Com sempre que s’apropen les vacances d’estiu, aquests dies hi ha, en el món cultural català, una allau de convocatòries de presentacions i rodes de premsa de tot tipus, de vegades simultànies –fins i tot dins d’un mateix sector, i això alimenta les sospites de competència deslleial–, la qual cosa fa impossible digerir-ho tot: encara no s’ha creat cap aplicació que et faci omnipresent. Hem recuperat el ritme prepandèmic o fins i tot l’hem superat. Si la idea era aprendre alguna cosa del desastre que hem patit –que estem patint, que no s’ha acabat–, en realitat som allà mateix que fa un any i mig. No es tracta de rebaixar la intensitat de l’activitat cultural, sinó de reduir l’ansietat per vendre el millor producte i incrementar les xifres.