opinió
Exterior nit. Barraques
És un lloc de referència per a moltes de les joves que es mouen per la Devesa
Quan encara estem en xoc per la violació d’Igualada, llegim, mirem i escoltem dones joves explicant als mitjans com se senten identificades amb la víctima. “M’hauria pogut passar a mi.” “Quan vaig sola i és fosc, encara que sigui per anar a treballar, em fa por.” “Anem a barraques, però totes estem alerta. Ja ho sabem. No podem baixar la guàrdia. És un pal, però és el que hi ha si volem sortir.” “De sempre sabem que no podem anar soles pel mig dels plataners! Fa por. Només les noies que no són de Girona s’hi atreveixen, però les avisem.”
Aquests testimonis no són aïllats, ni nous, ni haurien d’estar normalitzats. Són, desgraciadament, temors compartits entre dones que acostumen a moure’s per les barraques de les Fires de Girona de nit o per qualsevol altra festa o revetlla arreu del país. Aquestes Fires llegíem la denúncia del grup Ebri Knight sobre l’assetjament patit per una dona de l’equip. El Punt Lila de la Copa va ajudar a resoldre-ho. És un lloc de referència per a moltes de les joves que es mouen per la Devesa en aquests dies festius. El 2018, primer any que va funcionar el Punt Lila de les barraques de Girona (últimes barraques normals abans de la pandèmia) es van atendre unes 20 actuacions de violència masclista, segons l’auditoria de l’Ajuntament, que considera violències d’aquest tipus: reiterar piropos no desitjats, insults, agressions per homofòbia, tocaments, arraconaments, assetjaments, agressions sexuals o discriminacions per raó de sexe o orientació sexual.
Amb les Fires d’aquest any a punt d’acabar-se, no tenim encara dades de les actuacions del Punt Lila. Però sí que sabem que arreu de l’Estat els delictes sexuals són els primers de la llista de delinqüència. Aquest 2021 a Espanya s’han denunciat més d’un 30% de delictes i agressions sexuals que l’any passat, i Catalunya va a la capçalera del rànquing: quasi 1.600 delictes sexuals, dels quals gairebé 300 són violacions. Això no pot continuar més així. En què ens hem convertit? No és normal tenir por d’anar sola pel carrer. No és normal haver d’estar alerta a la cua de les Fires o tenir les alarmes connectades mentre et prens unes copes amb els amics. No és normal i ja n’estem fartes... Però, és clar, nosaltres no som una crisi financera que requereixi una cimera del G20. Quin fàstic!
