge no cola. Hem de canviar el model econòmic, però ens dura l'intent el que dura un entrenador de futbol, perquè sempre mirem al curt termini. No podem seguir amb tant atur, però per resoldre'l hem de tenir gent formada, innovadora i emprenedora, que faci productes valuosos per a nosaltres i per a uns altres, però això no s'aconsegueix en dos dies. I aquí sí que tenim un problema a curt termini, perquè sobretot cal resoldre el problema del deute dels bancs i dels immobles. Deduccions fiscals i passar el deute del sector privat al públic no elimina el problema, només el mou de lloc.

Jo sincerament implantaria tecnologia digital en els jutjats per fer tots els processos més eficients; formaria la gent en noves tecnologies i idiomes, tallaria el dèficit d'arrel, però donant exemple, sent eficient i seguint les idees del sindicat d'inspectors d'Hisenda, el Gestha, és a dir, millor un any patint que una mort dolça. I buscaria una manera de treure al mercat tots els pisos que estan perdent valor (cessió a 10 anys per a joves sense feina). Que els nostres joves surtin de casa i es busquin la vida. O ens fem grans tots de cop, o tornarem a les eleccions cada pocs mesos. Potser gairebé millor sense govern, com Bèlgica.