Opinió

Tribuna

1847

“Els drets fonamentals, a vegades, sembla que persegueixin quimeres inassumibles, però només perseguint somnis podem arribar a fer un món millor. No és així?

Tot i que la immensa majoria de la gent atribueix la invenció del telèfon a l’enginyer escocès Graham Bell, sembla que ell va ser la persona que el va patentar l’any 1876 als EUA, però l’aparell ja funcionava des del 1854. Va ser l’italià Antonio Meucci qui va construir el primer telèfon per connectar el seu despatx amb l’habitació on reposava la seva dona, que estava immobilitzada a causa d’una malaltia. Sovint, al llarg de la història, trobem exemples ben clars on la necessitat es fa virtut. I és així com innovem i avancem.

EN ELS 167 ANYS

que han passat des que Meucci va construir el primer telèfon, aquest aparell ha evolucionat fins al punt d’esdevenir un giny imprescindible. El telèfon és necessari per a tot i, també, per parlar. Les companyies telefòniques ja no venen minuts de conversa amb la família i els amics, ni paquets de trucades per a empreses. Ara els minuts de conversa els regalen, perquè cada vegada hi ha menys gent que els vulgui.

CREIEU QUE MEUCCI

o Bell reconeixerien un telèfon en els aparells que portem ara a la butxaca? És evident que, d’entrada, no. Això, lògicament, no només passa amb el telèfon. Creieu que l’inventor de la càmera fotogràfica reconeixeria una càmera en l’aparell que portem tots a la butxaca? Què pensarien els germans Lumière dels nostres mòbils, de Youtube o de les plataformes digitals? Què en diria l’inventor de la màquina d’escriure, de les converses per Whatsapp?

MOLTES COSES HAN CANVIAT

del segle XIX al XXI. No només aparells, tecnologia o ciència. També hem avançat socialment. Durant el segle XIX, els avenços tecnològics a Catalunya van obrir les portes de la Revolució Industrial que havia començat anys enrere a Anglaterra. Amb la modernització de les fàbriques va arribar la reducció dels horaris laborals i les millores sindicals fins a la jornada laboral de vuit hores, consolidada després de la vaga de la Canadenca, l’any 1919. Què pensarien els obrers que van lluitar en aquelles vagues de l’actual sistema de teletreball?

ELS CANVIS SOCIALS

solen ser els més difícils de consolidar. Penseu en una cosa tan simple com la igualtat salarial entre homes i dones. Passen anys però la desigualtat sembla impossible de superar, i això mateix passa amb les classes. Què creieu que pensarien els burgesos del segle XIX si veiessin desaparèixer els seus privilegis a favor de la igualtat entre persones? Què pensarien Isabel II o Alfons XII si escoltessin les cançons que Valtònyc va dedicar al rei emèrit i la seva família?

PER AIXÒ, LA LLEI

d’injúries a la corona diu el que diu. Està redactada amb les idees i el calidoscopi propi de l’època. El més sorprenent és que al cor d’Europa continuïn vives aquestes lleis i que l’Estat espanyol hi apel·li, després de 40 anys de dictadura en ple segle XX, i amb una transició “modèlica” amb la figura del rei com a “garant de la recuperada democràcia”. No veiem, després d’una transició modèlica que aquesta llei, com a poc, és anacrònica? I, encara més, ha de venir el raper de sa Pobla per fer valer el Conveni Europeu de Drets Humans i defensar la causa de la llibertat d’expressió.

LA CAUSA DE JOSEP VALTÒNYC

ha esdevingut, de sobte, una causa general. Perquè la llibertat, encara que no ho creiem, ens afecta a tots. I és important que tots ho creiem per fer-la real. No n’hi ha prou de ser capaç de dir el que un pensa sense por a la censura i les represàlies (perquè no n’hi ha d’haver, de represàlies), sinó que hem de ser capaços de generar un sistema prou tolerant en què l’expressió d’opinions sigui el punt de partida de l’enriquiment col·lectiu. Creieu que això és possible? Els drets fonamentals, a vegades, sembla que persegueixin quimeres inassumibles, però només perseguint somnis podem arribar a fer un món millor. No és així?

EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

de Bèlgica aquesta setmana ha tombat la llei d’injúries a la corona, redactada el 1847, i col·loca Valtònyc lluny de l’extradició. El dia que Josep Valtònyc va decidir agafar un vol a Brussel·les per unir-se a la causa dels exiliats catalans, ho va fer amb l’esperit d’aquell que persegueix un somni. I, de moment, ha demostrat que les seves passes tindran conseqüències per la causa comuna. Felicitats, Valtònyc!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia