Diàleg del 155

En la sessió d’investidura del MHP Aragonès va surar de nou la hipocresia del partit que ha incomplert més les promeses envers Catalunya en tots els àmbits: el PSOE. El senyor Viruzz tirava la canya a veure si el nou govern pica en deixar-se ajudar a caure. Res de nou a l’horitzó. Acompanyar-los a demanar cita a Pepe Borrel, potser el polític espanyol que ha evidenciat més odi a les aspiracions nacionals de la terra que l’ha vist néixer. El ramat assessorat pel llop, quina proposta més atractiva.

L’altre personatge anomenat ministre ballaruga ja ha demostrat el seu calat de progressista en no acceptar l’anomenada llei trans. On és la coherència d’activista i solidaritat d’homosexual? La mateixa en afirmar que a l’autoproclamada taula de diàleg s’hi pot parlar de tot. Passar l’estona, que qui dia passa any empeny. Això sí, alguns ja han demanat tanda, ho esperen amb candeletes.

Dialogar sent ells els carcellers, marcant els temes a tractar, però mai el dret d’autodeterminació ni l’aplicació de l’amnistia per als represaliats arran del referèndum que vam guanyar. Volen oferir-nos un altre estatut de subjugació on el titella de torn del règim del 78 no li passarà el ribot sinó la dalla, signe universal de la mort.

Ara organitzen un govern a l’ombra. I per què no de cara al sol?