Keep calm
La màscara
Aquests dies que s’acosten veurem com fugen els petons i les encaixades, i fins i tot l’aigua beneïda
El teatre occidental contemporani va recuperar l’ús de la màscara. Un redescobriment (com al teatre antic o a la Commedia dell’Arte) que va en paral·lel a la reteatralització del teatre i la promoció de l’expressió corporal. He anat a buscar aquesta definició de màscara al diccionari del teatre de Patrice Pavis, professor de teoria i semiòtica teatral de la Sorbona, que ja té uns quants anys, i al meu exemplar se li han esgrogueït les pàgines. L’he anada a buscar ara que la febre popular va a la cerca de mascaretes per protegir-nos davant l’escampada del coronavirus Covid-19. Tant és que les autoritats sanitàries adverteixin que la mascareta és per a qui ja està contagiat, que als que no ho estem ens protegeix més una bona higiene de mans, i frenar els esternuts amb el braç, més que amb la mà. Diuen que hi ha qui roba mascaretes dels hospitals, que és allà on els professionals de la salut, i els malalts les necessiten. L’altre dia en una farmàcia vaig comprovar com s’ha estilitzat i posat a la moda la gamma de productes per desinfectar-nos les mans. Un parell d’emprenedors catalans, Enric Armengou i Hugo Rovira, són els que han dissenyat el Haan, amb un envàs modern, un líquid amb base d’àloe vera i gamma de fragàncies, i a més el 20% de les vendes va per fer pous d’aigua a l’Àfrica. El líquid es produeix aquí, però l’envàs, a la Xina. No sé si ara mateix deuen patir els problemes de components i de distribució que tenen altres sectors productius. De mascaretes també n’hem vist de tots colors i els ministres de la Unió Europea han hagut d’atendre la petició d’Itàlia perquè es veu que se n’han quedat sense. La màscara que antropològicament fem servir com a imitació dels elements, o per la creença en la transsubstanciació, ens serveix com a disfressa, i el carnaval ens ho recorda cada any, en la festa que dona marge a l’alliberament d’identitat i sexualitat, i en teatre obliga els actors a compensar la pèrdua d’expressió de la fesomia, amb un esforç corporal més intens.
I tots aquests dies que s’acosten, ja sigui amb mascareta o amb les mans refregades amb líquids higienitzants, veurem com fugen els petons i les encaixades, i fins i tot l’aigua beneïda.
