La reina, decapitada

Ahir la Volta havia de viure el pri­mer capítol des­ta­cat de la història post­cen­tenària. El traçat i la situ­ació de la car­rera ho recla­ma­ven. Els ciclis­tes havien d'unir Sant Esteve d'en Bas i Port Ainé (210 km), superant dos ports de cate­go­ria espe­cial i dos més de pri­mera. Una etapa que llui­ria en el mateix Tour de França. A més, el prin­ci­pal favo­rit per adju­di­car-se la Volta, l'espa­nyol Ale­jan­dro Val­verde (Movis­tar), es tro­bava con­tra les cor­des –el dia abans havia per­dut dos minuts vitals–, però capa­ci­tat per rever­tir la situ­ació, encara que amb el permís dels altres pri­me­res espa­ses del pilot. El guió, immi­llo­ra­ble. Només fal­tava que els cor­re­dors des­fi­les­sin pel con­trol de sig­na­tu­res i que Rubèn Peris fes one­jar les dues ban­de­re­tes indi­cant l'inici de la car­rera.

Però la rea­li­tat va ser radi­cal­ment dife­rent. Val­verde no es va pre­sen­tar a la sor­tida perquè no s'havia recu­pe­rat de la cai­guda de dimarts i, a més, les pre­vi­si­ons de pluja des­a­con­se­lla­ven que prengués ris­cos inne­ces­sa­ris. La decisió no des­lluïa del tot la jor­nada, sim­ple­ment evi­tava que les car­re­te­res cata­la­nes es con­ver­tis­sin en tes­ti­moni d'excepció de la pos­si­ble pro­esa del gua­nya­dor de la prova del 2009. En l'aspecte espor­tiu, però, hi havia marge per a una jor­nada d'elit. La resta de favo­rits es dis­pu­ta­rien la glòria de la jor­nada i molt pos­si­ble­ment es postu­la­rien a la per­fecció per acon­se­guir la victòria final. Hi havia incer­tesa per com­pro­var qui pren­dria el tes­ti­moni de Val­verde en el pilot.

Ales­ho­res, la pluja –un bé escàs en els últims mesos en molts indrets del país– es va con­ver­tir en pro­ta­go­nista. Va aparèixer de mati­nada per que­dar-se tot el dia i dei­xar les car­re­te­res peri­llo­ses. El pilot va viure el pri­mer ensurt tot just arri­bar a Olot, on es va pro­duir una cai­guda múlti­ple que va enviar Rabon i Dean a l'hos­pi­tal, amb con­tu­si­ons, i Zar­gari a casa; Samuel Sánchez (Euskal­tel) també va topar amb l'asfalt i no és segur que pugui aca­bar la Volta. L'ensurt va cohi­bir alguns cor­re­dors excepte un grup de dotze –Diat­xenko (Astana), Tsc­hopp (BMC), Soren­sen (Saxo Bank), Van­de­velde (Gar­min), Igna­tenko i Kritski (Katuixa), Golas (Omega) i Kruijswijk (Rabo­bank) Bar­det i Che­rel (AG2R), Roh­reg­ger (Radio Shack) i Car­rara (Vacan­so­leil)– que van superar el pri­mer obs­ta­cle de la jor­nada, l'alt de Cou­bet, i van obrir una escletxa que van ampliar fins a gai­rebé els cinc minuts en l'ascens enmig d'una espessa boira per la collada de Toses.

En aquest punt, les gotes d'aigua van mudar en flocs de neu i les infor­ma­ci­ons que arri­ba­ven des de Port Ainé no eren millors. Es va començar a espe­cu­lar sobre les pos­si­bi­li­tats de can­viar el final de l'etapa. Els cami­ons i els cot­xes dels equips van començar a pujar cap a la línia d'arri­bada, on els va sor­pren­dre una intensa nevada que els va obli­gar a fer marxa enrere.

Que­dava clar que el final s'havia de modi­fi­car. Men­tres­tant, molts cor­re­dors, entre ells Sch­leck, havien deci­dit no mullar-se més i ple­gar; i el grup cap­da­van­ter havia ampliat la diferència fins als deu minuts. La neu també va aparèixer en el tram final del port del Cantó i l'orga­nit­zació va deci­dir avançar la meta en el quilòmetre 155, a deu quilòmetres de coro­nar el port del Cantó, i posar el punt final al suplici dels cor­re­dors.

El grup de dotze s'havia de dis­pu­tar el tri­omf par­cial en onze quilòmetres. Brajko­vic (Astana) va ser el més ràpid i Mickael Che­rel (AG2R) es con­ver­tia en el líder pro­vi­si­o­nal a falta que els jut­ges vali­des­sin els temps. Final­ment, van deci­dir que els regis­tres d'ahir no es comp­ta­bi­lit­zes­sin per a la clas­si­fi­cació gene­ral i, d'aquesta manera, el suís Mic­hael Alba­sini (Green Edge), ven­ce­dor de les dues pri­me­res eta­pes, es manté pri­mer en la gene­ral i amb pos­si­bi­li­tats de gua­nyar després d'haver superat l'etapa reina, on s'hau­ria dei­xat el mallot de líder.