opinió
La Pepa, una gran dona!
Va obrir les portes de casa seva de bat a bat i el seu menjador era un centre cívic
M’honora i m’emociona començar la meva col·laboració amb El Punt Avui parlant de la Pepa, que hi havia treballat durant molt de temps. La Maria Josep, com la coneixíem la colla de Santa Coloma de Farners. Va arribar al poble per viure-hi amb unes ganes immenses d’integrar-se i participar activament en propostes culturals, lúdiques, socials, educatives.
Des del primer dia va obrir les portes de casa seva de bat a bat i per moments el seu menjador es convertia en un verdader centre cívic. S’hi havien organitzat xerrades de tota mena amb discussions polítiques acalorades, idees audaces, projectes progressistes sempre amb la seva complicitat i la d’en David, pare dels seus fills, l’Oriol i la Laia. Esdevenien uns veritables amfitrions. Instal·laven uns matalassos a terra, sovint faltaven cadires, i allà asseguts discutíem, proposàvem, analitzàvem, a vegades fins a altes hores de la matinada. El seu dinamisme encomanava. La Maria Josep i la seva amiga Salvadora, que com ella ens va deixar també ben aviat afectada per aquesta greu malaltia que és el càncer, s’empescaven unes vetllades amenes i divertides amb escenes teatrals i gags que riu-te’n dels del Polònia. S’inventaven tota mena de cançons parodiant polítics i personatges de l’època que es convertien en un alegre i divertit musical. Sempre radiant, amb la seva poblada cabellera arrissada que li donava un toc entre hippiós i elegant. Era alegre i divertida i transmetia el seu entusiasme a tothom que l’envoltava. Compromesa amb la vida social, defensora i activista dels Drets de la Dona, feminista fins al moll de l’os.
El divendres 4 de juny l’Ajuntament de la seva ciutat d’adopció li va retre un merescut homenatge amb la descoberta d’una placa commemorativa en honor seu en l’espai lliure entre els carrers Pare Coll, Narcís Monturiol i Santiago Rusiñol que passa a denominar-se placeta Pepa Bouis. Un indret molt escaient per evocar la seva memòria. Que contenta que estaria la Pepa al saber-se recordada com a defensora de la dona i lluitadora incansable. Es mostraria il·lusionada amb la conselleria d’Igualtat i Feminismes i aplaudiria que n’estigués al capdavant la Tània Verge. Me la imagino participant en Cap dona en l’oblit i continuant la lluita en moviments feministes. Una gran dona, la Pepa.
