Cabòries d'Estiu

lluís simon

El mercat persa

Els diners no vénen ben bé de Pèrsia, tot i que la sos­pi­tosa sem­blança entre Mah­mud Ahma­di­ne­jad i Edu­ardo Inda, direc­tor de Marca i cap de màrque­ting de Flo­ren­tino Pérez, ens podria fer creure a alguns mal­pen­sats tot el con­trari. El gran xec que vol el Barça ha de caure al Camp Nou del xeic d'Aràbia. L'efecte dominó està can­tat. L'amic Sulai­man d'Abu Dhabi s'ha engres­cat amb Samuel Eto'o, botxí del Uni­ted, i vol pagar-lo al comp­tat. Com­prar afri­cans és una tra­dició que, de fet, en aquells emi­rats està prou arre­lada. Eto'o, si estigués ben acon­se­llat, ja hau­ria d'estar ins­tal·lat en un cas­tell d'or al cos­tat de Robinho i Tévez per reforçar l'equip pobre de Manc­hes­ter, aquell que ins­pi­rava les tona­des dels ger­mans Gallag­her al prin­cipi dels noranta. Lla­vors, amb 30 mili­ons a la but­xaca i algun crèdit d'ama­ga­to­tis el Barça s'emporta Villa, una de les grans estre­lles anun­ci­a­des per a la super­pro­ducció d'Ahma­di­ne­jad (perdó, d'Inda) i Laporta podrà fer pam i pipa a Flo­ren­tino. L'ope­ració seria tan asse­nyada, que al cos­tat de la inversió per Kaká i Cris­ti­ano, el FC Bar­ce­lona seria un dels nomi­nats als pri­mers pre­mis de la Fun­dació Vicenç Fer­rer.

Però, tot i que Sulai­man desitja Eto'o com si fos l'últim fut­bo­lista que quedés sobre el pla­neta i que Guar­di­ola desitja no veure més el came­runès al seu ves­ti­dor els pròxims, diguem, 324 anys, de moment l'única pos­si­bi­li­tat que els seus anhels siguin asse­de­gats és que aquest califa arre­ple­gui la làmpada d'Aladí, que segur que dorm en algun soter­rani per­dut d'algun dels seus mil palaus de cris­tall, i demani al geni el seu capritx gole­ja­dor. Veu­rem després qui podrà més, si el geni o el tos­sut del Came­run. Si no fos per aques­tes peti­tes coses, com ens diver­tiríem en aques­tes set­ma­nes inter­mi­na­bles d'absència de pilota?

El Tour.On són aquells temps d'ociositat estudiantil en què el sofà, el comandament a distància, la televisió i el Tour feien una còctel únic per a les avorrides tardes de juliol. Quan van començar a retransmetre senceres les etapes de muntanya no volia sentir a parlar ni tan sols del dinar. I quan hi havia una escapada insofrible per les rutes d'Alvèrnia, llavors la migdiada esdevenia tan llegendària com les andanades de l'Anquetil.
Banyadors.No em preocupen els d'anar a la platja, un lloc que si puc defujo i on la desfilada de colors, formes i protuberàncies vàries converteix aquesta tela en un objecte que no ha superat el test del ridícul propi i aliè. D'aquí a unes setmanes tindrem un mundial de natació i la federació internacional ha aprovat els banyadors amb rodes amb els quals cada vegada que hi ha una eliminatòria hi ha un rècord del món. On anirem a parar...
Usain Bolt.Enmig de tanta calorada també tindrem un mundial d'atletisme i només de pensar què pot fer aquest noi ja em tremolen les cames. L'he vist caminar sobre les aigües a Jamaica (sic) i fer 9.86 en els 100 m i encara recordem com es va frenar en la final olímpica (9.69). Hem de creuar els dits i que Tyson Gay l'obligui a anar amb el reactor posat fins a la línia d'arribada. Llavors potser la corba del temps es doblegarà i Einstein es remourà a la tomba.
Mad Max.Devia ser una infància difícil la de Max Mosley. Com el jove i innocent protagonista de la novel·la El noi del pijama de ratlles (John Boyne, 2006) potser va assistir a un sopar íntim entre el seu propi pare i Adolf Hitler, però la lliçó que en va aprendre va ser ben diferent. No cal ficar-se en la vida privada de ningú per entendre que l'ànsia de poder, quan es desferma en segons quines personalitats, esdevé malaltissa i letal per a l'organització mateixa per a la qual es treballa.
Ricky Rubio.Ja vaig escriure fa uns anys respecte del pont aeri Badalona-Madrid i un directiu del Joventut em va trucar personalment per dir-me que mai permetrien que Ricky acabés al Madrid. Imagino que ja deu haver trucat queixant-se a tots els mitjans de les Espanyes que fa dies que vesteixen Ricky de blanc gràcies als milions inesgotables del Bank of Florentino, que Villacampa desitja com si fos Gollum, «el meu tresor, el meu tresor».


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.